Recordant el Jara **

Avui vull compartir amb vosaltres un article recordant la mort del Juan Antonio Jara Granados: un mestre de l'Escola Joan Pelegrí a Hostafrancs, però va ser conegut per tota l'escola com a "Jara". Aquest article és extret de l'exemplar nº 32 de la publicació gratuïta de l'escola "Calaix de Sastre" del març del 2006, uns quatre mesos després de la seva mort sobtada el 3 de novembre del 2005. Un dia després l'escola va tancar de dol i tristesa.

En aquesta escola hi vaig estudiar el batxillerat i malgrat no haver-lo tingut com a professor, el va tenir la meva germana però jo també el vaig arribar a conèixer i va ser una persona que es va fer estimar molt per molts altres professors i fins i tot per alumnes de l'escola. I per a mi també m'ha portat un sentiment de tristesa malgrat que potser no sigui tan profund com el de molts i moltes altres companyes que l'haguessin tingut com a professor. Aquesta mort mai quedarà en l'oblit.

"El passat tres de novembre, va morir de forma sobtada Juan Antonio Jara, per a tots era més conegut com el Jara. Tenia 62 anys. En l'actualitat s'havia acollit a una reducció de jornada perquè li faltava poc per a la jubilació. Portava 34 anys a l'escola. 

Es formà com a mestre i posteriorment es llicencià en pedagogia. El seu vincle i estima amb l'escola i els seus alumnes havia estat total. Començà, l'any 1971, amb els nens de 1r de primària. De seguida va col·laborar en les activitats extraescolars que des del Centre coordina el doctor Pelegrí. Això volia dir que quan acabava la seva jornada laboral de mestre, es quedava amb els monitors per ajudar a activitats com el futbol, club de 6'30 a 8, celebracions com festes de patis, focs de Sant Joan, ... En Jara era allí. 

Posteriorment es dedicà al cicle superior de l'EGB (Educació General Bàsica). A l'ESO, els últims anys als primers cursos. Sempre havia estat tutor. Visqué la seva professió docent amb molta intensitat, il·lusió i vocació. És important recordar algun aspecte de la seva pràctica pedagògica. Difícilment, suspenia els alumnes en un examen. Si veia que no assolia els aprenentatges, li escrivia al control (ho preferia al mot examen, que li sonava massa trascendent) que parlés amb ell. Li explicava on s'havia equivocat. Al cap d'uns dies, li feia un control semblant, "la repesca" que en deia. I és que avaluar afirmava era molt més que posar una nota. Era mesurar quin era el grau d'un aprenentatge que assolia aquell alumne/a. I veure què calia fer perquè ho assolís, donar-li les eines necessàries. Ajudar-lo. Aquesta és la feina del pedagog. Si més no, així ell ho entenia. Els seus alumnes li ho agraïren; quantes mostres d'afecte i amistat que li havien expressat en el transcurs dels seus anys de docència."   

#femCOOP2012 alternatives per un present i futur cooperatiu!

 

Dimarts 29 de maig de 2012
Can Batlló, c/ Constitució, 19

19h Experiències de resolució de necessitats comunitàries.
Finançament i consum al servei de les persones i entitats locals.
A càrrec de:
- Jordi Ortiz Gil i Léo Maenner de Som Energia, grup de Barcelona.
- Hernan Córdoba i Oriol Tusón de Coop57, secció local del Barcelonès Nord.
Divendres 1 de juny
c/ Premià 15, baixos
17:30h Visita guiada a l’antiga cooperativa L’Empar de l’Obrer, actual seu de les diferents federacions de cooperatives.
Benvinguda al barri a les cooperatives L’Olivera i Coop57.Can Batlló, c/Constitució, 19
19h Cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús a Can Batlló.
Habitatges cooperatius dins un barri digne, habitatges dignes en un barri cooperatiu.
Amb la col·laboració de:
-Jordi Carbó, soci-arquitecte de Sostre Cívic.

Dissabte 2 de juny
Can Batlló, c/ Constitució, 19

10:30h Presentació de la iniciativa 2012 Any de les Cooperatives i del Projecte Barri Cooperatiu.
Benvinguda a la nova cooperativa de Sants Koitton Club.
10:45h Les dones fem economia cooperativa.
Amb la participació de cooperatives formades per dones:
- Rakel Escurriol, de Tamaia >> intervenció en l’àmbit de la violència masclista.
- Milena Aguiló, de Malea >> restauració i cistelles agroecològiques.
- Clara Esther López, de Dones Solidàries Palante >> geriatria i serveis de neteja.
- Margarita Padilla, de Dabne >> programari lliure.
12:45h Articulacions cooperatives.
La intercooperació com a eina de transformació local.
Amb la intervenció de:
- eCOS Grup Cooperatiu.
- Projecte Barri Cooperatiude Sants.
- Projecte Barri Cooperatiu de Gràcia.
- Cooperasec del Poblesec.
- Plataforma El Segle XX és pel barri! de la Barceloneta.
14h Dinar Popular per l’autogestió del Bloc 11 de Can Batlló.

El món de Fructuós Gelabert

Vídeo sobre Fructuós Gelabert, gracienc de naixement i santsenc d'adopció va ser un dels pioners més importants del cinema català:

La casa de Can Mantega

Avui comparteixo amb vosaltres un text de l'antiga casa de Can Mantega del santsenc Josep Miracle en el seu llibre "Quatre coses del meu temps" on recorda la seva infantesa a la masia de Can Mantega i les activitats agrícoles.

