80 anys de la proclamació de la República

Avui fa 80 anys de la proclamació de la Segona República i des del Passat de Sants també ho volem commemorar.

El 14 d'abril del 1931, a Hostafrancs, hi hagué una munió de republicans que van marxar cap a l'Alcaldia amb banderes republicanes i imatges dels primers martirs del moviment republicà per celebrar aquest fet. El text que trobareu aquí a sota és la narració que van fer els lerrouxistes del barri, un grup força nombrós, a la seva revista El Lerrouxista, el órgano de los radicales de Hostafrancs.

Per altra banda també s'haurien de matitzar algunes de les seves afirmacions totalment partidistes del que fan, com per exemple dient que aquest acte es va fer "sin ayuda ajena". És cert que els lerrouxistes d'Hostafrancs tenien molta importància, però al barri hi havia molts altres grups contraris a la monarquia i republicans i seria molt estrany que tota aquesta gent no hagués celebrat la fugida del rei.

"Llegó el 14 de abril i un grupo entusiasta, apasionado de republicanos radicales de nuestro Ateneo, sin ayuda ajena alguna, procedió a colocar la bandera republicana en el balcón de la Alcadía de Hostafrancs y, como tributo de reconocimiento, a cada lado de la bandera tricolor colocó el retrato de aquellos héroes de Jaca, los que con su sangre generosa hicieron fructificar rápidamente la semilla sembrada años por el Apóstol de la República.

El lerrouxista, número 1, Hostafrancs, setembre de 1934.

Extret de: Memòria de Sants (www.memoriadesants.blogspot.com).

L'origen de l'Espanya Industrial en vídeo.

Qui no coneix l'origen de l'Espanya Industrial? Molts i moltes santsenques sabem que a meitat del segle XIX, hi van haver les primeres fàbriques o vapors tèxtils, dels quals s'obririen el Vapor Vell i, poc després, l'Espanya Industrial, coneguda també com el Vapor Nou, en què la família Muntades en serien els propietaris durant tota la seva època de funcionament. Finalment, es tancaria definitivament farà aproximadament uns 40 anys. En aquest vídeo, realitzat pel programa Valor Afegit al Canal 33, podreu conèixer alguns aspectes importats i podreu veure també algunes imatges de la fàbrica de Sants en funcionament.

Per Gitanos Hostafrancs

En començar l'any, explico un fet a veure amb una història que arriba de fa segles i que, tristament, no han estat ben rebuts i molt mal atesos, igual com ara els magrebins i berbers que venen al nord reclamant una millor vida. Però, també ho veiem més lluny amb una altra ètnia: els gitanos. Són un vol·lectiu fonamental per entendre els nostres pobles i barris tal i com són ara; potser pocs ho dubtariem. Però tot i això sobta constatar que la seva història, com en general passa amb la seva presència, ga estat ignorada o menystinguda al llarg del temps, calent en estereotips, i alternant períodes de persecussió i suposada tolerància.

I aquest buit fa difícil d'entendre com són, i com han estat, realment, els nostres barris i viles.

Originari de la Índia, el poble romaní hagué d'anar corrent Europa durant tota l'edat mitjana, obligats, en part, a esdevenir nòmades per les persecussions i expulsions., més que no pas per la pròpia tradició. A Catalunya es té constatada que la seva presència des de l'any 1425, quan amb un salconduït el rei Alfons permetia la presència de Johan d'Egipte Menor i dels seus acompanyants als seus regnes. Aquest adjectiu permet descolorir l'origen del nom amb el que actualment es coneix el poble romaní en català i castellà, doncs es creia que erròniament que aquests eren originaris d'Egipte, d'on van derivar els noms egipcià i gitano.

Des de llavors, van viure diferents períodes de persecussions més o menys intenses i intents d'expulsió i assimilació continuada. Però tot i això, el poble gitano va poder arribar als temps moderns.

Als nostres barris, per explicar l'història dels nuclis de població cal remontar-se als últims anys del segle 19, amb la creació del mercat d'Hostafrancs (1888), de l'escorxador de la vinyeta (1891) i de la plaça de Les Arenes (1900). Molta gent d'ètnia gitana es va començar a instal·lar a la Plaça del Sol, actual plaça Hereni, atrets al barri pel treball amb l'abundant tràfec de cavalleries que aquests edificis generaven.

