Els arbres de la carretera

Les obres de la carretera de Sants per tal de renovar les voreres han fet desapareixer tots els arbres. És important poder comentar aquesta bestiesa que ens ha deixat una carretera sense cap element verd i sense cap ombra, només amb uns forats a terra plens de ciment, però una forma bona d'explicar-ho a partir de notícies actuals relacionades sobre el tema. Però en canvi a través d'articles de premsa antiga hi ha una notícia que s'hi adiu perfectament. Aquest article que porta per títol "Els arbres de la carretera" va apareixer a un dels diaris publicats als nostres barris, El Ressò, Setmanari Independent del Districte VII, concretament al número 44 del 13 de febrer del 1925. I també hi ha un article que parla sobre l'actual tala, escrit per Rafael Casas, on trobareu molta més informació.

Els arbres de la carretera

He vist uns homes que amb unes destrals anaven tallant branquetes dels arbres de la nostra carretera. No, no em proposso criticar-los, ho faria malament, ja que els meus coneixements abricultors son molt escassos, comprenc que en una època determinada de l'any, els arbres deuen esporgar-se per a que, al venir al maig, treguin nova florida... si no han mort.

Lo que vull criticar està a l'abast de tots els coneixements, tothom davant d'un arbre coneixerà de seguida si és dret o tort, veritat? Doncs d'això volem ocupar-nos. Com que encara no tenim señoras concejalas hom creu que l'encarregat de donar les ordres oportunes per a esporgar tots els arbres, deu esser un senyor concejal jurado o concejal a seques, que sap un hom?

Suposem que aquest senyor deu tenir atribucions per a fer el canvi dels arbres que es moren, com també les deu tenir per a substituïr els que han rebut una trempada de camió, posso per cas, i els ha torçat amb forma que fins en veurem alguns que els seus brancatges creixen dins un balcó. i m'ha sorprès veure aquells homes com a n'aquests arbres els esporgaven al igual que els altres quan crec que lo més lògic seria arrancar-los i possar-n'hi de nous.

Arbres nous? Ara hi corro.

Mirem les voreres i en cançarem de comptar quadrets buits. arbre que s'ha mort, arbre que no s'ha substituït per un altre, arbre que d'una trompada l'han torçat, arbre que segueix tort i creixent i encara l'esporguen perquè creixi més; seguint aquest camí, dintre de pocs anys la Carretera farà goig de debò.

Sans es una barriada mancada de jardins i places d'esbarjo. i una sola via que tenim, la qual no costaria gaire arranjar-la bé, l'hem de veure bruta, mal empedrada i amb els seus arbres raquítics i abandonats a la seva sort.

Quin dia acabarà tanta deixadesa?

Tenim dret a demanar a l'Ajuntament més cura per les coses de Sans, ja que com ells altres ciutadans de Barcelona paguem cèdules, impostos sobre els lloguers, contribucions, etc, etc.

Volem doncs un millor tractament.

Un català d'Eivissa.

El refugi 307

Malgrat que el meu bloc parli molt sobre la història de Sants, Hostafrancs i la Bordeta també m'interessa escriure algunes històries sobre altres barris veïns a Sants com ara Les Corts, la Font de la Guatlla, la Marina de Sants, el Ninot o en aquest cas el Poble Sec.
Aqui us deixaré aquest vídeo del YouTube que parla sobre el refugi 307 que el podreu trobar al carrer Nou de la Rambla.
Per veure un refugi com aquest podeu apropar-vos fins al carrer Nou de la Rambla 169, ja que ara mateix està museitzat i per un preu de 3 euros (gratis per als docents, per als funcionaris, els que tinguin la targeta rosa i els menors de 16 anys) es pot visitar. A la web del museu d'història trobareu els horaris.

De totes maneres cal recordar que arreu dels nostres barris es van edificar molts i molts refugis, molts d'ells destrossats per les obres com el 877 o el 742, o també es troben en perill com és el refugi del carrer Juan de Sada o en alguns pocs casos son visitables sense que ho sapiga massa gent.

