dimecres, 30 de setembre del 2009

El mercat de Sants

Durant molts anys, abans que Sants tingués mercat fix, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer Sant Crist, que era un de les principals vies del municipi, el camí reial. Però aquest petit mercat improvisat es va quedar petit quan, fruit de l'arribada de les fàbriques, Sants va multiplicar la seva població.
Pocs anys després de la posada en funcionament del Vapor Vell i l'Espanya Industrial Sants va tenir el seu primer mercat. Aquest primer mercat es va situar a la plaça Osca, que tot just començava a urbanitzar-se per acollir la primera immigració de Sants.
L'any 1864 al mercat de la plaça Osca es va inaugurar un cobert metàl·lic permanent. El mercat creixia, arribant a la xifra de 543 parades als primers anys del segle XX. En aquell moment el Mercat de Sants era un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona, superat tan sols pels grans mercats de la ciutat.
Aviat el mercat es va quedar petit i la seva activitat, que s'estenia per tots els carrers dels voltants, va començar a resultar molt molesta. Així l'any 1892 seixanta-cinc veïns van demanar a l'Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys a l'Hort Nou, on hi havia un mas i uns safreigs. Finalment, l'ajuntament santsenc va comprar i adquirir els terrenys i va encarregar un projecte a l'arquitecte municipal, Jaume Gustà i Bondia, autor d'alguns dels edificis municipals de Sants, com l'Alcaldia o el Cementiri.
Però l'any 1897, Sants va ser agregat a Barcelona i els plans de l'antic ajuntament santsenc, que de fet estaven aturats, no es van realitzar mai. El consistori barceloní va encarregar un nou projecte, en aquest cas a Pere Falqués i Urpí. Tot aquest canvi de projectes i els tramits administratius posteriors van fer endarrerir l'inici de les obres.

Durant un llarg període de temps els veïns del barri van seguir patint els inconvenients del mercat de la plaça Osca, fins que finalment l'any 1913 l'alcalde de Barcelona va inaugurar el nou mercat.

Els santsencs que van assistir a la inauguració van descobrir un edifici d'inspiració modernista, rectangular, d'estructura metàl·lica i tancament d'obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. A les portes del mercat també es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona.
Avui, noranta-sis anys després de la inauguració el Mercat haurà d'afrontar noves etapes de provisionalitat amb la incertesa de saber com serà quan es tornin a obrir les seves portes. De moment, potser el millor sigui fer una darrera volta pel seu interior i recordar-lo tal i com és ara.

dijous, 24 de setembre del 2009

Quant Sants era independent

Havent estat la festa major del nostre barri, el periodista Albert Torras ha publicat el llibre "La Festa Major de Sants. Dels origens a l'agregació". És un recull d'anècdotes i històries que pretén fer un repàs sobre els hàbits i els costums al llarg de la història santsenca dels i les primeres veïnes conegudes, l'Abalució i l'Ermessenda, per allà l'any 1000, fins en el moment de la seva agregació a Barcelona el 1897.
L'autor explica "fa més de set-cents cinquanta anys que Sant Bartomeu és patró de Sants i per això (suposadament) podem assegurar que la Festa Major de Sants és de les més antigues que es celebren al món".
Crec que m'he de qüestionar si això que argumenta és realment cert, o bàsicament és tan sols una manera de dir que sí que de veritat va ser una festa històrica molt llunyana. Ell es basa en documents de 1340 i anteriors on queda palès que Sants ja tenia devoció a Sant Bartomeu, patró del barri. També aporta dades sobre les festes religioses que se celebraven als segles XVII, XVIII i XIX, en el moment que van aparèixer els envelats i els primers carrers decorats: una tradició que avui en dia se segueix mantenint i que representa un dels principals motius d'atracció.

També desvetlla aspectes desconeguts fins i tot pels veïns del barri. "Hi ha constància que a mitjan del segle XIX, Sants tenia com a patrona, a més de sant Bartomeu, a santa Faustina, ja que a l'església es conservava el cos de la santa, que havia dut de Roma el rector" explica Torras.

