Segona part: Els Llums, Roda, Fang, Disbauxa, Dharma
Els tres grans es van motivar per fer un grup: Els Llums. Van començar a tocar al Casal d'Horta amb les colles joves del barri. El Pep tocava la bateria; en Joan, el baix i l'Esteve, la guitarra i l'orgue. De fet, l'orgue era d'un oncle-avi capellà que no el necessitava i l'Esteve encara l'arreglava en començar el concert, li deien el keyboard.
A part dels problemes de l'orgue, també hi havia el mal costum de què els nens no podien portar pantalons llargs fins a partir dels 13 anys; en Joan i en Pep reclamaven a la seva mare de tenir-los per alliberar-se de moure's amb els mitjonets i les cuixetes enlaire.
Van guanyar en un concurs de la cervesa Estrella Damm compartint cartell amb "Los Diablos".
Aleshores, ja tocaven els diumenges pels casals, centres parroquials, instituts, altres festes de fi de curs entre altres; amb peces dels Beatles, Rolling Stones, l'inoblidable Casa del Sol Naixent, una adaptació rock de Perduts en la immensa mar blava o cançons tradicionals, com La llebreta; recuperada per l'Esteve. Compartien escenaris amb els Sírex i els Mustang.
Marcats per les manifestacions dels estudiants a França i part d'Europa i l'última etapa de la Nova Cançó pels Setze Jutges als Països Catalans; deixen els sons elèctrics i tornen a la música acústica amb Roda, de folk. En Pep es passava a una guitarra de 12 cordes comprada amb uns diners fent classes particulars de matemàtiques, en Joan, la flauta i la guitarra; i l'Esteve al contrabaix. Seguien amb el repartori dels Llums, cançons noves i altres de populars catalanes, com Les pometes. El seu pare sempre els portava el contrabaix amb el 600.
Van tocar, al maig del 68, a un festival al Parc de la Ciutadella en contra del franquisme i a favor de les cultures i la diversitat.
Un dia que el contrabaix cau del cotxe i es trenca, deixen el folk i tornen als sons elèctrics pel gospel, espirituals negres o el blues: amb solos de John Lee Hooker o Bill Broozny; volent fer temes instrumentals. Van crear dos grups: Fang o Disbauxa; però van durar poc o menys que els Llums i Roda.
El 1971, el Pep i en Joan fitxen un saxofonista, Leandro, que tenia mossegades del gos del local dels assaigs, per un altre conjunt: la Dharma.
Poc abans, es van llegir el llibre The Dharma Bums d'en Jack Kerouak de la Beat Generation, traduït al castellà per Losada, amb fonts orientals; i també hi ha una versió en català per Pedrolo dira Els pòtols místics i, més tard, Els Pirats Dharma. Així, triaven aquest nom per al grup. Dharma, en buda, és llei natural.
Hi van passar alguns músics: el flautista Joan Bofill i el saxofonista Joan Albert, que va motivar en Joan al saxo; entre altres.
En un bolo d'aquest període, van coincidir amb Màquina, que van portar el rock underground o progressiu a Catalunya.
Però el seu primer festival va ser a Les Palmeres, a Sants, el 30 de juny de 1972, compartint cartell amb Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Slo Blo, Pau Riba, Om, Baf, Fennech i Bueyes Madereros. Els tres germans grans tocaven amb pantalons apedaçats, collarets i armilla, acompanyats de Ricard Gili i un altre fundador de la Locomotora Negra, que contrastaven als altres artistes pel cabell curt.
Aleshores, el Pep, en Joan i l'Esteve ja van introduïr-se, definitivament, a les idees hippies i les filosofies orientals i contraculturals; com a inici per tenir contactes, una ideologia antimilitar més madura i nous estils musicals. Van passar uns dies amb una comunitat no-violenta a Andalusia, prop de Granada, on adopten una dieta vegeteriana basada en la verdura i els cereals.
Seguint l'exemple de les comunes K1 i K2 de Berlín, van fer un manifest per organitzar una comuna urbana oberta per després anar a una de rural. La comuna era una alternativa a la família. La primera era un pis petitissim a Horta, al carrer Pintor Mir, que la compartien amb membres del grup Brotcant, on hi havia en Carles Vidal.
El funcionament es dividia en sis punts perquè rutllés sense problemes:
- membres: per començar, calien uns dotze o tretze membres com a màxim per facilitar la vida en comú i les relacions cap a una unió i contacte essencials.
- principis generals: crear estructures experimentals per estar més preparats per fer una comuna rural radical, que servirà per assentar les bases de la nova societat a partir de moltes comunes. Un membre es preocuparà dels altres, reduïnt, al màxim, els treballs desagradables i un sistema econòmic igualitari, i s'intentarà desenvolupar el màxim, els potencials de cada individu.