Amb el temps, la d'Hostafrancs ha esdevingut una de les poblacions gitanes més nombroses de Catalunya i més fortament arrelades al territori. L'història del barri, des de llavors, s'ha desenvolupat en paral·lel a l'història dels gitanos, que han representat un alt percentatge de la població hostafranquina i han participat activament en les tradicions del barri, com foren les celebracions dels tres tombs a inicis del segle XX.

Des de final del segle XIX i inicis del XX, aquesta presència als nostres barris es va veure fossilitzada amb una frase feta local, actualment, poc coneguda, que deia amb un to gens políticament correcte, tot s'ha de dir: "Per pinxos la Bordeta, per Gitanos Hostafrancs i per noies maques a Sants" .

Els origens d'Hostafrancs

El 1839, es crea un nou barri que es deia Hostafrancs que es situava, d'una banda, entre el camí que portava a Sants i que seguia cap altres pobles del Baix Llobregat; mentre que, de l'altra, amb un coll que s'havia dit dels inforcats i la muntanya de Montjuïc; on hi havia altres vies de comunicació que portaven a les muralles de Barcelona, com la desviació de l'antiga Via Augusta, o altres pobles del sud del Pla: Poble Sec, Sant Antoni i altres. Al mig, ben bé, hi havia la riera de la Magòria que seguia cap a la Bordeta.

Però, en realitat, segles abans, ja hi havia hagut alguns punts clau que podien ser de Sants o de Barcelona que, més tard, serien del terreny: Des del 1344, ja hi havia una creu gòtica protegida amb una edícula coneguda com la Creu Coberta, on els representants de la ciutat rebien les persones d'alts càrrecs que visitaven Barcelona; i el 1823 ja és retirada pel govern liberal de Barcelona. Hi havia un turó d'argila i terra blanca que es deia "dels Inforcats" on, durant segles, es tenia el maleït costum de penjar les persones víctimes a les forques; tot i, més tard, dir-se el turó de la Vinyeta, que es va anar reduïnt per diferents motius fins treure's en construïr la plaça de braus de les Arenes.

En aquell terreny, no es podia edificar per una llei que prohibia fer-ho fins a un radi de sis quilòmetres a fora de la muralla; però, cap al segle XVIII, hi havia unes construccions molt modestes que es coneixien com a "Barraquetes" que arribaven fins a la riera de la Magòria i el pont d'en Rabassa, com els límits tradicionals entre Sants i Barcelona.

De fet, entre el 1838-39, Sants volia donar, a Barcelona, la part de la Creu Coberta mentre que, a canvi, agafava una pàrt de la seva marina perquè agafés el barri del Port.

El nom vé d'uns germans de la Segarra, els Corrades, que eren d'un poble que es deia Hostafrancs de Sió. Van traslladar-se a Barcelona i compren un terreny a fora de les muralles per fer-hi un hostal amb el nom del seu poble. Era un negoci privat per acollir els mercaders, traginers, diligents, carreters i altres persones de classe alta que arribaven tard a Barcelona. Als costats, hi havia espais amb activitats destinades als negocis: ferreries, carruatges on explotaven gitanosde manera miserable. El lloc es deia Hostal-francs perquè deien que no es pagaven taxes per entrar a Barcelona; però era del tot fals perquè hi havia burots a la Creu Coberta que seguien imposant-les. Als voltants de l'hostal, es van anar aixecant cases amb horts i camps agrícoles de blat, ferratges, oliveres, figueres i garrofers. Amb quinze anys, ja van apareixer unes 600 cases i una església al voltant de l'hostal, com una església i altres punts.

Amb la industrialització i l'urbanisme, desapareixeria el context rural i hi hauria la pressió de l'Espanya Industrial, com a vapor tèxtil, on els Muntades exercirien la seva pressió laboral contra els obrers i jornalers malgrat ser hospital durant els brots de tuberculosi, durant el segle XIX. L'altre costat de la riera de Magòria hi apareixerien fàbriques, places, carrers o una parròquia. on es caracteritzaria com a punt interclassista.

Dependria de Sants però al final del segle XIX també s'agregaria a Barcelona per interessos empresarials i encaixar com un barri més. Alhora, Sants també perdria espais propis, i encaixar com un barri.