Es publica "Les cooperatives obreres de Sants"

La llibreria santsenca La Ciutat Invisible presentarà el proper 22 de desembre el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). A continuació adjunto la presentació que ha fet la llibreria.

Disponible a la nostra botiga a partir del 22 de desembre."Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)" és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l'explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l'aposta per a organitzar materialment les condicions d'existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939. Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i promoure el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.


"Brindis Cooperatista!" Dimarts 28 de desembre del 2010, 20.00h al Casal Independentista de Sants, carrer Muntadas, 24. Sants, davant de l'Espanya Industrial.
Ámb motiu de la publicació del nostre llibre Les cooperatives obreres de Sants, des de La Ciutat Invisible volem celebrar amb tots vosaltres, amics i amigues, aquesta iniciativa que ens fa tantíssima il·lusió. Per tant, us convidem a fer un brindis cooperatista amb unes copes de cava, i donar-nos mútuament escalforeta, força i alegria per a tancar junts l'any 2010 i afrontar el 2011 amb renovades energies.

Extret de: Memòria de Sants: www.memoriadesants.blogspot.com

Entrevista a Agus Giralt al programa "Gent del Barri" a Sants 3 Ràdio

Aquí us deixo una entrevista que li van fer al meu company Agus Giralt en el programa "Gent del Barri" de Sants 3 Ràdio, on parla sobre alguns aspectes de la seva vida, de la història de Sants i de les entitats on participa o ha participat: la Burxa, l'Esplai Xiroia i el Cros Popular de Sants.

També trobareu cançons de Ràbia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.

Si voleu escoltar l'entrevista, podeu entrar en aquest enllaç.

Les milícies del Foment Republicà del Carrer Cros.

L'any 1936, després de l'aixecament feixista, un cop aquest havia estat vençut a Barcelona, moltes entitats de Sants van organitzar les seves pròpies milícies per anar a lluitar al Front d'Aragó. En aquesta imatge podeu veure les milícies del Foment Republicà de Sants, que era al carrer Cros 5. El lloc on es va fundar ERC.

Extracte: Memòria de Sants (http://www.memoriadesants.blogspot.com/).

Els arbres de la carretera

Les obres de la carretera de Sants per tal de renovar les voreres han fet desapareixer tots els arbres. És important poder comentar aquesta bestiesa que ens ha deixat una carretera sense cap element verd i sense cap ombra, només amb uns forats a terra plens de ciment, però una forma bona d'explicar-ho a partir de notícies actuals relacionades sobre el tema. Però en canvi a través d'articles de premsa antiga hi ha una notícia que s'hi adiu perfectament. Aquest article que porta per títol "Els arbres de la carretera" va apareixer a un dels diaris publicats als nostres barris, El Ressò, Setmanari Independent del Districte VII, concretament al número 44 del 13 de febrer del 1925. I també hi ha un article que parla sobre l'actual tala, escrit per Rafael Casas, on trobareu molta més informació.

Els arbres de la carretera

He vist uns homes que amb unes destrals anaven tallant branquetes dels arbres de la nostra carretera. No, no em proposso criticar-los, ho faria malament, ja que els meus coneixements abricultors son molt escassos, comprenc que en una època determinada de l'any, els arbres deuen esporgar-se per a que, al venir al maig, treguin nova florida... si no han mort.

Lo que vull criticar està a l'abast de tots els coneixements, tothom davant d'un arbre coneixerà de seguida si és dret o tort, veritat? Doncs d'això volem ocupar-nos. Com que encara no tenim señoras concejalas hom creu que l'encarregat de donar les ordres oportunes per a esporgar tots els arbres, deu esser un senyor concejal jurado o concejal a seques, que sap un hom?

Suposem que aquest senyor deu tenir atribucions per a fer el canvi dels arbres que es moren, com també les deu tenir per a substituïr els que han rebut una trempada de camió, posso per cas, i els ha torçat amb forma que fins en veurem alguns que els seus brancatges creixen dins un balcó. i m'ha sorprès veure aquells homes com a n'aquests arbres els esporgaven al igual que els altres quan crec que lo més lògic seria arrancar-los i possar-n'hi de nous.

Arbres nous? Ara hi corro.

Mirem les voreres i en cançarem de comptar quadrets buits. arbre que s'ha mort, arbre que no s'ha substituït per un altre, arbre que d'una trompada l'han torçat, arbre que segueix tort i creixent i encara l'esporguen perquè creixi més; seguint aquest camí, dintre de pocs anys la Carretera farà goig de debò.

Sans es una barriada mancada de jardins i places d'esbarjo. i una sola via que tenim, la qual no costaria gaire arranjar-la bé, l'hem de veure bruta, mal empedrada i amb els seus arbres raquítics i abandonats a la seva sort.

Quin dia acabarà tanta deixadesa?

Tenim dret a demanar a l'Ajuntament més cura per les coses de Sans, ja que com ells altres ciutadans de Barcelona paguem cèdules, impostos sobre els lloguers, contribucions, etc, etc.

Volem doncs un millor tractament.

Un català d'Eivissa.

El refugi 307

Malgrat que el meu bloc parli molt sobre la història de Sants, Hostafrancs i la Bordeta també m'interessa escriure algunes històries sobre altres barris veïns a Sants com ara Les Corts, la Font de la Guatlla, la Marina de Sants, el Ninot o en aquest cas el Poble Sec.
Aqui us deixaré aquest vídeo del YouTube que parla sobre el refugi 307 que el podreu trobar al carrer Nou de la Rambla.
Per veure un refugi com aquest podeu apropar-vos fins al carrer Nou de la Rambla 169, ja que ara mateix està museitzat i per un preu de 3 euros (gratis per als docents, per als funcionaris, els que tinguin la targeta rosa i els menors de 16 anys) es pot visitar. A la web del museu d'història trobareu els horaris.

De totes maneres cal recordar que arreu dels nostres barris es van edificar molts i molts refugis, molts d'ells destrossats per les obres com el 877 o el 742, o també es troben en perill com és el refugi del carrer Juan de Sada o en alguns pocs casos son visitables sense que ho sapiga massa gent.

Aquest petit documental va rebre al concurs els premis a la millor realització, millor banda sonora i per votació popular al concurs de la Mercè.doc 2008.

Més endavant també m'interessaria recollir informació sobre els refugis antiaris en la Guerra Civil a l'Hospitalet, ja que he començat un altre bloc que es diu Memòria de l'Hospitalet (www.historiesdelmon.blogspot.com).

Felicitats a Dani Cortijo.

Des del Passat de Sants i els seus veïns, vull agraïr el meu amic Dani Cortijo per haver aconseguit publicar les seves històries del seu bloc Altres Barcelones (http://altresbarcelones.blogspot.com/), en un llibre: HISTÒRIES DE LA HISTÒRIA DE BARCELONA.

Felicitats company per haver aconseguit publicar aquest llibre.

Ànims i endavant.

Llibertat a cops de falç...

Us recomano una exposició organitzada pel bar restaurant Terra d'Escudella al carrer Premià 20. Tot i que l'acte de presentació de la nova exposició es farà el proper dilluns 12 d'abril a les 19:30, si hi aneu ja la podreu veure al menjador de l'interior del restaurant.
L'exposició duu per títol "la Llibertat a cops de falç. Revoltes i moviments populars als Països Catalans (1450-1790)". Es tracta d'una mostra elaborada per l'equip impulsor del restaurant, un restaurant que vol posar a l'abast de tothom la rica gastronomia dels Països Catalans relacionant-la amb la cultura popular. Aquesta tasca s'ha volgut complementar amb una mostra que estarà instal·lada de manera permanent a l'espai del menjador interior.
El fil conductor de l'exposició son els moviments transformadors que s'han produït arreu dels Països Catalans al llarg de la història, posant l'accent en les classes populars com a motors i agents de canvi. El marc d'anàlisis son els quatre grans territoris de parla catalana, amb la intenció inequívoca de donar testimoni de la unitat cultural, política i lingüística d'aquest país, així com el caràcter clarament combatiu que en les nostres classes populars han demostrat fins a temps recents.
Sens dubte, és una tasca ambiciosa que el Terra d'Escudella ha volgut executar amb màxim rigor, però també amb una clara visió pedagògica i divulgativa.
Per tot això, des del Terra d'Escudella ens emplacen a assistir a l'acte de presentació que es durà a terme al restaurant i que comptarà amb la participació de l'historiador Agustí Barrera i l'equip que ha fet possible l'exposició. Després dels parlaments, es podran degustar un seguit de plats amb història, pensats i elaborats especialment per a l'ocasió.