- vida comuna: hi haurà igualtat de gènere entre dones i homes; i faran els mateixos treballs. En les relacions normals entre individus, es suavitzaran les tensions; en primer lloc, prohibint la crítica als absents.
Per evitar conflictes, s'evitaran les discussions i relacions amb el veïnat.
- treball: es viurà dels treballs artesanals amb cuïr, dels ingressos dels dos conjunts musicals de la comuna (Dharma i Brotcant) i treballs esporàdics, com cangurs, muntatge de peces d'electricitat, caixes de cartró...
Els treballs de casa es faran entre tots, d'acord amb el temps i la duresa de les feines. Si és més pesat, durarà menys i, si és més agradable i creador, durarà més.
Cada setmana, es farà una llista de treballs i cadascú agafarà el que més li agradi i posarà el seu nom a la llista. Hauran d'estar coberts: dependrà de l'esperit comunitari de l'entorn. En aquests treballs, s'inclourà fer el menjar, rentar o anar a comprar. Les feines es faran quan es vulgui menys els que necessitin un horari determinat. Es podrà llegir, passejar o dormir mentre els altres treballen.
- organització: es podrien escollir dos encarregats cada dues setmanes, sense que això representés una jerarquia; sinó un treball com un altre.
- economia: es farà una caixa comuna i tots hi aportaran els seus guanys. Tothom agafarà el que necessiti. Més endavant, es poden anar canviant coses sobre el terreny. d'acord amb les experiències viscudes, ja que estaven lluny de ser una comuna tancada en idees o fets. És només un experiment, que pot sortir bé o malament, depenent de les ganes i l'esperit comunitari que hi hagi.
Horta (Barcelona), 1972.
El 1973, començava a funcionar la comuna i, alguns caps de setmana, s'alternava a Riells del Montseny on obrien la porta a compartir plegats en un ritual de germanorm fumaven haxix i prenien LSD que van deixar-les totalment en pocs anys. En Carles Vidal s'integra al grup com a baixista i en Joan al saxo, amb el so que identificava la banda. Aleshores, van anar a estudiar aquest instrument al conservatori per poder-lo tocar.
El 10 de maig, Pepe Aponte i Víctor Jou, inauguren Zeleste, al carrer Argenteria, com a lloc d'expressió del rock laietà com una de les iniciatives més fèrtils catalanes, on la Dharma i l'Orquestra Mirasol eren els màxims exponents d'aquest corrent, entre altres músics o grups heterogenis: Santi Arisa, Arrels, Atila, Barcelona Traction, Josep Maria Bardagí, Blay Tritono, Carlos Boldori, Borde, Canaletas, Carretera y Manta, Casavella, Moto Clua, Miki Espuma, Esqueixada Sniff, Ia & Batiste, Iceberg, Lucky Guri, Jazzom, Mirasol Colores, Rocky Muntanyola, Orquestra Plateria, Ramblas, Pau Riba, Sardineta, Secta Sonica, Toti Soler, Sisa, Música Urbana, Suck Electronic Enciclopedic, Max Sunyer, Oriol Tramvia, La Tribu, La Voss del Tropico, Tropopausa o Toni Xuclà.
El 10 de novembre del 1973, van participar a La dansa de Moloc, pel 13è concurs nacional del Rotlle del Film Club Manresa; que era un acte sacramental modern sobre uns individus dits Costamunt, que representaven l'executiu encorbatat i se sentien vençuts per les temptacions de la societat de consum.
Igual com The Beatles identificaven el seu guru en Maharishi; els Dharma veien el referent espiritual en Lanza del Vasto, un dels pensadors més revolucionaris, precursor de la no-violència i difonia les idees de Gandhi a Europa, i s'adreçava als seguidors amb reflexions en trobades fetes pels Amics de l'Arca. Una de les trobades era a Malla, Osona, on en Joan, en Pep i en Carles hi van acampar per a escoltar-lo i ell, la seva música en moments lúdics tot i costar per ell i els altres per fer silenci i amagar-se de la seva música. Allà coneixen en Jordi Soley, que també volia entrar a la comuna urbana però no hi podia dormir perquè estava tota plena; decideix entrar al piano.
Aleshores, afronten dos reptes: la música per a Homenatge a Picasso, un muntatge televisiu del primer aniversari de la mort del pintor, i tocar com a músics d'estudi en el disc Vetlles al voltant del foc, de Jaume Arnella, com a germà de la dona d'en Pep.
