dimarts, 3 de març de 2009

Vinyetes sobre l'història de Sants


Des de que les vinyetes satíriques van fer aparició als diaris, sempre han sigut el blanc de moltes polèmiques i molts dibuixants han patit persecucions i censures. En els darrers anys, hem pogut viure diversos episodis com la censura de la portada del Jueves o les reaccions que van produïr les vinyetes de Mahoma.

Podem entendre la força que arriba a tenir una vinyeta si recordem que en un dels principals episodis de l'història contemporània de Catalunya, l'assalt del Cu-cut i la posterior creació de la Solidaritat Catalana, no es podria explicar sense la vinyeta que Joan Garcia Junceda va fer escarnint a l'exèrcit espanyol per les derrotes que patien les colònies.

Així, doncs, a finals del segle XIX i al llarg de tot el segle XX, foren moltes les publicacions, de totes les tendències polítiques, que o van incloure vinyetes als seus diaris o bé van arribar a publicar revistes satíriques; tals com l'Esquella de la Torratxa, el Cu-Cut o el Bé Negre.

A l'història de Sants, hi ha un parell d'episodis que van produïr vinyetes abundants. El primer, ja comentat en aquesta secció, fou l'intent de cremar Santa Maria de Sants l'any 36 i la posterior troballa d'un arsenal de fusells a la parròquia. Allò va suscitar, fins i tot, en una portada a l'Esquella de la Torratxa.

Però si un episodi va generar moltes vinyetes, fou l'agregació de Sants i la resta de pobles a Barcelona l'any 1897. Les planes dels diaris i de les revistes satíriques van anar plenes d'acudits referents a l'agregació i al fet que la decisió final fos un reial decret de Madrid.

Podem trobar algunes vinyetes superficials que simplement fan conya amb el terme ·"agregació" afegint-li un significat sexual. Un bon exemple és on apareix un vell preguntant-li a una vella "que en pensa de l'agregació?" i on la resposta d'aquesta és "Fugi! nosaltres ja no estem per aquestes coses".

Però també trobem certes vinyetes més profundes on es realitzen al·legories dels diversos pobles entrant a Barcelona, i on aquesta els hi explica, els grans avantatges de la ciutat. D'altres destaquen el fet que el decret arribés durant la Pasqua de 1897 dibuixant ous, mones i caricatures d'Alfons XIII. Però una molt significativa és, de nou, una al·legoria de Barcelona caminant cap a Madrid, carregant un gran sac amb els consums i amb el text "Al fi, hauré guanyat l'aposta, però nois, que cara em costa".

Històries santsenques al Diari de Barcelona.

Fa dues setmanes, em va escriure la Maria Font del Diari de Barcelona, que s'havia mirat el meu bloc i em, demanava si em podia entrevistar per penjar-ho a un espai on es parla dels diferents bloggers de Barcelona.
De fet, vam quedar a les 10 del matí al costat del drac a l'entrada del Parc de l'Espanya Industrial i vam anar cap a la plaça Osca, com un dels espais emblemàtics del barri i bastant a veure amb el bloc, com també és un punt de trobada dels joves i els moviments socials del barri, i amb força història durant el segle XX i, al mateix temps, serà un dels espais futurs del barri.
http://www.diaridebarcelona.cat/districtes-diari-de-barcelona.php?districte=santsmontjuic

La idea la vaig agafar d'un col·lega de la facultat, també de l'EI, que és de Manresa, que en tenia un d'història sobre el seu lloc "Històries manresanes". I d'aquí, vé el nom d'històries santsenques, però tampoc se'm van acudir altres idees més vives, com Història o Històries de Sants, Memòria de Sants (com el d'un amic meu) també parlant de barris veïns, que han estat més lligats, com la Bordeta, Hostafrancs, o espais menys destacats, com Port o la Marina. Fins i tot, del Poble Sec, els barris de Montjuïc o el què actualment seria l'esquerra de l'Eixample (l'Hospital Clínic). Tristament, alguns d'aquests territoris o espais havien depengut de Sants per interessos de poder de l'ajuntament entre altres temes. Però la meva intenció de parlar-ne és bàsicament pel tema de ser barris veïns que, tot i conflictes o rivalitats, també s'han desenvolupat per sí mateixos, amb la seva gent que ha seguit lluitant per les seves necessitats i els seus drets.

En el cas de Sants, la seva història té dues etapes marcades. La primera,. entre els segles XI i XVIII, on parlem d'un nucli rural i la gent vivia de tasques agràries tot i haver-hi el poder de l'Església i la noblesa; mentre que la segona, els segles XIX i XX, es dóna en una societat industrial amb el Vapor Vell i l'Espanya Industrial, que tot i moure infraestructures per interessos dels empresaris, els veïns en serien les víctimes de l'explotació laboral i els perjudicaria greument els seus espais o els seus camins de comunicació. Alhora, eren més conscients de la seva situació precària i havien d'organitzar-se per defensar la seva dignitat com a treballadors i veïns del barri des de moviments obrers. Al mateix temps, també apareixerien noves formes de treball i organització més justes d'interès col·lectiu, com les cooperatives, les assemblees de barri, els espais... O també haver de defensar-se dels interessos dels propietaris fent vagues, sobreviure en refugis en moments d'atacs, com la mateixa Guerra Civil i fets naturals com inundacions, o moments de rauxa o alegria aconseguint algunes dels seus objectius, com espais per als i les joves, llocs d'assemblea i socials (Centre Social, Casal Independentista, Can Vies entre molts més). O altres factors, com les activitats educatives dels escoltes, esplais entre altres.

Els textos són variats, però de llocs diferents, la majoria són del llibre Entre Sants i Sans o de la web revolucionària Barri.Sants on un amic, l'Agus, ho dorogeix i de tant en tant li agafo alguns escrits. Això ho vaig explicar en un moment de l'entrevista però ja em va dir la Maria que algunes coses les retallen per cabre-hi tot. És una pena, ja que podria haver tingut mèrit.

De fet, clicant al link de sobre, hi trobareu el vídeo i podreu sentir alguns comentaris sobre el bloc.