dimarts, 12 d’agost de 2008

Els Dharma: els creadors d'en Miles Serra

Primera part: la casta dels Fortuny.

Els germans Fortuny-Guarro eren una família nombrosa de Sants, formada per set germans: Pep (1952), Esteve (1954), Joan (1955), Jordi (1958), Lluís (1960), Jaume (1961) i la Maria (1967). Amb els tres grans, vivien al carrer Comtes de Bell-lloc però, en anar creixent, necessitaven buscar llocs amb més espai per mantenir la família per alguns barris de Barcelona. Van passar quatre anys entre Riera Blanca, límit entre Sants i l'Hospitalet, on neixen en Jordi i en Lluís; al carrer Mandri, S. Gervasi, on neix en Jaume. Al final, a Horta, carrer Montserrat de Casanoves, hi apareix la Maria. Allà hi van viure quasi uns deu anys i hi van deixar petjada.
Abans de néixer la Maria, els tres grans i els tres petits es dividien en dos grups per les similituds físiques d'associar-se uns i altres; però s'entenien molt més enllà que ser germans; ja com grans amics tot i barallar-se, de nens, per tenir la revista "Cavall Fort".
En aquesta època, vivien sempre amb els avis paterns, sempre tenint-hi diversió. Els dies de festa; es reunien a casa dels Guarro on el seu oncle dirigia una coral improvisada amb cançons catalanes; ja que molts formaven la meitat de l'Orfeó de Sants; una era la seva mare. És a dir; eren com els Trapp, sempre cantant i ballant i enlluernant els nens dels anys 60.

Amb això, anant d'excursió amb el seu cotxe, que era un 600, la seva mare ja els incitava amb melodies populars catalanes.

També anaven al cau-escolta d'Horta, on expressaven les seves il·lusions i sentiments catalans, independentistes i d'esquerres al marge del franquisme; caminaven per la muntanya, trepitjaven el territori i coneixien les realitats amagades per la repressió i els mestres franquistes. Allà, es fan amics d'en Carles Vidal, també molt arrelat a la música de la terra, i el seu pare, Agustí Vidal, n'era guia, hi tocava l'acordió i va escriure la lletra d'una cançó d'ambients excursionistes.
A les sortides; sempre seien a la plataforma d'aquells trens que els deien "borregueros" on aprenien els primers acords musicals amb les guitarres molt entusiasmats.

A l'escola "San José de los Hermanos de la Sagrada Familia", on tot era en castellà (sobretot pel nom) ja se'ls coneixia per les grenyes llargues i les seves actituds revolucionàries i crítiques al sistema educatiu; com les primeres idees hippies dels 60. Entre les aules i al pati, coneixien altres músics: Xavier Batllés, que formartà l'Orquestra Mirasol; o periodistes: Antoni Batista i Jaume Cleries o, altres, com l'Alfred Rodríguez Picó, que seria home del temps a TV3.
També es divertien satisfent les noies al cine veient pel·lícules dels Beatles, que les posaven histèriques i estirar-los dels cabells.
Al conservatori, tampoc hi estaven a gust perquè els professors els forçaven només a la música clàssica i, si els enganxaven escapant-se al blues o el jazz, ja els amenassaven en expulsar-los. Preferien ser autodidactes i creatius; només hi van tornar necessitant un músic per un conjunt.

Per sort, es van poder estalviar el servei militar; ja que el Pep i l'Esteve tenien dioptries; ja que es va espatllar la vista llegint a les fosques amb una espelma; mentre que en Joan i en Lluís tenien problemes de cor per masturbar-se i trobar-los el ràpid el ritme cardíac.

1 comentari:

Joanet del cabàs ha dit...

Sou uns mestres. Que la vostra música arribi a tot el món: INAINA INEINE... Visca la Dharma i la lluita antimilitar!!!!