diumenge, 25 d’octubre de 2009

La font de la plaça Ibèria

Al penúltim post, vaig fer referència a una petita ruta per l'antic Sants seguint el carrer Sant Crist. Un dels punts importants de la ruta és la plaça Ibèria, un dels pocs indrets del barri que encara avui, com a mínim fins al moment, manté l'ambient de l'antic poble de Sants.

Sobre aquesta plaça Josep M. Vilarrúbia i Estrany, el gran historiador de la història local de Sants, va escriure: "Popularment és coneguda com a plaça del Violí. N'hi ha dues versions: una explicada per Maria Peyron de Llorens, que ens ha dit que aquest instrument era tocat els diumenges i els dies de festa per entretenir la gent que anava a benenar a aquest indret. L'altra, assegura que era tocat per un ceguet, que aixi recollia algun diner per viure".

Som molts els que agraïm trobar llocs que encara ens recorden d'on venim, espais que encara conserven una mica l'ambient del poble que va ser Sants. Fins i tot molts aliens al nostre barri han sabut captar aquest ambient de la plaça ibèria, convertint-la diversos cops en plató de cinema.
Realment enmig de les obres que s'estan duent a terme a tota la zona, la font d'aquesta plaça va aparèixer totalment destrossada, segona la versió oficial pel xoc d'un vehicle.
Som molts els del barri que esperem que la font de la plaça Ibèria sigui restaurada i torni a ocupar l'espai que li correspon.
A sota, us adjunto una de les fotos realitzades pel fotògraf Raül Guillén i Capella.
Si voleu més informació sobre la font de la plaça Ibèria o voleu saber sobre el seu futur podeu preguntar als responsables de les fonts a la web:

dijous, 15 d’octubre de 2009

L'origen de l'Espanya Industrial en vídeo.

Qui no coneix l'origen de l'Espanya Industrial? Molts i moltes santsenques sabem que a meitat del segle XIX, hi van haver les primeres fàbriques o vapors tèxtils, dels quals s'obririen el Vapor Vell i, poc després, l'Espanya Industrial, coneguda també com el Vapor Nou, en què la família Muntades en serien els propietaris durant tota la seva època de funcionament. Finalment, es tancaria definitivament farà aproximadament uns 40 anys. En aquest vídeo, realitzat pel programa Valor Afegit al Canal 33, podreu conèixer alguns aspectes importats i podreu veure també algunes imatges de la fàbrica de Sants en funcionament.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Passeig per l'antiga carretera de Sants

L'antiga carretera de Sants.


1-C/Sant Crist amb Joanot Martorell.

Comencem el nostre recorregut al carrer Sant Crist amb Joanot Martorell. Per aquest últim havia baixat la riera de la Magòria i es podia trobar el pont de'n Rabassa. Així el carrer va adoptar el nom de la riera. A prop d'aquest encreuament hi podem trobar antigament un conegut hostal dels que hi havien de camí a Barcelona. Cal recordar que el carrer de Sant Crist era per on circulava l'antiga caretera reial. Aquest fou sense cap mena de dubte dels tres primers carrers existents a Sants, on fins i tot s'hi podia trobar el mercat abans de traslladar-se a la plaça Osca. Molts anys més tard i en plena guerra civil gràcies a l'esforç dels i les veïnes es va bastir en aquest punt el refugi antiaeri 705. Pel que sembla era situat al carrer Sant Crist nº 17, a una finca antiga que les i els veïns de la zona encara recorden per la seva gran portalada ornamentada. Desafortunadament aquest fou enderrocat.

A l'inici del carrer la gent més gran del barri encara recorden els safareigs que hi havia.


2-C/Sant Crist amb Cros.

Seguint pel carrer ens podem creuar amb el carrer Cros, on actualment trobem l'Escola Institució Montserrat, situada a l'antiga masia de Cal Cros. Uns números més avall, al número 10 hi podem trobar una de les cases okupades històriques del barri. La primera de Sants i de les primeres de Barcelona.


3-Plaça Ibèria.

Arribem a la plaça Ibèria. Antigament aquesta fou coneguda de forma popular amb el nom de la plaça del violí. doncs sembla ser que a la taverna que hi havia un músic que amenitzava els dies de festa amb aquest instrument. En més d'una ocasió ha sigut un plató de cinema a diverses pel·lícules i anuncis de televisió, però el passat mes de setembre els veïns del barri van descobrir que la històrica font estava trencada.


4-Plaça Màlaga.

Arribem a la coneguda popularment com a Plaça Màlaga (Plaça Bonet i Moixí). Aquí trobem l'església de Santa Maria de Sants. Se sap que hi havia una antiga església romànica que fou aterrada el 1830 per edificar-ne una més momumental. Aquesta,.terminada per la Festa Major de 1858 i coneguda pel seu gran campanar, de segons els testimonis, "de la mateixa alçada que el monument a Colom", fou destruïda el juliol del 36.

Aquesta església fou escenari de la primera pel·lícula filmada als Països Catalans, per Fructuós Gelabert. "Sortida del públic de l'església parroquial de Santa Maria de Sants" filmada l'any 1897.

Previament, el febrer de l'any 36 ja es veia produïr una situació violenta a l'església. S'explica que alguns obrers tenien l'intenció de cremar-la i que el mossen, informat d'això, enlloc d'avisar a les autoritats, va preparar un arsenal al sotan. Pel que es sospitava a l'època amb aquest arsenal podia ser utilitzat pels sectors tradicionalistes. Durant els bomardeigs que va patir Barcelona també en hi va caure una bomba.

L'actual església es va iniciar el 1940 i es va acabar el 1965.