El llibre compta amb el suport del Districte de Sants Montjuïc i de la Federació de Comissions de carrers per la festa major de Sants. Es podrà trobar a diversos carrers engalenats els dies de festa.



dimecres, 23 de setembre del 2009

dilluns, 14 de setembre del 2009

Imatges de Sants, Fructuós Gelabert

Des de Carretera de Sants podem arribar caminant a la Plaça Bonet i Muixí a través d'un curt passeig anomenat Passeig de Fructuós Gelabert, que travessa Cotxeres de Sants per la meitat. Però, tit i ser santsenc d'adopció il·lustre , molta gent desconeix qui fou Fructuós Gelabert.
Fructuós Gelabert fou un dels pioners del cinema a Catalunya i va filamar algunes de les primeres pel·lícules documentals a casa nostra. Algunes d'aquestes, com foren: Sortida dels obrers de la fàbrica La España Industrial (1897), Sortida del públic de l'església parroquial de Sants (1897) o Baralla en un café (1897) varen tindre Sants com escenari.
El cineasta santsenc va tindre al llarg de molts anys els seus estudis de filmació: La Casa de Vidre, a la plaça de Sants, on va rodar moltes de les seves pel·lícules.


Aquí sota podeu entrar en un link sobre Gelabert i el cinema català; al mateix temps també s'esmenten obres d'altres autors cinematogràfics de l'estat espanyol com Buñuel, Velo entre altres.

http://www.tv3.cat/videos/179939849#

dissabte, 5 de setembre del 2009

Segueix la destrucció del patrimoni històric santsenc




















Ara fa uns mesos uns operaris d'obres destruïren l'entrada al refugi 877, mentre realitzaven les obres del clavegueram al passatge Toledo. Però tot i que els encarregats de patrimoni de la ciutat van respondre ràpidament afirmant a tots els diaris que aquest refugi seria convenienment estudiat i negant que hagués estat malmès, poc després es va poder veure que això era fals.
Però, tot i les afirmacions de bona voluntat de les institucions, la destrucció del patrimoni ha continuat. Fa pocs dies descobriem que una nova entrada d'aquest refugi s'havia trobat, i avui mateix s'ha descobert que un nou refugi, en aquest cas el número 742, situat al carrer Juan Bravo amb Olzinelles, ha estat descobert i enderrocat, com a mínim en part.

Els i les veïnes que s'acostin en aquest encreuament podran veure com han seguit les obres, sense respectar ni comunicar la troballa.

divendres, 4 de setembre del 2009

Llista de cooperatives de Sants


Des del final del segle XIX, el cooperativisme que es difondria entre les veïnes i veïns dels nostres barris, com Sants. Aquesta activitat crearia noves formes de treball col·lectiu i autogestionat i possibilitaria comprar productes a preus més econòmics. Molt aviat s'obririen noves cooperatives amb finalitats molt diverses relacionades amb l'alimentació, la fabricació d'objectes materials o fins i tot les mutualitats per la vellesa o malalties no havent-hi seguretat social ni jubilació.
De fet esdevindria una manera de crear una nova societat més justa i igualitària, més enllà dels abusos i la precarietat del capitalisme industrial.

* Cooperativa L'Económica de Sants: Aquesta fou una de les cooperatives més antigues del barri. Tot i que no sabem la data de fundació, se sap que va arribar fins al 1877.

* Cooperativa de Producció La Redemptora: Situada al carrer Rius i Carrió. Formada per obrers rajolers anarquistes que havien treballat al camp. Tenia una bòbila de producció de rajoles.

* La Formiga Obrera: Es trobava al carrer Galileu nº 40 i va funcionar entre el 1895 i el 1918. En un temps va ser la sucursal nº 3 de la Flor de Maig.

* La Model del Segle XIX: Estava al carrer Sant Francesc 16.

* La Model del Segle XX: Es va trobar al nº 7 del carrer Rajolers. Anteriorment es va trobar al carrer Cerdanyola i posteriorment a Violant d'Hongria. Va ser activa del 1903 fins el 1928.

* L'Empar Obrer: Del 1909 al 1939 la vam poder trobar al carrer Premià 13-15. L'actual edifici encara és el mateix.

* Cooperativa Obrera de Cadiraires: Aquesta cooperativa es va trobar al carrer Riego 41, i va estar activa entre el 1928 i 1929.

* Cooperativa Obrera Fabricació mecànica de Baules i embalatges: Aquesta cooperativa es va trobar al carrer Galileu 128. Va estar activa des del 1935, però no sabem quan va desaparèixer.

* Cooperativa Nova Activitat Obrera: Aquesta cooperativa es va trobar al carrer Jocs Florals 118-120. Tot i no sabem quan es va obrir i desaparèixer. Sabem que el 1932 era activa.