La casa de pagès de can Mantega era com el punt central d'una ratlla partionera: a la banda d'enllà -a la meva esquerra-, l'hort; a la banda d'ençà -a la meva dreta- el camp. Tot grandiós, d'unes proporcions enormes. Mitja dotzena d'homes hi feinejaven constantment, desplaçats d'una banda a l'altra segons les estacions i les necessitats agrícoles. El camp es pot dir que només reclamava els homes dos cops l'any: per la sembre i per la collita; l'hort era més cosa de cada dia, i encara que fos més lluny del meu observatori, no hi havia operació que no fos per mi atentament seguida. Així jo podria descriure amb una certa minuciositat els cicles alternats de les hortalisses, cicles que imprimien a tot l'hort un caleidoscòpic canviant de la geometria dels seus quadres, tant en disposició com en color. Jo hi he vist fer néixer i aterrar uns veritables campaments de mongetes i de tomaqueres, amb les seves priàmides a base d'uns puntals de canyes; i amb el verd canviant de la seva vegetació, jo hi he vist prosperar les cols i els bròquils, les carxofes i les faves, les carbasseres i els melonars.

Atenuada i tot per la llunyania, jo he sentit les exhaltacions de la mercaderia en els moments en que regavenamb bassa. Jo hi he vist la plantació i la collita en un ritme constant d'ininterrompuda continuïtat, sense moure'm assegut a terra, les cames despenjades galeria avall, les mans arrapades als barrots i la cara encastada entre els dos ferros. 

Però jo hi he vist, sobretot, l'esforçada operació de llaurar aquell immens cap de la dreta, l'home seguint l'animal, els punys aferrats a l'esteva, la rella obrint l'entranya de la terra, fent camí enllà, de l'un cap a l'altre, anant i venint, l'un solc al costat de l'altre solc, i un altre encara i un altre, fins a quedar tot el camp somogut, com arrissat de tants de cavallons en ranglera. I jo hi he vist seguir l'estesa de solcs pas a pas, l'una mà aguantant la faldada, l'altra mà engrapant les llavors de la falda i espargint-les endavant i com a l'entorn. I hi he vist passar al darrerra l'aplanador desfent els cavallons i tapant els solcs, deixant la llavor enterrada. I després hi he vist desaparèixer els homes, el camp deixat a les mans de la naturalesa, el sol i la serena fent que amb les setmanes aquelles llavors apuntessin ran de terra, pintant-lo d'un verd molt fi. I he vist aquell verd molt fi tornar-se un verd molt fort, i l'herba de créixer, fins que amb els mesos el verd es tornava groc i l'herba es tornava tija. I totes les tiges feien com una mena de mar, brandat com onades al buf del més suau ventijol. I aleshores tornaven aquells homes. I el camp es tornava a clapar de l'amuntegament de les esquenes corbades que en tot l'any havia vist a l'hort. 

Es posaven, com si diguéssim, en bateria, i en brandat la falç se les emprenien contra aquella mar de seda, i s'obrien camí abatent onada darrera onada. A seguit d'ells, uns altres homes recollien les tiges abatudes, i amb quatre cops de mà feien el manoll de les garbes. I les apilaven, i en feien garberes. I en dos o tres dies d'aquell camp de blat no en quedava ni una espiga dreta, totes agrupades en garberes i les garberes disperses en la immensitat del camp. Fins que venia l'hora de batre. Una hora que jo en diria gloriosa, i que les màquines d'avui han esborrat probablement per sempre. Aquells cavalls voltant l'era i el corro rodolant damunt un llit d'espiques; aquelles forques reagrupant les tiges disperses, els homes cofats amb aquells grans barrets de palla; i aquella polseguera d'or que posava com un tel de boirina a l'escenari, tot plegat compon una estampa bucòlica que els venidors -àdhuc els pagesos- ignoraran, i que els que hem tingut la sort de veure no oblidarem mai. Després venia el gran desinflament, el separar el gra de la palla, amb aquella operació d'escventar que tornava un núvol d'or aquella boirina àuria de l'operació del batre. I l'ensacar el blat -"no diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat"-, i en construïr els pallers, la palla tan ben acondicionada al voltant de la perxera, que en resultava la imatge d'una cabana de poc fons i molta alçada, perfectament rodona en el seu perímetre, perfectament conexa en la seva terminal, i la perxera capçada per la poesia de mantenir penjada de cap per avall una olla de terra cuita. De tot aquell gran escenari, d'aquella magnífica estampa bucòlica, ja fa anys que no en queda res. Ara hi passa, de llarg a llarg, tot un carrer, amb vases altes a banda i banda: el carrer Joan Güell. 

Josep Miracle

Centre Social de Sants, 40 anys lluitant pel barri

 Vídeo de la BTV Sants-Montjuïc sobre els 40 anys de lluita del Centre Social de Sants.

www.btvnoticies.cat

Can Batlló, històries de la fàbrica

Un vídeo de SantsTV amb testimonis que parlen sobre la història de Can Batlló. 

L'okupació de Can Vies

El 10 de maig de 1997 es va okupar Can Vies. Aquí comparteixo unes imatges d'aquell dia de SantsTV.