Imatges de Sants, Fructuós Gelabert

Des de Carretera de Sants podem arribar caminant a la Plaça Bonet i Muixí a través d'un curt passeig anomenat Passeig de Fructuós Gelabert, que travessa Cotxeres de Sants per la meitat. Però, tit i ser santsenc d'adopció il·lustre , molta gent desconeix qui fou Fructuós Gelabert.
Fructuós Gelabert fou un dels pioners del cinema a Catalunya i va filamar algunes de les primeres pel·lícules documentals a casa nostra. Algunes d'aquestes, com foren: Sortida dels obrers de la fàbrica La España Industrial (1897), Sortida del públic de l'església parroquial de Sants (1897) o Baralla en un café (1897) varen tindre Sants com escenari.
El cineasta santsenc va tindre al llarg de molts anys els seus estudis de filmació: La Casa de Vidre, a la plaça de Sants, on va rodar moltes de les seves pel·lícules.

Aquí sota podeu entrar en un link sobre Gelabert i el cinema català; al mateix temps també s'esmenten obres d'altres autors cinematogràfics de l'estat espanyol com Buñuel, Velo entre altres.

http://www.tv3.cat/videos/179939849#

Segueix la destrucció del patrimoni històric santsenc

Ara fa uns mesos uns operaris d'obres destruïren l'entrada al refugi 877, mentre realitzaven les obres del clavegueram al passatge Toledo. Però tot i que els encarregats de patrimoni de la ciutat van respondre ràpidament afirmant a tots els diaris que aquest refugi seria convenienment estudiat i negant que hagués estat malmès, poc després es va poder veure que això era fals.
Però, tot i les afirmacions de bona voluntat de les institucions, la destrucció del patrimoni ha continuat. Fa pocs dies descobriem que una nova entrada d'aquest refugi s'havia trobat, i avui mateix s'ha descobert que un nou refugi, en aquest cas el número 742, situat al carrer Juan Bravo amb Olzinelles, ha estat descobert i enderrocat, com a mínim en part.

Els i les veïnes que s'acostin en aquest encreuament podran veure com han seguit les obres, sense respectar ni comunicar la troballa.

Llista de cooperatives de Sants

Des del final del segle XIX, el cooperativisme que es difondria entre les veïnes i veïns dels nostres barris, com Sants. Aquesta activitat crearia noves formes de treball col·lectiu i autogestionat i possibilitaria comprar productes a preus més econòmics. Molt aviat s'obririen noves cooperatives amb finalitats molt diverses relacionades amb l'alimentació, la fabricació d'objectes materials o fins i tot les mutualitats per la vellesa o malalties no havent-hi seguretat social ni jubilació.

De fet esdevindria una manera de crear una nova societat més justa i igualitària, més enllà dels abusos i la precarietat del capitalisme industrial.

* Cooperativa L'Económica de Sants: Aquesta fou una de les cooperatives més antigues del barri. Tot i que no sabem la data de fundació, se sap que va arribar fins al 1877.

* Cooperativa de Producció La Redemptora: Situada al carrer Rius i Carrió. Formada per obrers rajolers anarquistes que havien treballat al camp. Tenia una bòbila de producció de rajoles.

* La Formiga Obrera: Es trobava al carrer Galileu nº 40 i va funcionar entre el 1895 i el 1918. En un temps va ser la sucursal nº 3 de la Flor de Maig.

* La Model del Segle XIX: Estava al carrer Sant Francesc 16.

* La Model del Segle XX: Es va trobar al nº 7 del carrer Rajolers. Anteriorment es va trobar al carrer Cerdanyola i posteriorment a Violant d'Hongria. Va ser activa del 1903 fins el 1928.

* L'Empar Obrer: Del 1909 al 1939 la vam poder trobar al carrer Premià 13-15. L'actual edifici encara és el mateix.

* Cooperativa Obrera de Cadiraires: Aquesta cooperativa es va trobar al carrer Riego 41, i va estar activa entre el 1928 i 1929.

* Cooperativa Obrera Fabricació mecànica de Baules i embalatges: Aquesta cooperativa es va trobar al carrer Galileu 128. Va estar activa des del 1935, però no sabem quan va desaparèixer.

* Cooperativa Nova Activitat Obrera: Aquesta cooperativa es va trobar al carrer Jocs Florals 118-120. Tot i no sabem quan es va obrir i desaparèixer. Sabem que el 1932 era activa.

* La Lleialtat Santsenca: Situada al carrer Olzinelles 31, on posteriorment es va instal·lar la Sala Bahía. Va funcionar del 1892 al 1936.

* Cooperativa Producció de Cartrons: Aquesta cooperativa estava situada al carrer Melcior de Palau 26-28-30. Sembla que es va obrir l'any 1933 però no es coneix l'any en què va deixar de funcionar.

