dimarts, 3 de març del 2009

Vinyetes sobre l'història de Sants


Des de que les vinyetes satíriques van fer aparició als diaris, sempre han sigut el blanc de moltes polèmiques i molts dibuixants han patit persecucions i censures. En els darrers anys, hem pogut viure diversos episodis com la censura de la portada del Jueves o les reaccions que van produïr les vinyetes de Mahoma.

Podem entendre la força que arriba a tenir una vinyeta si recordem que en un dels principals episodis de l'història contemporània de Catalunya, l'assalt del Cu-cut i la posterior creació de la Solidaritat Catalana, no es podria explicar sense la vinyeta que Joan Garcia Junceda va fer escarnint a l'exèrcit espanyol per les derrotes que patien les colònies.

Així, doncs, a finals del segle XIX i al llarg de tot el segle XX, foren moltes les publicacions, de totes les tendències polítiques, que o van incloure vinyetes als seus diaris o bé van arribar a publicar revistes satíriques; tals com l'Esquella de la Torratxa, el Cu-Cut o el Bé Negre.

A l'història de Sants, hi ha un parell d'episodis que van produïr vinyetes abundants. El primer, ja comentat en aquesta secció, fou l'intent de cremar Santa Maria de Sants l'any 36 i la posterior troballa d'un arsenal de fusells a la parròquia. Allò va suscitar, fins i tot, en una portada a l'Esquella de la Torratxa.

Però si un episodi va generar moltes vinyetes, fou l'agregació de Sants i la resta de pobles a Barcelona l'any 1897. Les planes dels diaris i de les revistes satíriques van anar plenes d'acudits referents a l'agregació i al fet que la decisió final fos un reial decret de Madrid.

Podem trobar algunes vinyetes superficials que simplement fan conya amb el terme ·"agregació" afegint-li un significat sexual. Un bon exemple és on apareix un vell preguntant-li a una vella "que en pensa de l'agregació?" i on la resposta d'aquesta és "Fugi! nosaltres ja no estem per aquestes coses".

Però també trobem certes vinyetes més profundes on es realitzen al·legories dels diversos pobles entrant a Barcelona, i on aquesta els hi explica, els grans avantatges de la ciutat. D'altres destaquen el fet que el decret arribés durant la Pasqua de 1897 dibuixant ous, mones i caricatures d'Alfons XIII. Però una molt significativa és, de nou, una al·legoria de Barcelona caminant cap a Madrid, carregant un gran sac amb els consums i amb el text "Al fi, hauré guanyat l'aposta, però nois, que cara em costa".

7 comentaris:

Red Zeppelin D3 ha dit...

Hola

Red Zeppelin D3 ha dit...

Ei que tal...

Red Zeppelin D3 ha dit...

Agus, un altre moment, ja parlaré sobre la Farga i el Fènix, de la Bordeta. Ja em vaig mirar el del Claveria, vaig agafar algunes coses. Quan pugui anar a l'arxiu de la Bordeta, ja agafaré coses. Sempre que vulguis, saps que pots agafar textos meus...

Agus Giralt ha dit...

Ei hola Joan, soc l'Agus!

L'altre dia havia d'enviar un article d'història a la Burxa i no tenia acabat el meu, així que vaig aprofitar el de les inundacions a la Bordeta.

L'he adaptat a l'espai que havia d'ocupar i els hi he dit que el possin signat per tu.

Espero que no t'importi.

Una abraçada!

Red Zeppelin D3 ha dit...

No pas, pots agafar el què vulguis del meu bloc...
Després d'examens, ja seguiré amb els blocs. Depèn de com, ja en parlarem algun dia de tot això...
Quan tingui més temps, ja aniré seguint endavant amb el que pugui. Volia fer lo del carrilet, que ho tinc molt deixat: la Magòria... a part, també tinc de temps, lo de la segona meitat del ferrocarril, com lo de la Guerra Civil i tal...

Red Zeppelin D3 ha dit...

Avui trauré algun tema nou... xD

Agus Giralt ha dit...

Molt bé Joan!

Vaig seguint el teu blog.
Espero la propera actualització ;)

Que vagi bé!