Acaba de néixer la Barcelonasfera

El nostre company Agus Giralt ens presenta un projecte interessant on també hi participa el seu bloc Memòria de Sants, la Barcelonaesfera.

Berguedaesfera, Penedesfera, Bagesfera o Ebresfera entre d'altres són noms de diferents comunitats de blocs agrupades per àmbits territorials ja existents.

Aquest tipus de directoris permeten unir diferents blocaires d'un territori donant-se a conèixer i facilitat al contacte mutu. Parlant amb gent vinculada a aquest món se sent una pregunta com aquesta: "com és que encara no existeix la Barcelonaesfera?". La veritat és que un dels motius pels quals potser no ha existit fins ara és pel gran nombre de pàgines dirigides per barcelonins. La xarxa es podria massificar fins el punt de desbordar-se.

És per això que a l'hora de crear la Barcelonaesfera ha hagut d'optar per una opció una mica més restringida. Aquest directori inclourà blocs que tenen Barcelona i les seves antigues viles com a tema central enfocat des de les perspectives més diverses (fotografia, periodisme, política, història...).

El fet de que el subtítol faci referència a les "antigues viles" no és cosa casual si no que he volgut respectar i donar importància a la personalitat pròpia dels antics municipis que ara formen part de Barcelona. Durant aquesta darrera setmana, l'Agus ja ha anat enviant correus electrònics o deixant misatges a les pàgines principal que coneix, la majoria de les quals han respost positivament a la proposta i m'han anat enviant la descripció del seu bloc.

La Barcelonaesfera disposa d'un cos central amb un flux d'actualització on aniran apareixent els darrers posts publicats pels membres de la xarxa, una llista d'enllaços i les descripcions de cadascuna de les pàgines realitzades pels seus autors. També s'ha creat un grup a facebook, un logotip (la típica rajola barcelonina) i un banner amb el qual es podrà enllaçar la Barcelonaesfera a tots els membres del directori

Podreu trobar més informació a l'enllaç:

Barcelonaesfera

Memòria del Poblenou

Fa unes setmanes, l'Agus Giralt ha acabat d'estrenar un nou bloc: Memòria del Poblenou. Des d'aquest nou espai es voldrà anar descobrint , com fem amb Passat i Memòria de Sants, la història d'aquest altre barri del pla de Barcelona que, com Sants, va ser un dels centres industrials de l'Estat i que també va ser annexionat a Barcelona l'any 1897.

Si us interessa més informació, podreu trobar: www.memoriadelpoblenou.blogspot.com

Cronologia històrica de Sants (segles XX-XXI).

* 1907: Atemptat contra Cambó a Consell de Cent amb Carretera.

* 1908: Inauguració del Velodrom de la Farga

* 1909: Es funda al carrer Premià la Cooperativa L'Empar Obrer

* 26 de juliol: S'inicia la Setmana Tràgica, Maria Llopis Bages, "La Quaranta Cèntims" , serà detinguda i condemnada a mort per piquets que organitzà. Finalment es va poder salvar de la condemna sent exiliada a perpetuitat.

* 1912: Detinguda Enriqueta Martí, "La Vampira de Barcelona" pels seus crims als infants. Antiga veïna de la Bordeta, fou coneguda al barri com la Mala Dona.

* Aparició de l'estació de Magòria, d'on hi sortiria el carrilet cap a les mines del Berguedà.

* 1914: S'inicien les obres per realitzar l'Exposició Universal.

* 1818: Té lloc el congrés de Sants, on es reorganitza la CNT

* 1922: Fruit de la fusió dels clubs: l'Internacional FC, Centre d'Esports de Sants, el Club Ciclista del Nou Velòdrom de Sants i el Velo Club Esportiu neix la Unió Esportiva de Sants.

* 1923: Les mobilitzacions ciutadanes aconsegeuixen que les vies del tren a l'arribada de Sants, siguin en part soterrades. Tot i que posteriorment les obres s'eternitzessin.

* 1924: Barcelona annexionà a la riba del Llobregat terrenys de l'Hospitalet i el Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l'origen de la Zona Franca.

* 1926: Arriba la primera línia de metro, coneguda com a Transversal. Vindria de Plaça Catalunya fins a Hostafrancs, Sants, Mercat Nou i Bordeta. Seria només per interès de la burgesia, per portar-la a l'Exposició de Plaça Espanya. Serà la futura línia 1.

* 1927: S'edifica al carrer Rosés la Casa Gran, el primer bloc de pisos modern per a obrers del barri de Sants. Obra de Modest Feu.

* 1929: Exposició Universal i urbanització del Paral·lel

* 1931: Es funda Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ateneu Republicà del carrer Cros

* 1933: Es crea l'Agrupació Femenina de l'Empar Obrer

* 1936: S'inaugura la nova estació de Sants, tot i que les obres no finalitzaren fins el 1944

* Juliol : Es preparen les Olimpíades Populars i diversos ateneus i entitats de Sants en participen: Ateneu Enciclopèdic de Sants, Ateneu Marxista, Acció Catalana Republicana, USC, Joventut Unificada, PCC, Centre d'Esquerra d'Hostafrancs, Unió Esportiva de Sants, Centre Ciclista Santsenc, Centre Excursionista Atlant, Avenç Republicà, Xics Futbol Club, Partit Esquerra de l'Eixample.

* 19 de juliol: Amb l'aixecament feixista, s'inicia la revolució. A Sants es crema Santa Maria de Sants, Can Santomà i Can Catà.

* 1939: L'Empar Obrer és absorbida com a sucursal de la Flor de Maig.

* 1941: Festival de les Joventuts Hitlerianes a l'Espanya Industrial.

* 1947: Un bon grup de persones lligades al mercat de Sants i veïns del carrer Sant Jordi funden la Societat Esportiva Mercat Nou.

- La cooperativa l'Empar Obrer passa a denominar-se la Popular Santsenca.

* 1951: Vaga de tramvies. Josep Martia D'Albert i Despujol, amb de l'Espanya Industrial i alcalde de la ciutat, dimiteix del seu carrec.

* 1864: Es funda el sindicat Comissions Obreres a la Parròquiia de Sant Medir.

* 1969: S'inicien les obres de l'estació de Sants.

* 1971: Inundacions a la Bordeta. Aiguats que afectaren al carrer Percerises i el camí de la Cadena, on s'hi crearien greus incidents: es malmeteren uns 21 vehicles, s'inunden pisos i obliga a marxar unes famílies.

* Creació de la Companyia Elèctrica Dharma: grup de rock creat pels germans Fortuny i Carles Vidal. Combinarien el jazz-rock amb els sons autòctons i tribals, amb un estil propi. Uns anys més tard moriria el guitarrista i compositor, Esteve Fortuny tocant en directe per una hemorràgia cerebral. Gràcies a ell, aquesta música es difondria arreu del món.

* 1972: El Centre Social de Sants és legalitzat.

* 1974: Protestes veïnals contra els gasos als refugis de plaça la Farga.

* 1979: Les reivindicacions populars aconsegueixen que espais com l'Espanya Industrial, Cotxeres, el Casinet ( a Sants i Hostafrancs) i Can Sabaté, Can Ferreró i la Bàscula (a Zona Franca) passin a ser espais públics per esdevenir equipaments o parcs.

* 30 d'octubre: S'inaugura la nova estació de Sants.

* 1982: El papa visita Barcelona. La visita desencadena protestes per part del feminisme. Tot finalitza amb un procés obert contra una dona de Sants.

* 1984: La frontera entre els antics municipis de Sants i Les Corts passa d'estar entre l'eix de travessera de les Corts i Marquès de Setmenat a l'avinguda de Madrid.

* 1985: Mor Esteve Fortuny, guitarrista de l'Elèctrica Dharma, actuant a Cardedeu. És causada per una hemorràgia cerebral.

* 1991: Obertura del casal independentista Jaume Compte al carrer Premià. Un espai assembleari creat per l'MDT i les JIR per difondre les idees de l'EI.

* 1994: S'inaugura el passeig de Sant Antoni.