Aquest petit documental va rebre al concurs els premis a la millor realització, millor banda sonora i per votació popular al concurs de la Mercè.doc 2008.

Més endavant també m'interessaria recollir informació sobre els refugis antiaris en la Guerra Civil a l'Hospitalet, ja que he començat un altre bloc que es diu Memòria de l'Hospitalet (www.historiesdelmon.blogspot.com).

Felicitats a Dani Cortijo.

Des del Passat de Sants i els seus veïns, vull agraïr el meu amic Dani Cortijo per haver aconseguit publicar les seves històries del seu bloc Altres Barcelones (http://altresbarcelones.blogspot.com/), en un llibre: HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA DE BARCELONA.

Felicitats company per haver aconseguit publicar aquest llibre.

Ànims i endavant.

Llibertat a cops de falç...

Us recomano una exposició organitzada pel bar restaurant Terra d'Escudella al carrer Premià 20. Tot i que l'acte de presentació de la nova exposició es farà el proper dilluns 12 d'abril a les 19:30, si hi aneu ja la podreu veure al menjador de l'interior del restaurant.
L'exposició duu per títol "la Llibertat a cops de falç. Revoltes i moviments populars als Països Catalans (1450-1790)". Es tracta d'una mostra elaborada per l'equip impulsor del restaurant, un restaurant que vol posar a l'abast de tothom la rica gastronomia dels Països Catalans relacionant-la amb la cultura popular. Aquesta tasca s'ha volgut complementar amb una mostra que estarà instal·lada de manera permanent a l'espai del menjador interior.
El fil conductor de l'exposició son els moviments transformadors que s'han produït arreu dels Països Catalans al llarg de la història, posant l'accent en les classes populars com a motors i agents de canvi. El marc d'anàlisis son els quatre grans territoris de parla catalana, amb la intenció inequívoca de donar testimoni de la unitat cultural, política i lingüística d'aquest país, així com el caràcter clarament combatiu que en les nostres classes populars han demostrat fins a temps recents.
Sens dubte, és una tasca ambiciosa que el Terra d'Escudella ha volgut executar amb màxim rigor, però també amb una clara visió pedagògica i divulgativa.
Per tot això, des del Terra d'Escudella ens emplacen a assistir a l'acte de presentació que es durà a terme al restaurant i que comptarà amb la participació de l'historiador Agustí Barrera i l'equip que ha fet possible l'exposició. Després dels parlaments, es podran degustar un seguit de plats amb història, pensats i elaborats especialment per a l'ocasió.

Imatges de la nevada del 1962 a Sants Montjuïc

Avui ha nevat i han vingut unes masses d'aire polar. I vull compartir algunes fotos de la nevada del 1962 a Sants-Montjuïc. Com observeu, la primera és en color mentre que les altres són en blanc i negre.

La ruta del cooperativisme en vídeo

Aquí sota us passo la ruta per les cooperatives històriques del barri, realitzada dins del Projecte Sants.Cooperatiu.

El mercat del Ninot

Aquest cop ens anem fora de Sants i arribem en un dels barris veïns més llunyans en què el nostre barri hi ha tingut menys contactes: és a dir, el barri del Ninot. Des de les primeres dècades del segle XX desgraciadament pertany a l'Eixample i els seus contactes amb Sants es van iniciar en moments més tardans, ja a la meitat del segle XX a través de la continuació de carrers transversals com València, Còrsega, Rosselló o Mallorca. La majoria de gent de fora que no coneix tant aquests barris es queda més amb l'Hospital Clínic, del qual en parlaré més endavant. però segurament mai han conegut els seus origens amb la creació d'un mercat.
A mitjans del segle XIX aquestes terres pertanyien a Les Corts de Sarrià, que actualment se'l coneix amb el nom de Les Corts, i els seus límits arribaven fins a una gran part del què actualment és l'esquerra de l'Eixample. Aquest municipi tindria un límit fronterer amb Sants bastant després a l'annexió a Barcelona, a través de la Travessera de les Corts i més tard l'Avinguda de Madrid.

