Presentació de "Les cooperatives obreres de Sants" a la UB

Ahir dijous 24 de febrer a l'aula 309 de la facultat de Geografia i Història a les 18:30 h es va fer la presentació del llibre "Les cooperatives obreres de Sants". L'activitat va ser organitzada a càrrec de la Universitat de Barcelona i els col·lectius com ara la cooperativa La Ciutat Invisible i Sants Cooperatiu.

És un llibre que tracta la memòria de la població del barri i la majoria d'aquesta era obrera i treballava majoritàriament a les fàbriques però també van adoptar iniciatives pròpies de crear les cooperatives com a llocs on es realitzava el treball col·lectiu dels i les santsenques i fonamentar així uns vincles solidaris entre la classe treballadora santsenca.

Aquestes cooperatives van començar a aparèixer a partir de la segona meitat del segle XIX i van difondre's fins l'any 1936 quan va esclatar la Guerra Civil, i en el franquisme van desaparèixer.

La Lleialtat Santsenca o l'Empar Obrer van ser algunes d'aquestes cooperatives que apareixen en aquest llibre i que van funcionar en aquesta època i actualment s'estan realitzant projectes per recuperar aquests espais solidaris.

Ruta per la història de les okupacions a Sants

Aquest diumenge 20 de febrer, dins dels actes del Febrer Llibertari i organitzat per Negres Tempestes, tindrà lloc a Sants una ruta que aproparà a tots els assistents a una part de la nostra història més recent, una ruta històrica per la okupació a Sants on podreu conèixer els diversos col·lectius i projectes que s'han desenvolupat a Sants.

Pirates a la Marina de Sants

L'inici del segle XVI a Sants, i en general a Catalunya, va ser un moment crític, com ens consta clarament el descens de població que va patir la nostra vila. Dels 25 focs a cases que hi havien, segons el fogatjament general de Catalunya a finals del segle XV, l'any 1553 només ens constaven
12 focs.

Entre els diversos factors que van motivar aquest descens caldria apuntar-ne un que potser avui en dia ens podria sobtar: la pirateria.

Al llarg del segle XVI la presència de pirates, principalment tunisiencs, a tota la costa barcelonina fou constant. Aquesta amenaça va fer, fins i tot, que la capital catalana es fortifiqués, tancant la muralla per la banda de mar. Pel que sembla un dels espais on era habitual trobar pirates era al delta del Llobregat: un espai no defensat on es podien aprovisionar d'aigua.

Aquesta presència habitual va impedir que el terreny es pogués conrear. Segons l'historiador Carreras Candi aquest pas dels pirates, majoritariament d'origen tunisienc va fer que una de les platges on paraven es conegués com a Can Tunis.

Per impedir aquestes incursions tan perilloses l'any 1566 el virrei comte de Melito va decidir que s'havia de construïr una torre fortificada. Però ni tan sols aquesta fortificació es va escapar de les accions dels pirates, ja que el 1567 durant les obres de construcció de la torre va ser atacada.

Tot i això la torre es va acabar el mateix any i amb una guarnició de 6 homes i 3 peces d'artilleria ja van entrar en acció. Aquesta construcció va ser utilitzada posteriorment en les diverses guerres i revoltes que va patir la ciutat, des de la Guerra dels Segadors, quan va ser volada, fins a la Guerra de Successió quan el 1713 Felip V la va convertir en baluard amb dues baterie per poder atacar el port de la ciutat de Barcelona, que es trobava assetjada.

Poques referències han quedat als nostres barris d'aquest passat relacionat amb la pirateria. Tot i que un dels carrers del nostre barri si ha conservat el nom d'un corsari, Bethencourt, però en aquest cas no va ser un pirata que preocupés als monarques, al contrari, ja que Bethencourt va treballar per la corona i en nom seu va conquerir les Canàries, massacrant i evangelitzant la població autòctona: els guanxes.

De Memòria de Sants. Agus Giralt.

També podeu trobar informació sobre els atacs pirates a Crosaris a la Marina de l'Hospitalet.

Es publica "Les cooperatives obreres de Sants"

La llibreria santsenca La Ciutat Invisible presentarà el proper 22 de desembre el llibre Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939). A continuació adjunto la presentació que ha fet la llibreria.

Disponible a la nostra botiga a partir del 22 de desembre."Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939)" és una recerca sobre les comunitats obreres autoorganitzades que, com a resposta global a l'explotació capitalista que patien, posaren en pràctica unes altres relacions econòmiques basades en la cooperació, la solidaritat i el recolzament mutu. Les cooperatives obreres, sobretot de consum però també de producció, significaren l'aposta per a organitzar materialment les condicions d'existència de les que, produint-ho tot, no tenien res. Arrencant de les societats de resistència de mitjan segle XIX, poblaren tots els barris proletaris de Barcelona, i el seu camí ascendent fou tallat de soca-rel amb la victòria feixista de 1939. Amb aquest treball, des de La Ciutat Invisible volem redescobrir la memòria política que duem a dintre, promoure el cooperativisme avui i promoure el reconeixement del bagatge emancipador que ha configurat un barri popular com Sants.


