Avui vull compartir amb vosaltres un article recordant la mort del Juan Antonio Jara Granados: un mestre de l'Escola Joan Pelegrí a Hostafrancs, però va ser conegut per tota l'escola com a "Jara". Aquest article és extret de l'exemplar nº 32 de la publicació gratuïta de l'escola "Calaix de Sastre" del març del 2006, uns quatre mesos després de la seva mort sobtada el 3 de novembre del 2005. Un dia després l'escola va tancar de dol i tristesa.
En aquesta escola hi vaig estudiar el batxillerat i malgrat no haver-lo tingut com a professor, el va tenir la meva germana però jo també el vaig arribar a conèixer i va ser una persona que es va fer estimar molt per molts altres professors i fins i tot per alumnes de l'escola. I per a mi també m'ha portat un sentiment de tristesa malgrat que potser no sigui tan profund com el de molts i moltes altres companyes que l'haguessin tingut com a professor. Aquesta mort mai quedarà en l'oblit.
"El passat tres de novembre, va morir de forma sobtada Juan Antonio Jara, per a tots era més conegut com el Jara. Tenia 62 anys. En l'actualitat s'havia acollit a una reducció de jornada perquè li faltava poc per a la jubilació. Portava 34 anys a l'escola.
Es formà com a mestre i posteriorment es llicencià en pedagogia. El seu vincle i estima amb l'escola i els seus alumnes havia estat total. Començà, l'any 1971, amb els nens de 1r de primària. De seguida va col·laborar en les activitats extraescolars que des del Centre coordina el doctor Pelegrí. Això volia dir que quan acabava la seva jornada laboral de mestre, es quedava amb els monitors per ajudar a activitats com el futbol, club de 6'30 a 8, celebracions com festes de patis, focs de Sant Joan, ... En Jara era allí.
Posteriorment es dedicà al cicle superior de l'EGB (Educació General Bàsica). A l'ESO, els últims anys als primers cursos. Sempre havia estat tutor. Visqué la seva professió docent amb molta intensitat, il·lusió i vocació. És important recordar algun aspecte de la seva pràctica pedagògica. Difícilment, suspenia els alumnes en un examen. Si veia que no assolia els aprenentatges, li escrivia al control (ho preferia al mot examen, que li sonava massa trascendent) que parlés amb ell. Li explicava on s'havia equivocat. Al cap d'uns dies, li feia un control semblant, "la repesca" que en deia. I és que avaluar afirmava era molt més que posar una nota. Era mesurar quin era el grau d'un aprenentatge que assolia aquell alumne/a. I veure què calia fer perquè ho assolís, donar-li les eines necessàries. Ajudar-lo. Aquesta és la feina del pedagog. Si més no, així ell ho entenia. Els seus alumnes li ho agraïren; quantes mostres d'afecte i amistat que li havien expressat en el transcurs dels seus anys de docència."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada