dissabte, 26 de maig de 2012

La casa de Can Mantega

Avui comparteixo amb vosaltres un text de l'antiga casa de Can Mantega del santsenc Josep Miracle en el seu llibre "Quatre coses del meu temps" on recorda la seva infantesa a la masia de Can Mantega i les activitats agrícoles.

La casa de pagès de can Mantega era com el punt central d'una ratlla partionera: a la banda d'enllà -a la meva esquerra-, l'hort; a la banda d'ençà -a la meva dreta- el camp. Tot grandiós, d'unes proporcions enormes. Mitja dotzena d'homes hi feinejaven constantment, desplaçats d'una banda a l'altra segons les estacions i les necessitats agrícoles. El camp es pot dir que només reclamava els homes dos cops l'any: per la sembre i per la collita; l'hort era més cosa de cada dia, i encara que fos més lluny del meu observatori, no hi havia operació que no fos per mi atentament seguida. Així jo podria descriure amb una certa minuciositat els cicles alternats de les hortalisses, cicles que imprimien a tot l'hort un caleidoscòpic canviant de la geometria dels seus quadres, tant en disposició com en color. Jo hi he vist fer néixer i aterrar uns veritables campaments de mongetes i de tomaqueres, amb les seves priàmides a base d'uns puntals de canyes; i amb el verd canviant de la seva vegetació, jo hi he vist prosperar les cols i els bròquils, les carxofes i les faves, les carbasseres i els melonars.
Atenuada i tot per la llunyania, jo he sentit les exhaltacions de la mercaderia en els moments en que regavenamb bassa. Jo hi he vist la plantació i la collita en un ritme constant d'ininterrompuda continuïtat, sense moure'm assegut a terra, les cames despenjades galeria avall, les mans arrapades als barrots i la cara encastada entre els dos ferros. 
Però jo hi he vist, sobretot, l'esforçada operació de llaurar aquell immens cap de la dreta, l'home seguint l'animal, els punys aferrats a l'esteva, la rella obrint l'entranya de la terra, fent camí enllà, de l'un cap a l'altre, anant i venint, l'un solc al costat de l'altre solc, i un altre encara i un altre, fins a quedar tot el camp somogut, com arrissat de tants de cavallons en ranglera. I jo hi he vist seguir l'estesa de solcs pas a pas, l'una mà aguantant la faldada, l'altra mà engrapant les llavors de la falda i espargint-les endavant i com a l'entorn. I hi he vist passar al darrerra l'aplanador desfent els cavallons i tapant els solcs, deixant la llavor enterrada. I després hi he vist desaparèixer els homes, el camp deixat a les mans de la naturalesa, el sol i la serena fent que amb les setmanes aquelles llavors apuntessin ran de terra, pintant-lo d'un verd molt fi. I he vist aquell verd molt fi tornar-se un verd molt fort, i l'herba de créixer, fins que amb els mesos el verd es tornava groc i l'herba es tornava tija. I totes les tiges feien com una mena de mar, brandat com onades al buf del més suau ventijol. I aleshores tornaven aquells homes. I el camp es tornava a clapar de l'amuntegament de les esquenes corbades que en tot l'any havia vist a l'hort. 
Es posaven, com si diguéssim, en bateria, i en brandat la falç se les emprenien contra aquella mar de seda, i s'obrien camí abatent onada darrera onada. A seguit d'ells, uns altres homes recollien les tiges abatudes, i amb quatre cops de mà feien el manoll de les garbes. I les apilaven, i en feien garberes. I en dos o tres dies d'aquell camp de blat no en quedava ni una espiga dreta, totes agrupades en garberes i les garberes disperses en la immensitat del camp. Fins que venia l'hora de batre. Una hora que jo en diria gloriosa, i que les màquines d'avui han esborrat probablement per sempre. Aquells cavalls voltant l'era i el corro rodolant damunt un llit d'espiques; aquelles forques reagrupant les tiges disperses, els homes cofats amb aquells grans barrets de palla; i aquella polseguera d'or que posava com un tel de boirina a l'escenari, tot plegat compon una estampa bucòlica que els venidors -àdhuc els pagesos- ignoraran, i que els que hem tingut la sort de veure no oblidarem mai. Després venia el gran desinflament, el separar el gra de la palla, amb aquella operació d'escventar que tornava un núvol d'or aquella boirina àuria de l'operació del batre. I l'ensacar el blat -"no diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat"-, i en construïr els pallers, la palla tan ben acondicionada al voltant de la perxera, que en resultava la imatge d'una cabana de poc fons i molta alçada, perfectament rodona en el seu perímetre, perfectament conexa en la seva terminal, i la perxera capçada per la poesia de mantenir penjada de cap per avall una olla de terra cuita. De tot aquell gran escenari, d'aquella magnífica estampa bucòlica, ja fa anys que no en queda res. Ara hi passa, de llarg a llarg, tot un carrer, amb vases altes a banda i banda: el carrer Joan Güell. 