En aquests terrenys un comerciant hi va instal·lar uns espais al nº 9 del carrer València (actal 107) amb una planta baixa amb 3 botigues: una cansaladeria, una taverna i una casa de menjars. El comerciant hi feia un bon negoci però a fora de les muralles i de les poblacions seria un perill pel bandolerisme i inseguretat. I l'edifici estava protegit amb barrots per impedir els assalts.
Però hi faria bon negoci i la gent comprava els productes necessaris i tornava cap a Barcelona evitant passar per un pas elevat per damunt de les vies del tren entre els carrers d'Aragó i Casanoves conegut com el "pont del mico", on hi havia burots i l'oficina de pagament d'impostos pels productes.
Apareixen algunes anècdotes sobre que les dones s'omplien el vestit i es feien passar per embarassades o amagaven coses a la faldilla. I els joves més atrevits s'escapolien corrents del mercat i travessaven el límit fiscal sense pagar ni un ral.
Quan el negoci anava augmentant la filla del taverner festejaria amb un noi de la Barceloneta, en Joan Clapés. Un dia passejant pel costat del mar la noia va veure desvetllar un vaixell i es quedà atreta per la figura d'un ninot al mascaró de la proa: era un gromet amb una gorra de mariner a una mà i papers a l'altra, i pintat de diferents colors. La noia va reclamar a ell de fer-se amb l'estàtua per utilitzar-la com a reclam per al negoci del seu pare, que fins i tot s'ha de dir que la utilització de reclams ha estat un costum molt comú fins fa poc. Aleshores la parella va tornar al seu negoci en el mercat i van posar la figura a la part del mig de l'entrada.
Amb els anys els i les veïnes com també altra gent va nomenar el mercat com el Mercat del Ninot en referència a la figura del mariner.
 
L'èxit assoli dels negocis seria molt aclaparant i la zona es trobaria en una urbanització accelerada al voltant dels carrers de Villarroel i València, i els negocis es trobarien en grans proporcions. Seria aleshores quan aquest barri se'l coneixeria com el Ninot, i la seva prosperitat s'aniria augmentant. Aleshores seria quan els comerciants de la part esquerra de l'Eixample que ja formava part de Barcelona estaven molests i iniciarien una campanya de pressió sobre les autoritats municipals per legalitzar la seva competència. Els governadors estaven atents a les demandes dels comerciants i els va obligar a formar part de Barcelona i pagar les taxes corresponents. El 20 d'agost del 1890 s'inaugraria un nou complex comercial entre els carrers Mallorca i Villarroel on s'instal·laren els botiguers i rebria el nom de mercat del "Provenir".  
Però finalment les taxes dels impostos no van arribar a l'èxit econòmic del mercat, es mantindria el nom de Provenir imposat per les autoritats però seria l'any 1931 -en la Segona República- es va oficialitzar el nom popular del "Ninot". El 1933 va deixar de ser a l'aire lliure i es va cobrir en defensa dels interessos dels Concessionaris però encara mantindria l'antiga estructura arquitectònica, però en el franquisme se li tornaria assignar el nom de Provenir. Malgrat els interessos de les autoritats, aquest mercat mai perdria el nom del Ninot com se l'ha conegut popularment.

I tornant al grumet de fusta, ja no es troba al mercat sinó que és al Museu Marítim de Barcelona. Però ha aparegut una còpia bessona a l'entrada de l'edifici amb unes lletres grans que recorden el nom de les autoritats que ha estat canviat pel del Ninot.

Actualment aquest mercat es troba en obres de remodelació i el 27 d'octubre del 2009 es va instal·lar un mercat provisional a l'esquerra del carrer Casanoves, just a l'entrada de la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona - Clínic, i tenen uns nous horaris i serveis, pàrquing subterrani entre altres.