El món de Fructuós Gelabert

Vídeo sobre Fructuós Gelabert, gracienc de naixement i santsenc d'adopció va ser un dels pioners més importants del cinema català:

La "Baralla en un cafè"

Ja fa temps que vam explicar que Sants va ser el bressol del cinema català, quan Fructuós Gelabert adoptaria l'invent dels germans Lumière i enregistraria les primeres escenes a la Casa de Vidre. Ara bé, abans ja havia projectat els primers documentals amb relats quotidians a Barcelona amb el fotògraf Santiago Biosca.

Engrescat per les primeres experiències cinematogràfiques l'any 1897 es va interessar en fer una pel·lícula de ficció i realitzaria el film "Riña en un café". L'argument seria molt senzill on hi ha uns amics prenent la beguda en una terrassa i apareix una noia que reb algunes "floretes" una mica pujadetes de to. Llavors ella marxa però, al cap d'una estona apareix un noi ben plantat que retreu la seva gosadia de la noia a un dels joves. Aleshores comença la baralla que finalitza quan els dos contendents són separats per altres joves, però finalment tot acaba amb una forta encaixada de mà.

El film es va rodar integrament a un pati fronterer de la fàbrica tèxtil Vapor Vell mentre que Biosca en seria el càmera i els papers dels personatges serien interpretats per amics i clients del local, convecent-les ell que aparèixer-hi seria tot un esdeveniment.

La "Riña en un Café" fou presentada en un envelat instal·lat en la festa major de Sants juntament amb "Sortida dels treballadors de la fàbrica L'Espanya Industrial" o la "Sortida del públic de l'església de Santa Maria de Sants" i algunes còpies de pel·lícules dels Lumière.

Finalment, sembla que el públic acabaria molt bocabadat al llarg de tota la sessió cinematogràfica, però sobretot es quedarien amb la pel·lícula fictícia de la baralla, doncs els va excitar de veure la baralla entre dues persones i com s'hi afegia l'evidència de què els fets succeïen en un espai conegut del barri.

Va ser des d'aleshores quan Fructuós Gelabert va dedicar-se plenament a la producció cinematogràfica. Altres pel·lícules seves serien Choque de dos transatlánticos, El doctor Rojo o Cerveza gratis.

Aquí sota en vull passar la introducció sense veu però musicada.

El bressol del cinema català

L'any 1895, els germans Lumière presentaven, a París, la primera cinematografia al Saló Indi del Grand Café, amb un aparell útil per a les projeccions públiques. L'invent va ser un èxit comercial i, ràpidament, es va importar a tot Europa; i, un any més tard, portat pels mateixos Lumière, va arribar al carrer més concorregut de Barcelona, la Rambla.

Ben aviat, dos fotògrafs barcelonins, Antoni i Emili Fernàndez, van veure el futur de l'invent i van inaugurar el cinematògraf Napoleó.

Entre els primers espectadors, la major part pertanyents a les èlits de la ciutat, es trobava un jove
ebanista santsenc, amb certs coneixements de forografia.

Així, aplicant els seus coneixements, fou capaç de crear la seva primera càmara de filmar. Amb

aquesta mà de pioner es va dispossar a fer les primeres filmacions del cinema català (i també de tot l'estat). No era cap altre que Fructuós Gelabert. Aquest va adoptar el kinetoscopi d'Edison i les tècniques dels Lumière per a fer els seus films.

Fins fa pocs anys s'afirmava que la seva primera filmació era "La baralla en un cafè" , que era un film realitzat al casino de Sants; però, recentment, s'ha descobert que el 1897, abans de l'obra citada, Gelabert ja havia format dues escenes de la vida quotidiana a Sants: "Sortida del públic de l'església parroquial de Santa Maria de Sants" i "Sortida dels treballadors de l'Espanya Industrial" I, un any més tard, va produïr la que es considerava com la primera pel·lícula del cinema d'animació de l'Estat: "Xoc entre dos transatlàntics".

L'invent, tot i les crítiques d'intel·lectuals de dretes, Maragall, Russiñol o Eugeni d'Ors, que l'insultaven com un espectacle per a incluts, va proliferar i es va popularitzar gràcies als firaires que recorrien les festes majors com si es tractés d'un espectacle de màgia, als envelats i els primers cinemes.

Poc a poc, les imatges van anar plenant-se d'arguments, com la Terra Baixa que Gelabert va filmar, i va aparèixer el gènere documental, que va deixar constància de fets que commovien la ciutat, com la Setmana Tràgica, amb dos títols, com "Los sucesos de Barcelona (1909)" de Joan Gaspar o "La huelga general de agosto en Barcelona" de Gelabert.

Però Sants va ser més que un simple escenari dels incis del cinema en català, doncs el propi Fructuós Gelabert va obrir els estudis, Boreal Films, a l'espai que ara ocupa el centre de la plaça de Sants; el lloc fou conegut popularment com "La casa del vidre".

Poca poc, el cinema va anar deixant de ser una cosa de les èlits per a ser de tothom, i els santsencs es van fer assidus a cinemes com els que van apareixer al carrer Gayarre, a la plaça Espanya, al carrer Galileu o a la Riera Blanca, al barri de Collblanc.

Actualment, el cinema més important és el Palau Balanyà, al Passeig de Sant Antoni cantonada amb Vallespir, després de la plaça Joan Peiró, amb 6 sales de sessions cinematogràfiques,

L'obriment de Can Vies, com a CSA, ha estat un dels punts de partides del cinema alternatiu, on als diumenges, es segueixen passant grans quantitats de films amb idees crítiques de la societat, difícilment, de trobar als cines comercials.