dilluns, 28 de desembre de 2009

Dites i refranys populars

Les expressions i els refranys han tingut una forta influència en els ambients populars en molts àmbits, on situariem el més particular com en les feines laborals, a casa o els esdeveniments quotidians en la història. Amb el temps s'han convertit en un fenomen cultural de la nostra terra tant en el passat com el present en diferents indrets. També n'hi ha hagut a Sants, Hostafrancs i la Bordeta.

A Sants se'n coneix una que diu
"Vas bé per anar a Sants " que s'ha anat repetint amb ironia i un to jocós. Aleshores també n'hi ha d'altres com "Ja som a Sants" que té el mateix significat que "Ja hem acabat" o "Som al final del carrer" . Totes elles deriven de la pregunta "Vaig bé per anar a Sants", ja que fa segles els i les qui marxaven de Barcelona es trobaven diferents camins i volien saber el correcte. Aquesta era la carretera de Madrid.
Hi ha una altra dita sobre el nostre passat rural: "Fer com els esquiladors de Sants, l'un darrere l'altre". Potser ens indica que el temps ho porta tot i fer les coses amb paciència. Hi ha una versió que fa referència a fer fila índia.

Hi ha dos refranys populars molt poc amables, suposant desgraciadament que les i els santsencs no gaudiren de bona fama: "A Sants, pobrets i marxants, i la meitat lladres" i "A Sants pocs i bergants, l'una meitat lladres i l'altra socorracristos". Primer parla dels i les pobres amb recursos precaris i dels comerciants la meitat eren lladres i aprofitats, mentre la segona diu que som pocs i bargants: uns lladres i altres "socorracristos". L'última part parla sobre els primers moviments obrers que s'havien de revoltar per condicions laborals i cremavem les esglésies. O també hi ha la de "A Sants Esgarrapacristos", de la qual en vaig parlar fa molts mesos i té l'origen en què els fidels besaven una estàtua d'un Crist i quedava peluda de borrissol en eixogar-la amb un drap.
Finalment a Sants hi ha la dita sobre el billar "Al billar de Sants, les dones fan de barana", que sortiria concretament del Cafè d'en López. La fan servir encara els jugadors davant d'obstacles de persones.

Els habitants de la Bordeta també han tingut mala sort com els veïns santsencs. Al segle XX la gent de Barcelona en parlava de manera despectiva. Aleshores si es parlava de persones sense ofici ni benefici es deia que "tenia bones finques a la Bordeta" en voler dir que no tenien res. També es deia "el farien alcalde de la Bordeta" si s'anava de mal en pitjor o "ha estudiat a la Bordeta" quan un que estudia no sap res.
O una altra despectiva és "Per Pinxos, la Bordeta" que fa referència als robatoris de mercaderies que entraven o sortien de Barcelona, que passaven per la Bordeta a través dels camins abans del segle XIX.

I d'Hostafrancs tampoc hi ha masses dites, només coneixem les conegudes pels antics veïns del barri: "Per gitanos, Hostafrancs" que prové de l'arribada dels gitanos en els nostres barris, on tindrien parades als mercats i les places, en concret la del Sol. La dita sembla que prové d'una més antiga en una pedra on, amb un to poc correcte, hi deia: Per Pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants", que ja en vam parlar en el seu moment. També n'hi ha d'altres quan fa segles alguns gitanos "premiaven" els veïns que no s'hi portaven bé: "Així no et vegis penjada pel cul", "Mal cuc et mengi la figa" o "Males merdes t'ofeguin".

Moltes d'aquestes s'han anat transmetent a través de la història entre generacions de veïns, malgrat algunes s'hagin perdut amb el temps i s'han de recuperar per guanyar la cultura de barri. Tampoc seré jo el primer en decidir quines s'han de defensar més, jo crec que totes d'alguna manera però algunes podrien tenir més rellevància que altres.

dijous, 10 de desembre de 2009

La "Baralla en un cafè"

Ja fa temps que vam explicar que Sants va ser el bressol del cinema català, quan Fructuós Gelabert adoptaria l'invent dels germans Lumière i enregistraria les primeres escenes a la Casa de Vidre. Ara bé, abans ja havia projectat els primers documentals amb relats quotidians a Barcelona amb el fotògraf Santiago Biosca.
Engrescat per les primeres experiències cinematogràfiques l'any 1897 es va interessar en fer una pel·lícula de ficció i realitzaria el film "Riña en un café". L'argument seria molt senzill on hi ha uns amics prenent la beguda en una terrassa i apareix una noia que reb algunes "floretes" una mica pujadetes de to. Llavors ella marxa però, al cap d'una estona apareix un noi ben plantat que retreu la seva gosadia de la noia a un dels joves. Aleshores comença la baralla que finalitza quan els dos contendents són separats per altres joves, però finalment tot acaba amb una forta encaixada de mà.
El film es va rodar integrament a un pati fronterer de la fàbrica tèxtil Vapor Vell mentre que Biosca en seria el càmera i els papers dels personatges serien interpretats per amics i clients del local, convecent-les ell que aparèixer-hi seria tot un esdeveniment.
La "Riña en un Café" fou presentada en un envelat instal·lat en la festa major de Sants juntament amb "Sortida dels treballadors de la fàbrica L'Espanya Industrial" o la "Sortida del públic de l'església de Santa Maria de Sants" i algunes còpies de pel·lícules dels Lumière.
Finalment, sembla que el públic acabaria molt bocabadat al llarg de tota la sessió cinematogràfica, però sobretot es quedarien amb la pel·lícula fictícia de la baralla, doncs els va excitar de veure la baralla entre dues persones i com s'hi afegia l'evidència de què els fets succeïen en un espai conegut del barri.
Va ser des d'aleshores quan Fructuós Gelabert va dedicar-se plenament a la producció cinematogràfica. Altres pel·lícules seves serien Choque de dos transatlánticos, El doctor Rojo o Cerveza gratis.

Aquí sota en vull passar la introducció sense veu però musicada.

dimecres, 9 de desembre de 2009

Sobre les escoles de Sants i Hostafrancs...

He començat a recollir informació sobre la història de les escoles del barri per via oral, a través d'ex-alumnes i ex-professors que hi treballessin.
Per ara he començat a fer-ho amb l'escola Jaume I, que era a la que jo havia anat a EGB i Primària. També se l'ha conegut temps amb el nom de Pràctiques 1, ja que en la seva història hi havia estudiants de pràctiques. El gimnàs i el pati de darrere de l'escola també s'aprofiten com a locals d'assaigs dels castellers de Sants, coneguts com els Borinots. Fins aquí, encara no passo més informació. De fet, estic pendent en parlar amb altres persones que hi hagin tingut a veure o coneguin aquesta escola.
A part, m'interessaria saber coses sobre altres escoles del barri com la Institució Montserrat, el Joan Pelegrí, l'Institut Emperador Carles, o totes aquelles amb història al barri. Si algú em pogués passar informació, me la pot enviar a historiessantsenques@gmail.com .