Avui de ben de matí he volgut compartir un altre article de Jacint Laporta sobre el Cafè de Can Baldiri -conegut també com el Cafè del Noi- de la seva obra Casolanes. Aquest cafè havia estat entre altres coses un lloc de reunió de les èlits més adinerades de Sants des de quan encara era un poble. I entre diversos esdeveniments també hi va tenir lloc el segrest dels lladres del pou durant la segona guerra carlina també coneguda com la Guerra dels Matiners l'any 1848.
El cafè del Noi, per ser el primer que s'havia obert al poble i per la poca cosa que el poble era en aquell temps, no feia mal paper: una casa al millor punt de la carretera, la botiga prou espaiosa, convidava a freqüentar-lo i la gent s'hi aniria acostumant i es desvessaria de matar estones a la taverna. Val a dir que el Noi havia tingut manya en la presentació: de cap a cap dos rengles de taules pintades a l'oli, bancs amb respatller, a cada pany de paret un bon mirall amb marc de caoba i quinqués de petroli penjats al sostre; la porta a l'estiu tota coberta, a cada banda testos amb mirabells, i a l'hivern es posarien les ventalles; al fons un armariet guardava el vidre i les safates, i del taulell gens esquifit n'ocupaven un cap de rangleres d'ampolletes de rom i d'anissat en correcta formació i l'altra era un campament de taces i platets de sucre, tot protegit per una glassa de color rosa.
Jacint Laporta i Miracle.
El cafè del Noi, per ser el primer que s'havia obert al poble i per la poca cosa que el poble era en aquell temps, no feia mal paper: una casa al millor punt de la carretera, la botiga prou espaiosa, convidava a freqüentar-lo i la gent s'hi aniria acostumant i es desvessaria de matar estones a la taverna. Val a dir que el Noi havia tingut manya en la presentació: de cap a cap dos rengles de taules pintades a l'oli, bancs amb respatller, a cada pany de paret un bon mirall amb marc de caoba i quinqués de petroli penjats al sostre; la porta a l'estiu tota coberta, a cada banda testos amb mirabells, i a l'hivern es posarien les ventalles; al fons un armariet guardava el vidre i les safates, i del taulell gens esquifit n'ocupaven un cap de rangleres d'ampolletes de rom i d'anissat en correcta formació i l'altra era un campament de taces i platets de sucre, tot protegit per una glassa de color rosa.
Jacint Laporta i Miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada