Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relats i històries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Relats i històries. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de gener del 2010

La Bòrnia de Sants

A mi no m'agrada massa explicar relats foscos on hi ha hagut episodis de terror, segrests o assassinats però també han format part de la història dels nostres barris. En el seu moment ja vam parlar sobre el cas de l'Enriqueta Martí coneguda també com la Mala Dona o Vampiressa de Barcelona que segrestava nens a inicis del segle XX.
Però per conèixer la nostra història no cal anar tan lluny sinó que és un fet que seria relativament recent: ens hem de situar a partir de la dècada del 1990 del segle passat. Es coneix per ser una època grisa i decadent quan a Barcelona encara es patiria severament la ressaca dels Jocs Olímpics del 1992 i la gent anava deixant els seus suposats ideals autèntics de lluita o compromís per acomodar-se definitivament en la societat de consum que en el canvi de segle dominarà tot el món.

Aleshores correrien rumors sobre una altra dona semblant o pitjor que l'Enriqueta que es deia Margarita Sanchez. Era originària de Màlaga però vivia des de feia temps a Sants on es casaria amb un conductor de metro i tindria dos fills, i per manca de diners es dedicaria a cuidar àvies i avis en aquests barris. Però les seves relacions estarien plenes de foscor i misteri ja que de manera inesperada i secreta desapareixerien moltes persones amb qui s'hi hauria comunicat on s'hi amagava la seva ànsia sangüínia. Per això els i les veïnes del barri la nomenarien com "la Bòrnia", i s'aprofitaria de la seva família i els veïns a través de màfies i robatoris secrets. Primer moriria el seu marit d'una suposada "mort natural" i el 3 d'agost del 1992 hi hauria la primera víctima coneguda, una veïna i amiga seva de setanta anys, que cauria de forma inconscient i uns dies més tard moriria i li desaparegué un milió de pessetes. Després, desaparegué la seva sogra que moriria d'una embòlia el 1996 després d'haver tingut una salut de ferro i haver sobreviscut moltes intoxicacions.

El 1993 se n'aniria a viure a l'Hospitalet on ràpidament feu amistat amb alguns veïns com un que vivia sol en un àtic finalment acabaria en coma i va morir uns dies després a l'hospital. Durant un temps ella i la seva filla viurien amb el seu conyat que es trobaria malament i acabaria enterrat i el compte buit. O un altre que sortiria de l'hospital per una estranya desintoxicació per una paella que li havia fet, i li van desapareixer mig milió de pessetes quan estava a l'hospital. Però la seva dona no se'n refiava massa l'acceptaria a casa seva i n'acabaria sent víctima però va poder sobreviure quan la seva filla la trobà estirada al sofà. Li haurien desaparegut joies i altres objectes com un certificat de jubilada i la cartilla del banc.

Aleshores successives denúncies arribarien a la casa de la Vídua per temptativa d'intoxicació, i la policia descobrí que la Margarita es feia amiga de tothom i aprofitava la confiança d'aquestes persones per intoxicar-les amb un medicament que era mortal en dosis altes, falsifiqués receptes i el barregés amb begudes i menjar que oferia als veïns que no se'n sortien i morien d'una aturada cardio-respitaròria: el verí era indetectable. El juny de 1996 la Bòrnia i la seva filla serien detingudes per complicitat, i ara fins i tot encara es desconeix el número de víctimes que van acabar a les seves mans.

divendres, 1 de gener del 2010

Els gitanos, esculats.

Els relats i les historietes de Sants han estat molt diversos i han tractat sobre diferents temes: apareixen alguns com el dels Esgarrapacristos entre molts altres que anem coneixent. O fins i tot també l'arribada dels gitanos a Catalunya al segle XV i a Hostafrancs al final del XIX, que s'arrelarien als costums del barri a l'hostal dels Corrades, al mercat o a la plaça del Sol.

Aquest any he començat amb un relat molt especial sobre per què els gitanos hostafranquins eren persones esculades.
L'any 1907 Joan Marquet, un gitano esquilla-rucs, explicava que els gitanos van veure que la muntanya de Montjuïc era més bonica i escarpada per la part de mar que des de l'interior: més seca i polsegosa.
Aleshores van decidir travessar-la i com fer gir efectuant una caminada de cent-vuitanta graus i poder veure la part que els agradava més. Un d'ells va donar la idea d'anar lligant faixes una al costat de l'altra fins quan aconseguiren poder encerclar tota la muntanya des de tots els costats. Els caps que ho proposaren es van tornar a trobar a Hostafrancs on van decidir de fer-la tibar: s'hi afegirien quasi tots els gitanos del barri, també ho farien les dones, els nens i els esguerrats però la muntanya no es movia.

Finalment es va sentir un gran espectec: la corda es va trencar i van caure tots cap a terra. I per això la gent explica, no se sap si de manera despectiva, perquè els gitanos hostafranquins són esculats o tenen el cul pla.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Que s'amaga a la història de Sants?

Si ens fixem en els diferents barris que al segle 19 ha anneixonat Barcelona, trobem que tenen històries molt diferents, segons la zona, el context, la seva gent, les idees o els canvis; la majoria dels quals han estat i encara són pobles sotmesos per la capital sobretot per interessos econòmics i capitals.
Si ens centrem a llocs com Sarrià, Sant Gervasi, Pedralbes o el Passeig de Gràcia, veiem que la seva història s'ha centrat sobretot en els interessos del poder de les classes dominants, com és la burgesia "catalana", amb valors individualistes i els seus interessos de negoci privat vivint delm treball de les fàbriques o les indianes, com les estafes i qualsevol negoci negre, a part de la seva actitud política realment espanyolista i la seva moral catòlica ultraconservadora.
Tristament, molta gent dels barris o de la ciutat son uns ignorants i s'han quedat només amb aquesta part de la història, com és la Sagrada Família, la Catedral, la Plaça Catalunya, el Liceu, la Pedrera o el Palau de la Música; o l'estàtua del Cambó: llocs i personatges que fan al·legoria a la burgesia, i on les lluites socials dels treballadors s'han ignorat per complert.

En canvi, molts altres barris han tingut una història completament diferent, en què els protagonistes reals són els veïns, que la immensa majoria són els que han hagut de lluitar dia dia per sobreviure, i en molts casos, explotats a les fàbriques, com també han estat els primers en fer front a la precarietat dels seus barris; com també la gent marginal.
L'associacionisme ha agafat força en aquests barris a través de les assemblees, sindicats, espais o cooperatives com a llocs de trobada dels veïns on sempre hi han participat prenent diferents decisions i on s'han mogut moltes les iniciatives socials, polítiques, culturals o festives: reivindicar un habitatge digne, reclamar espais per als joves, concerts, festes majors alternatives...
Alguns d'aquests barris són el Clot, Sant Andreu, Poble Sec, Sant Antoni, el Ninot, i, com no, Sants, la Bordeta, Hostafrancs o la Magòria; que són els que tractem en aquest bloc i tenen uns origens semblants en aquests altres barris. Aquests origens surten a la meitat del segle 19 davant del nou context industrial amb les xemeneies dels vapors tèxtils, el "Vell" i el "Nou", amb el nom d'Espanya Industrial, sent l'inici del paternalisme dels propietaris i de l'explotació obrera a les fàbriques; que, al mateix temps, també mostra l'inici d'uns altres costums i una altra història que acabaria amb el context rural de l'Edat Mitjana. Aquí, els lluitadors comencen a ser els protagonistes de la història d'aquests barris, que són els qui pateixen les jornades laborals complertes a les màquines de cosir, les repressions dels propietaris com Joan Güell o els Muntades com la seva vida precària en general: habitatge, salaris... com també les seves dificultats de pas davant de les obres del tren al final del segle 19 o els problemes durant l'agregació al barri el 1879. Però, els veïns com els obrers han trobat la seva manera d'afrontar els problemes diaris, amb assemblees de barri, associacions i comissions de veïns als diferents carrers, sindicats de treballadors (CNT, ). Algunes lluites socials aconseguides són algunes reduccions de jornades laborals i el primer sindicalisme. D'altra banda. també hi hauria el primer cooperativisme
Al marge d'això, com aconseguir els com també la seva vida quotidiana,
Per sort, és un barri amb molt poca religió i burgesia; malgrat males influències com la Núria Feliu, la Carme Chacón o algun altre personatge indesitjat.
Aquí, s'amaga a les històries santsenques, el que la majoria de la gent no li interessa veure o saber: la vida de la seva gent i la seva participació activa al barri. Jo també hi he de posar de part meva perquè la tradició assembleària perduri i guanyi el dia de demà.