* La Lleialtat Santsenca: Situada al carrer Olzinelles 31, on posteriorment es va instal·lar la Sala Bahía. Va funcionar del 1892 al 1936.

* Cooperativa Producció de Cartrons: Aquesta cooperativa estava situada al carrer Melcior de Palau 26-28-30. Sembla que es va obrir l'any 1933 però no es coneix l'any en què va deixar de funcionar.

* Cooperativa La Nova Obrera: Coneguda també com la Nova de Sants. Es va trobar al carrer Sant Crist 37-39 i al carrer Guadiana 22.

* Societat Cooperativa Agrupació Vidriera: Aquesta cooperativa del vidre va estar en funcionament del 1932 al 1992. Es va trobar al carrer Gayarre 59, on hi ha l'actual Plaça Vidriera.


La majoria de dades les he pogut aconseguir a través d'un mapa sobre la història de Sants, o de les webs sants.coop o l'exposició sobre el cooperativisme a la biblioteca Vapor Vell o un article escrit per la historiadora Dolors Marín. En cas que algú trobi més informació sobre altres cooperatives que estiguessin al barri, estaria bé que me l'envïi a historiessantsenques@gmail.com. Vull recollir tota la informació possible sobre les cooperatives de Sants, la Bordeta i Hostafrancs.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Els locals del Paral·lel


L'any 1894 s'obria el Paral·lel, l'avinguda que amb el temps seria l'avinguda del Teatre o la Vila del Pecat. Ben aviat van començar a obrir totes les seves portes grans locals relacionats amb l'oci o amb l'espectacle, des de les més humils barraques fins als teatres, passant pels cafès, que ocupaven tota la vorera que va del carrer Nou de la Rambla fins a Sant Pau. Amb noms com el Cafè Espanyol, el Sevilla o el Rosales els cafès creaven una immensa terrassa no igualada enlloc del món.

A l'actualització d'avui, surten un llistat amb els principals locals d'aquesta mítica avinguda, amb els diversos noms que van tenir i les dates en que es van inaugurar:


Circo Español Modelo ----------------- 1892

Teatro circo Español ------------------- 1893

Teatro Masini ----------------------------- 1904

Teatro Condal ---------------------------- 1904

Teatro Español --------------------------- 1905

Cinematografo Condal ----------------- 1911

Pavellón Soriano ------------------------- 1900

Teatro Soriano ---------------------------- 1905

Teatro Victoria ---------------------------- 1911

Teatro de las Delicias ------------------ 1900

Teatro Lírico ------------------------------- 1906

Le Trianon ---------------------------------- 1913

Madrid Concert --------------------------- 1915

As ----------------------------------------------1921

Teatro Talía --------------------------------- 1924

Teatro Martínez Soria --------------- ----1950

La Pajarera catalana -------------------- 1899

La Puda Seca ----------------------------- 1901

Gran Saltón del Siglo XX --------------- 1905

Petit Moulin Rouge ------------------------1908

Petit Palais ----------------------------------1910

El Molino ------------------------------------ 1939
Ferrusin -------------------------------------- 1900

Cinematógrafo maravilla ----------------1907

Café de Cadiz ------------------------------1910

Royal Concert -------------------------------1912

Casal Recreativo Popular --------------- 1936

Salón de Baile Amaya -------------------- 1940

Teatro Olimpia ------------------------------- 1901

Teatro Nuevo --------------------------------- 1901

Salón Arnau ----------------------------------- 1903

Folies Bergère ------------------------------- 1915

Salón Arnau ------------------------------------ 1930

Teatre Apol·lo ---------------------------------- 1904

Teatro Comico --------------------------------- 1905

Café Concert Sevilla ------------------------- 1906

Cafe Lyones ------------------------------------- 1900

Cafe conert El Paraíso ----------------------- 1901

Le Trianon ---------------------------------------- 1901

Sport Tobogan ---------------------------------- 1907

El Gayarre ---------------------------------------- 1912

Teatro Olympia ---------------------------------- 1912

Pompeya ------------------------------------------ 1914

Gran Café El Recreo -------------------------- 1900

Café Concierto El Recreo -------------------- 1910

Novetly ---------------------------------------------- 1914

El Bataclan ---------------------------------------- 1924

El Café Español ---------------------------------- 1895