dimecres, 22 d’abril del 2009

Canvi de nom al bloc

Aquests dies m'he pensat de canviar el nom del bloc, ja que el tema d'Històries Santsenques ja el trobo molt passat, tot i ser bona idea... ja que la vaig copiar d'Històries Manresanes, d'un company d'història a la UB, en Jordi.
D'altra banda, m'ha agradat molt el nom del bloc de l'Agus, amb Memòria de Sants.
Entrant aquest últim temps, també m'he volgut centrar en la història de la gent del barri, el seu passat obrer com també el seu present entre altres temes, que també es van intentar treure a l'entrevista al Diari de Barcelona. Basant-me en això, he acabat de canviar el nom per Passat de Sants.
Jo i l'Agus ens compaginem les històries que surten als blocs; i podem seguir fent conèixer el passat dels nostres barris.
Aviat, suposo que la majoria dels visitants o seguidors ja ho veureu.
Salut i una abraçada!

dilluns, 20 d’abril del 2009

Xerrada sobre els refugis antiaeris avui al Centre Social


Avui, dilluns 20 d'abril, a les 19h al Centre Social de Sants, l'historiador santsenc Agus Giralt fa una xerrada sobre els refugis antiaeris del nostre barri, per difondre aquesta realitat del passat.
Ha sortit a la Burxa nº 127, on explica: "L'alarma sobre la conservació dels refugis de la Guerra Civil ha sonat a Sants. Ha estat entre les darreres setmanes i en les obres de pavimentació del carrer Masnou: alguns veïns van afirmar que havien aparegut restes d'un refugi. Tal i com assenyalen diversos estudis, això no seria estrany, atès que sota aquest carrer es va construïr el refugi nº 741".

dissabte, 11 d’abril del 2009

Sants creix i canvia


A inicis del s. XIX, Sants era un poble amb 5 carrers, depenent de l'església del Pi fins la desamortització del 1835. Però, seguiria com a nucli rural sota el poder de les grans famílies terratinents.


El creixement industrial es va destacar com en altres pobles (Gràcia, Sant Martí...) amb els petits tallers i l'aparició de les fàbriques tèxtils: Vapor Vell l'any 1846, Espanya Industrial (Hostafrancs) el 1847 i Can Batlló (la Bordeta) el 1900 amb la implantació de telers mecànics i també les fàbriques de productes químics: Cros... en funció dels seus negocis; com també l'arribada del tren cap a Martorell, el 1855.
Aleshores, també es faria la vaga general de treballadors davant de les selfactines, amb ressò al Vapor Vell quan els propietaris volien tancar les associacions, sent mal vistes legalment; en què molts obrers van haver d'aixecar-se contra Sol i Padrís i, com a conseqüència, la repressió del dirigent sindical Joan Barceló.
Amb l'augment de població, apareixeria un moviment popular més fort i més conscient dels seus problemes i la seva situació social; que participarien activament a la revolta del 1868, per destronitzar Isabel, com les del 1870 i 1874, per resistir davant del pronunciament militar de Pavia.
Entre els segles XIX i XX, apareixerien entitats interclassistes, com el Casino o el primer Ateneu Obrer (1864), que anys més tard integraria els sectors de l'AIT. També sorgiria l'associacionisme, amb les primeres associacions cooperatives mogudes pels mateixos veïns.

En els fets del 1868, es cremaria l'antiga església romànica de Sants, sobretot, el campanar i el rellotge, i se'n construïria una nova neoclàssica que tornaria a ser cremada durant la Setmana Tràgica del juliol del 1909 a causa dels assalts obrers, com molts altres haguts arreu de Barcelona per prostestar en contra de la guerra del Marroc del govern de Maura, on se'ls obligava en fer de soldats.

També hi arribaria del primer tramvia el 1875 des del Raval, que seria una obra de l'enginyer Aleix Sujol i suposaria la primera arribada d'aquest mitjà de transport que arribaria a Sants a través de Plaça Espanya i Creu Coberta. També,en sortirien altres de noves que vindrien des de la Plaça de Catalunya fins a Collblanc o al Port.

dimecres, 8 d’abril del 2009

Construccions dolentes, carrers estrets

Al segle XX, Sants ha crescut desordenadament enmig de fàbriques, blocs nous i cases senzilles, vies fèrries o carrers per a cotxes, que d'antic ha portat dèficits en les vivendes i espais públics que han preocupat les classes treballadores. Un article de la revista "Tara" el 22 de desembre de 1926, parla de l'urbanització del barri i, mesos després, un concurs sobre el carrer més brut i descuidat de Sants.

Al periòdic "Ressò" sortia una crida enèrgica de l'enderrocament de l'estació del carrer Riego, que dificultaria l'accés al tren de la població.

Dels carrers amb més mal estat, trobem la Riera Blanca, amb un pas de claveguera sense asfaltar sota el pont del metro i dificultats de pas als vianants; escombreries i llocs de desferres amb la carretera de Sants. L'única part en bones condicions era al tros de les Corts, entre el Camp Nou i Avinguda de Madrid.
Un altre punt era al carrer Joan Güell, on hi havia 22 barraques a punt d'enderrocar-se el 1974, però sense decisió definitiva de l'ajuntament.

Al llarg d'aquests anys, malgrat l'especulació i grans vies de comunicació que s'hi obririen a partir de la dècada del 1960 (Av. de Madrid, Travessera de Les Corts...), Sants encara seguiria mantinint l'encís de poble treballador.
A les parets, es troben algunes pintades i grafitis amb continguts de tipus despectius, entre ells: VIVA EL PARTIDO FASCISTA, ROJOS AL PERDÓN, NO AL COMUNISMO... Aquesta última es trobaria a l'entrada del Centre Social que duraria fins els anys 70.

La Farga i el Fènix.

A Sants, es troben més espais públics que en alguns barris veïns. Durant el segle XX, la Bordeta ha tingut limitats els seus espais i, encara més, les zones verdes. L'únic lloc on n'hi ha hagut fa molts anys, és la plaça la Farga. El seu nom indica l'existència d'una antiga farga que existia feia temps.

En la guerra civil, havia estat un refugi subterrani i havia quedat destrossada els primers anys del franquisme, acabaria sent un descampat amb munts de terra dels antics refugis.

A la revista "Sants", el 1953, s'hi publicaria una denúncia sobre urbanitzar el terreny de forma urgent, mentre que la propietària "Compañía Fabril de Aceites Vegetales" s'hi va voler donar de baixa. Però, la denúncia tingué el seu efecte: el 1956, la plaça es va inaugurar amb dues parts. A la primera, era un lloc amb jardí i bancs, i una altra de terra per jugar a pilota els nois més grans. És curiós com una acadèmia particular empri aquesta part com a pati dels seus alumnes.

A prop, al carrer Toledo, hi havia un altre refugi del final del 1936. El novembre del 1974, els veïns sentien olor de gas tement que es repetís el fet de Rajolers. En un dels refugis s'hi havien acumulat molts gasos, un respirador feia com de xemeneia i els escampava per tot el carrer.
Els bombers arranjarien el problema augmentant els forats perquè sortís tot el gas. L'associació de veïns no era del tot política i es centraria sobre el tema dels refugis


En canvi, la plaça del Fènix ja era totalment deplorable, sense cap arbre, una cabina de telèfon, algun banc i uns jocs infantils a mig camí que només servien de ferralla. És l'element més dessolador de la segona plaça pública del barri. Amb això, també es troben altres espais deplorables després d'aquestes dues places, com les voreres del carrer Badal, la Riera Blanca o el pas difícil de l'estació de la Bordeta. Fins i tot, a l'abeurador al carrer Gavà, recorda el passat pagès, freqüentat per escombriaires que s'hi aturaven per anar a Gavà, on hi llençaven tota la brossa a inicis dels anys 70.