A la nostra esquerra trobem la masia de la Casa del Rellotge, històricament coneguda com a Cal Dimoni. Aquesta masia del S.XVIII és la seu de l'actual Arxiu Històric de Sants. Allà mateix sembla que hi va haver una antiga torre medieval, la Torre d'en Llull, on els monarques hi havien fet estades. Aquí també trobem un dels altres edificis enderrocats en la Revolució del 36, Can Santomà, la casa d'una de les famílies poderoses de Sants. Terratinents i fortament lligats durant generacions a l'Església i als càrrecs de poder del municipi.


5-Cotxeres.

Baixant pel pas de Fructuós Gelabert trobem l'actual Centre Cívic de Cotxeres de Sants. Aquest espai, en origen, cementiri del municipi, va ser ocupat per les Cotxeres quan el cementiri de Sants es va traslladar als recentment comprats terrenys de l'Hospitalet, on encara hi ha el cementiri de Sants. Com a curiositat es comenta que a l'època en que van començar a funcionar com a Cotxeres encara apareixien de tant en tant ossos humans. Aquest espai va ser guanyat com a Centre Cívic gràcies a la pressió veïnal, que va aconseguir evitar que l'equipament fos destinat a un Museu del tramvia.


6. Plaça de Sants.

La nostra ruta arriba al centre actual del barri. Aquesta plaça ha mantingut el seu aspecte més o menys intacte des del final de la Guerra Civil. Es diu més o menys, doncs si és cert que ha viscut la desaparició de les fàbriques que han marcat l'història del barri. A la cantonada amb Carretera, a la vorera del costat de muntanya, als locals actualment ocupats per una cadena d'electrodomèsrics hi trobavem el Liceu, on durant anys els i les santsenques gaudiren del seu cinemai dels seus billars

Enfront, des del 1986, hi podem trobar el monument al ciclista, obra de Jorge Castillo. Inaugurat com a commemoració a l'inici del ciclisme català i de les seves primeres pedalades al nostre barri.

En aquest solar hi trobem Can Catà, la masia d'uns dels altres grans terratinents del barri, productors de vinya. Com la propera Masia de Can Santomà i l'antiga església, aquesta masia també va cremar al juliol del 36.

Al mig de l'actual plaça hi podiem trobar la casa de Vidre, lloc on Fructuós Gelabert va tindre els seus estudis de conema. Em aquests es van gravar les primeres pel·lícules que donaren origen al cinema català, amb títols com Baralla en un Cafè, Sortida del Públic de Santa Maria de Sants o Sortida dels treballadors de La España Industrial.

L'actual plaça es va aconseguir gràcies a les lluites veïnals delñs anys 70, que van evitar que s'hi edifiqués un pas ràpid per automòbils. Al mig de la plaça hi trobem la font del Xato, que va ser portada de Ciutat Vella.


7. / Joan Güell.

L'actual carrer d'en Blanco, per on seguirem, començava al carrer Galileu, antigament conegut com el carrer del Nord. Si seguim fins on comença actualment el carrer d'en Blanco trobem a mà dreta el carrer de Joan Güell, on al fons hi podem veure el Vapor Vell, actualment una biblioteca i en el seu origen una fàbrica tèxtil, com quasi totes les santsenques. A la pròpia exfàbrica, en l'actualitat, també hi tenen cabuda les instal·lacions de l'escola Barrufet, després de mantindre una lluita que va durar molts anys i que va mobilitzar molta gent per aconseguir aquest espai.

Aquesta fàbrica va viure moments revolucionaris com els de la vaga general de l'any 1885, on el director Josep Sol i Padrís fou mort.

Molts anys més tard la seva caldera fou reaprofitada com a primera piscina del Club Esportiu Mediterrani al barri. El club, originari del Poble Sec havia optat pel nom de Mediterrani enlloc del Poble Sec pel contrast del nom supossava amb un club de natació. Des d'aquell moment l'entitat va restar lligada a Sants.


8-C/D'en Blanco.

En l'origen aquest carrer estret era per on passava l'antiga carretera de Sants en direcció Barcelona. Seguint pel carrer a mà dreta, podem trobar el carrer Demostenes, conegut orifinalment amb el nom del carrer de Sant Pau. En aquest carrer hi va tindre el seu local original el,Casal Independentista de Sants. Actualment és un dels pocs carrers culs de sac que encara resisteixen a Barcelona. Al carrer d'en Blanco també hi va haver durant un temps la casa okupada de Can Blanco. Seguint pel carrer creuem el carrer Tenor Massini, un altre dels carrers que fa uns anys participava de les festes engalant-se, però, que ara, desafortunadament ha perdut aquesta festa.

9-Rambla de Brasil.

Tot recte pel carrer d'en Blanco podem arribar a l'actual Rambla de Brasil. Aquesta avinguda, també rescatada de la lluita veïnal, fou el resultat de l'obertura del Cinturó de Ronda, que durant anys va seccionar el barri. Baixant per la Rambla en direcció Carretera, podem arribar al punt on hi havia l'antiga plaça de Víctor Balaguer, que també va ser sepultada sota les excavadores. En aquell indret hi podiem trobar l'Ajuntament de Sants i l'estàtua del "ninyu", actualment a Can Mantega.

10-Carreró de les Ànimes.

Creuant Brasil ens trobem una petita plaça dura, anomenada plaça de Vázquez Mella. Des d'aquí podem trobar el petit carreró de les Ànimes, per on transcorria l'antiga Carretera reial. Actualment resulta un lloc bastant inhòspit i desconegut per a molts santsencs. En aquest carrer durant molt de temps hi hagué un magatzem de blat de l'ajuntament santsenc.