divendres, 27 de febrer de 2009

Habitatges obrers a Sants i Hostafrancs

És un fet interessant veure una casa o habitatge obrer o menestral per dins, ja que té a veure amb la història del nostre barri des del segle XX; en què una de les reivindicacions veïnals han estat en l'accés per a una vivenda digna davant l'especulació immobiliària d'espais que havia utilitzat la gent com a lloc de trobada i fer activitats.

Al segle XIX, l'entorn de Sants era industrial però les classes socials no es separaven en espais sinó que es barrejaven. A la carretera, hi havia el poder de la burgesia, els propietaris de les fàbriques... mentre que als voltants, vivien els veïns que hi treballaven però vivint en molt males condicions socials però amb noves formes col·lectives.
Els veïns vivien en dos tipus de vivendes: amb planta baixa i pis, o de 2 o 3 pisos.

Els primers es dispersaven en diferents punts, encara en queden als carrers Leiva i Pou.
La planta baixa tenia una entrada d'arcs neoclàssics, com a espai comercial o artesanal, obrador i escaleta cap al pis de dalt. Les escales tenien un rètol de ferro amb l'any de construcció. En algunes, no hi havia portal i era ocupat per la mateixa família.

Al primer pis, hi havia un balcó i tres espais. De la cuina, s'accedia a galeries aguantades amb arcs de mig punt. En algunes, eren vora el pati.

Les teulades tenien 2 vessants i pendent lleuger. Fins i tot, cambra d'aire. S'aprofitaven murs de pedra, no treballada i maons de morter, embigent de fusta amb voltes entre les bigues. Amb el temps, algunes es reaprofitaven com a terrats, aixoplucs o dipòsits d'aigua.
Al darrere, es trobaven patis amb usos diversos; com petits horts... on, ara hi ha palmeres i figueres.

1 comentari:

Joanet del cabàs ha dit...

Agus, company; al final no vaig trobar informació de les cases de planta baixa.