"Brindis Cooperatista!" Dimarts 28 de desembre del 2010, 20.00h al Casal Independentista de Sants, carrer Muntadas, 24. Sants, davant de l'Espanya Industrial.
Ámb motiu de la publicació del nostre llibre Les cooperatives obreres de Sants, des de La Ciutat Invisible volem celebrar amb tots vosaltres, amics i amigues, aquesta iniciativa que ens fa tantíssima il·lusió. Per tant, us convidem a fer un brindis cooperatista amb unes copes de cava, i donar-nos mútuament escalforeta, força i alegria per a tancar junts l'any 2010 i afrontar el 2011 amb renovades energies.

Extret de: Memòria de Sants: www.memoriadesants.blogspot.com

Entrevista a Agus Giralt al programa "Gent del Barri" a Sants 3 Ràdio

Aquí us deixo una entrevista que li van fer al meu company Agus Giralt en el programa "Gent del Barri" de Sants 3 Ràdio, on parla sobre alguns aspectes de la seva vida, de la història de Sants i de les entitats on participa o ha participat: la Burxa, l'Esplai Xiroia i el Cros Popular de Sants.

També trobareu cançons de Ràbia Positiva, Nous Espectres, Els Pets i Bob Marley.

Si voleu escoltar l'entrevista, podeu entrar en aquest enllaç.

Les milícies del Foment Republicà del Carrer Cros.

L'any 1936, després de l'aixecament feixista, un cop aquest havia estat vençut a Barcelona, moltes entitats de Sants van organitzar les seves pròpies milícies per anar a lluitar al Front d'Aragó. En aquesta imatge podeu veure les milícies del Foment Republicà de Sants, que era al carrer Cros 5. El lloc on es va fundar ERC.

Extracte: Memòria de Sants (http://www.memoriadesants.blogspot.com/).

Els arbres de la carretera

Les obres de la carretera de Sants per tal de renovar les voreres han fet desapareixer tots els arbres. És important poder comentar aquesta bestiesa que ens ha deixat una carretera sense cap element verd i sense cap ombra, només amb uns forats a terra plens de ciment, però una forma bona d'explicar-ho a partir de notícies actuals relacionades sobre el tema. Però en canvi a través d'articles de premsa antiga hi ha una notícia que s'hi adiu perfectament. Aquest article que porta per títol "Els arbres de la carretera" va apareixer a un dels diaris publicats als nostres barris, El Ressò, Setmanari Independent del Districte VII, concretament al número 44 del 13 de febrer del 1925. I també hi ha un article que parla sobre l'actual tala, escrit per Rafael Casas, on trobareu molta més informació.

Els arbres de la carretera

He vist uns homes que amb unes destrals anaven tallant branquetes dels arbres de la nostra carretera. No, no em proposso criticar-los, ho faria malament, ja que els meus coneixements abricultors son molt escassos, comprenc que en una època determinada de l'any, els arbres deuen esporgar-se per a que, al venir al maig, treguin nova florida... si no han mort.

Lo que vull criticar està a l'abast de tots els coneixements, tothom davant d'un arbre coneixerà de seguida si és dret o tort, veritat? Doncs d'això volem ocupar-nos. Com que encara no tenim señoras concejalas hom creu que l'encarregat de donar les ordres oportunes per a esporgar tots els arbres, deu esser un senyor concejal jurado o concejal a seques, que sap un hom?

Suposem que aquest senyor deu tenir atribucions per a fer el canvi dels arbres que es moren, com també les deu tenir per a substituïr els que han rebut una trempada de camió, posso per cas, i els ha torçat amb forma que fins en veurem alguns que els seus brancatges creixen dins un balcó. i m'ha sorprès veure aquells homes com a n'aquests arbres els esporgaven al igual que els altres quan crec que lo més lògic seria arrancar-los i possar-n'hi de nous.

Arbres nous? Ara hi corro.

Mirem les voreres i en cançarem de comptar quadrets buits. arbre que s'ha mort, arbre que no s'ha substituït per un altre, arbre que d'una trompada l'han torçat, arbre que segueix tort i creixent i encara l'esporguen perquè creixi més; seguint aquest camí, dintre de pocs anys la Carretera farà goig de debò.

Sans es una barriada mancada de jardins i places d'esbarjo. i una sola via que tenim, la qual no costaria gaire arranjar-la bé, l'hem de veure bruta, mal empedrada i amb els seus arbres raquítics i abandonats a la seva sort.

Quin dia acabarà tanta deixadesa?

Tenim dret a demanar a l'Ajuntament més cura per les coses de Sans, ja que com ells altres ciutadans de Barcelona paguem cèdules, impostos sobre els lloguers, contribucions, etc, etc.

Volem doncs un millor tractament.

Un català d'Eivissa.