* Cooperativa La Nova Obrera: Coneguda també com la Nova de Sants. Es va trobar al carrer Sant Crist 37-39 i al carrer Guadiana 22.

* Societat Cooperativa Agrupació Vidriera: Aquesta cooperativa del vidre va estar en funcionament del 1932 al 1992. Es va trobar al carrer Gayarre 59, on hi ha l'actual Plaça Vidriera.


La majoria de dades les he pogut aconseguir a través d'un mapa sobre la història de Sants, o de les webs sants.coop o l'exposició sobre el cooperativisme a la biblioteca Vapor Vell o un article escrit per la historiadora Dolors Marín. En cas que algú trobi més informació sobre altres cooperatives que estiguessin al barri, estaria bé que me l'envïi a historiessantsenques@gmail.com. Vull recollir tota la informació possible sobre les cooperatives de Sants, la Bordeta i Hostafrancs.

Els locals del Paral·lel

L'any 1894 s'obria el Paral·lel, l'avinguda que amb el temps seria l'avinguda del Teatre o la Vila del Pecat. Ben aviat van començar a obrir totes les seves portes grans locals relacionats amb l'oci o amb l'espectacle, des de les més humils barraques fins als teatres, passant pels cafès, que ocupaven tota la vorera que va del carrer Nou de la Rambla fins a Sant Pau. Amb noms com el Cafè Espanyol, el Sevilla o el Rosales els cafès creaven una immensa terrassa no igualada enlloc del món.

A l'actualització d'avui, surten un llistat amb els principals locals d'aquesta mítica avinguda, amb els diversos noms que van tenir i les dates en que es van inaugurar:

Circo Español Modelo ----------------- 1892

Teatro circo Español ------------------- 1893

Teatro Masini ----------------------------- 1904

Teatro Condal ---------------------------- 1904

Teatro Español --------------------------- 1905

Cinematografo Condal ----------------- 1911

Pavellón Soriano ------------------------- 1900

Teatro Soriano ---------------------------- 1905

Teatro Victoria ---------------------------- 1911

Teatro de las Delicias ------------------ 1900

Teatro Lírico ------------------------------- 1906

Le Trianon ---------------------------------- 1913

Madrid Concert --------------------------- 1915

As ----------------------------------------------1921

Teatro Talía --------------------------------- 1924

Teatro Martínez Soria --------------- ----1950

La Pajarera catalana -------------------- 1899

La Puda Seca ----------------------------- 1901

Gran Saltón del Siglo XX --------------- 1905

Petit Moulin Rouge ------------------------1908

Petit Palais ----------------------------------1910

El Molino ------------------------------------ 1939

Ferrusin -------------------------------------- 1900

Cinematógrafo maravilla ----------------1907

Café de Cadiz ------------------------------1910

Royal Concert -------------------------------1912

Casal Recreativo Popular --------------- 1936

Salón de Baile Amaya -------------------- 1940

Teatro Olimpia ------------------------------- 1901

Teatro Nuevo --------------------------------- 1901

Salón Arnau ----------------------------------- 1903

Folies Bergère ------------------------------- 1915

Salón Arnau ------------------------------------ 1930

Teatre Apol·lo ---------------------------------- 1904

Teatro Comico --------------------------------- 1905

Café Concert Sevilla ------------------------- 1906

Cafe Lyones ------------------------------------- 1900

Cafe conert El Paraíso ----------------------- 1901

Le Trianon ---------------------------------------- 1901

Sport Tobogan ---------------------------------- 1907

El Gayarre ---------------------------------------- 1912

Teatro Olympia ---------------------------------- 1912

Pompeya ------------------------------------------ 1914

Gran Café El Recreo -------------------------- 1900

Café Concierto El Recreo -------------------- 1910

Novetly ---------------------------------------------- 1914

El Bataclan ---------------------------------------- 1924

El Café Español ---------------------------------- 1895

Novetats sobre el refugi 877

La notícia sobre la troballa del refugi 877 al passatge Toledo ha aparegut a diverses publicacions al llarg de les darreres setmanes, a continuació trobareu alguns enllaços a alguns dels llocs on s'ha parlat sobre el tema: La Vanguardia, El Punt.

Com es va comentar en la primera actualització en la que es va parlar sobre aquest refugi, es tenen seriosos dubtes al respecte de l'obra i de la cura amb que s'ha efectuat aquesta. Tot i les declaracions de bona voluntat per part dels responsables de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, afirmant que el refugi es mantindria integrament. El cert és que un dels accessos, com a mínim, ha sigut eliminat i omplert de formigó.