Josep Miracle

divendres, 25 de maig de 2012

Centre Social de Sants, 40 anys lluitant pel barri

 Vídeo de la BTV Sants-Montjuïc sobre els 40 anys de lluita del Centre Social de Sants.


www.btvnoticies.cat

Can Batlló, històries de la fàbrica

Un vídeo de SantsTV amb testimonis que parlen sobre la història de Can Batlló. 

L'okupació de Can Vies

El 10 de maig de 1997 es va okupar Can Vies. Aquí comparteixo unes imatges d'aquell dia de SantsTV.

dimecres, 9 de maig de 2012

40è aniversari del Centre Social de Sants

Avui comparteixo un vídeo de Sants TV, la televisió comunitària del barri fet en motiu del 40 aniversari del Centre Social de Sants. 

Un xic d'història... 
Des de la seva fundació, l'any 1971, el Centre Social de Sants ha destacat pel seu caràcter acollidor de qualsevol iniciativa desenvolupada pel nostre veïnat més proper i, sobre tot, per qualsevol col·lectiu dedicat al treball per la millora de la qualitat de vida de les persones.

En els primers anys de la seva existència es solapen el clam i el desig per l'assoliment de les llibertats democràtiques amb la reivindicació d'un urbanisme més humà amb la demanda de zones verdes i equipaments per al nostre barri. Així s'assoleixen espais com les Cotxeres, l'Espanya Industrial i altres espais. 

En l'actualitat la permanent reivindicació d'un urbanisme més humà i una millor i més transparent participació en els temes urbanístics es veu acompanyada per l'àmplia oferta de serveis i activitats que més d'una vintena d'entitats i col·lectius desenvolupen dins el si d'aquesta entitat i dedicats a múltiples àmbits d'interès (socials, educatives, culturals, etc).


A continuació us deixo el programa d'activitats del 40è aniversari del Centre Social.

Del 7 al 10 de maig de 2012

Exposició històrica dels 40 anys
Lloc: Sala d’exposicions del Centre Social de Sants (c/ Olzinelles, 30)

Dilluns 7 de maig de 2012 – 19:30 hores
Brindis i Inauguració de l’Exposició històrica
Lloc: Sala d’exposicions del Centre Social de Sants (c/ Olzinelles, 30)

Dimarts 8 de maig de 2012 – 19:30 hores
Debat-Taula Rodona: Plataformes i moviments socials a Sants
Elisenda Barrera (La Lleialtat Santsenca) Ferran Aguiló (Recuperem Can Batlló) Ivan Miró (15M a Sants) Joan M. Parisi (Secretariat d’Entitats) Ricard Lorente (Federació Festa Major) Pep Ribas (moderador)
Lloc: Sala d’exposicions del Centre Social de Sants (c/ Olzinelles, 30)

Dijous 10 de maig – 19:30 hores
Debat-Taula Rodona: Perspectives dels moviments socials i veïnals del segle XXI
Jesús Rodríguez (La Directa) Jordi Bonet (President de la Favb) Carles Prieto (Ex-President de la Favb) Albert Forcades (moderador)
Lloc: Sala d’exposicions del Centre Social de Sants (c/ Olzinelles, 30) Divendres 11 de maig – 20:30 hores Sopar del 40è Aniversari Lloc: Auditori Cotxeres de Sants (c/ Sants, 79)