A les imatges podeu veure les escales en el moment de la troballa i el mateix lloc dies després, quan les dites escales ja havien estat eliminades i omplertes de formigó.

Memòria cooperativa. El somni de la cooperació social

Per als qui no vam tenir temps o ens vam despistar en veure l'exposició sobre el cooperativisme a Sants, ens ha arribat una nova oportunitat. Se'ns ha adjuntat l'explicació sobre l'exposició que han redactat els propis autors.
Després de la presentació, el passat 4 de juliol, a Cotxeres de Sants, "Memòria Cooperativa" inicia el seu viatge pels espais socials del barri. Amb l'objectiu de difondre el bagatge cooperatiu de Sants i promoure el cooperativisme en l'actualitat, hem seleccionat part de l'exposició per a que pugui ser visitada des del 22 de juliol fins el 30 de setembre a la Biblioteca de Sants.

Per qüestions d'espai, no sembla que no s'ha pogut montar tota i s'han seleccionat alguns plafons: -El Sants Industrial. Vida obrera i conflictivitat social- Memòria cooperativa a Sants (1887-1939)- l'Empar Obrer- Model del segle XX- la Lleialtat Santsenca- la Redemptora- Micaela Chalmeta.

Aquesta selecció deixa de banda els orígens cooperatius internacionals i la història de les cooperatives a Catalunya, i es centra en els aspectes més locals- amb el fet significatiu de trobar-se a l'edifici del Vapor Vell, protagonista de part de la mateixa exposició.

Respecte les cooperatives de consum històriques, s'han seleccionat l'Emprar Obrer - embrió de la Popular Santsenca, del carrer Premià-, la cooperativa obrera Model segle XX, l'edifici de la qual encara es manté a la cantonada del carrer Alcolea amb Violant d'Hongria, i la Lleialtat Santsenca, del carrer Olzinelles avui tapiada, propietat de l'Ajuntament i a l'espera de nous usos socials i autogestionats pel barri. De les de producció, s'ha escollit la Redemptora, la rajolera solidàeria de Collblanc i, finalment, s'hi ha montat també el plafó sobre la Micaela Chalmeta, cooperativista del barri, feminista i socialista del primer terç del segle XX.

Esperem que en aquest tast es difongui la memòria de les experiències de cooperació i emancipació social creades pels i les treballadores del barri del segle passat, i així contribuïm a la reivindicació d'un imaginari cooperativista que promogui noves experiències per als dies d'avui.

Biblioteca Vapor Vell, Ptge Vapor Vell, 1 bxs

Cansaladers per vocació.

En la història de Sants segur que hi hagut moltes famílies compromeses en l'activitat del barri. Malgrat que moltes d'elles encara ens són poc conegudes per manca d'informació o també interès. Un exemple és el dels Archs, d'origen igualadí que treballarien del tèxtil i militarien als sectors llibertaris de la CNT, o també el cas dels germans Fortuny que crearien la Companyia Elèctrica Dharma.

Ara bé, una altra d'aquestes famílies són els Alsina, que han estat cansaladers des del segle XIX.

La primera documentació indica que van ser fundats l'any 1883, però la tradició

familiar ens explica que el 1850 s'establiren a la Boqueria (tres anys després que s'inaugurés el
mercat). No obstant, se sap que entre finals del segle XIX i inicis del XX, els Alsina van tenir parades de carn al Mercat de Sant Antoni i una carnisseria a la Rambla de Catalunya.

Antoni Alsina i Galceran va proveïr caps de bestiar durant els anys 20, dècada en què es va fundar l'Escorxador de Barcelona.

És als anys 50 quan obririen la botiga al n. 29 del carrer Canalejas. Actualment segueix sent la seu de la cansaladeria. El 1988 rebrien el títol d'artesans, però més tard és quan Joaquim Alsina i Joan seria nomenat mestre artesà cansalader-xarcuter el 1992 i la seva dona Anna Canudes i Cisteró ha estat reconeguda com una de les primeres dones artesanes cansaladeres.

L'actual cansalader, Jordi Joan Alsina hi treballa des del 1998, que manté la tradició familiar amb matèria de primera qualitat i a la vegada aplica innovacions tècniques consistides en investigar sobre el porc i tots els productes derivats. També s'investiga en el món gastronòmic combinant aliments segons normes dietètiques i nutricionals (botifarra de poma) i depenent de les èpoques de temporada (botifarra d'ou, calçots, festa dels traginers...)

D'altra banda, en Jordi Joan des de jove s'ha involucrat en la vida activa del barri: botifarrades populars, fins i tot, col·laborant en la Creu Roja, el secretariat d'entitats o fent pinya com a casteller de Sants.

Més informació: entrevista a la Burxa nº 117, última pàgina.