* 1997: S'obra el CSOA Can Vies. Centre assembleari amb activitats alternatives pels i les joves del barri.

* 2004: Es crea la divisió administrativa del "Barri de Sants-Badal".
* Agost: Desallotjament de la Hamsa (casa ocupada) pels mossos d'esquadra i la guàrdia urbana.

* 2008: Arribada definitiva del TAV a l'estació de Sants. Els treballadors i veïns del barri es manifesten en contra per l'elitizació del transport i un pla urbanístic especulatiu per habitatges dormitori.

Cronologia històrica de Sants (segle XIX).

* 1819: es construeix el Canal de l'Infanta, que va permetre ampliar el conreu dels horts.

* 1839: la diputació provincial desvincula el sector que va del pont d'en Rabassa a la Creu Coberta per passar-lo a Barcelona.

* 1840: Inauguració del Vapor Vell - Arribà a tenir 1000 obrers

*1848: Segona guerra carlina, coneguda com a Guerra dels Matiners. Es produeix el segrest dels lladres del pou.

* 1849: Inauguració de l'Espanya Industrial. Arribarà a tenir 1600 obrers

* 1855: S'inaugura la primera estació de Sants, dins la línia Barcelona-Martorell

* 1865: Epidèmia de còlera. L'Espanya Industrial farà la funció de sanatori.

* 1869: Es convoquen les quintes. L'ajuntament santsenc vol evitar les protestes i decreta un pagament repartit entre tothom per no enviar cap ciutadà.

* 1870: Les autoritats detenen Nicasi Unceti "el curander de Sants" després de fer una convocatòria general per realitzar miracles entre els esguerrats. Origen de l'expressió "esguerrats cap a Sants".

* 4 d'abril: Es convoquen les quintes i a Sants es produeix una revolta que s'estendrà per la ciutat i els voltants, S'aixequen les barricades i hi ha enfrontaments amb l'exèrcit. Gabriel Carbonell, tinent d'alcalde serà executat.

* 1880: S'inaugura el nou cementiri de Sants al terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat, obra de Jaume Gusta i Bondia.

* S'inaugura Can Batlló (la Bordeta). Arribarà a tenir més de 950 obrers.

* 1883: Inauguració de l'hipòdrom de Sants

* Sants és annexionat a Barcelona.

* 1884: Sants recupera la seva independència municipal.

* 1891: El Vapor Vell marxa de Sants per establir-se a la Colònia Güell. S'intal·laren noves com la Serra i Balet.

* 1894: Execució de Manel Archs, llibertari igualadí de naixement i santsenc d'adopció.

* Obertura del Paral·lel

* 1897: Primera filmació cinematogràfica a l'estat "Sortida del públic de l'església de Santa Maria de Sants" creada per Fructuós Gelabert.

* 20 abril: Sants és annexionat a Barcelona definitivament per reial decret de la reina Maria Cristina.

Exposició d'imatges de Sants

Ruta història del cooperativisme a Sants

El proper dissabte 4 de juliol, en motiu del 87è dia internacional del cooperativisme, es celebraran a Sants tot un seguit d'activitats relacionades amb el tema.

Entre les activitats també es realitzarà, a les 17 hores, sortint de Cotxeres de Sants, una ruta històrica sobre el cooperativisme al nostre barri.

Podreu trobar més informació al bloc: www.sants.coop/

El segrest dels lladres del pou

L'any 1848 al poble de Sants es va produïr un fet sobre el qual es parlaria molt, el conegut com el segrest dels lladres del pou. Mentre Sants creixia amb les noves indústries, passant dels 4026 habitants que tenia el 1846 als 6364 que tindria el 1851, a Catalunya es lliurava la Segona Guerra Carlina, coneguda també com la Guerra dels Matiners. Algunes partides carlines recorrien Catalunya i els segrets i altres actes violents eren força habituals.

El vespre del 10 d'abril del 1848, es reunien al cafè de Can Baldiri, al número 8 del Camí Ral de Sants, algunes de les persones més adinerades del poble per petar la xerrada i fer jugar a la botifarra. De cop i volta, sorprenent a tothom, van entrar al local uns set homes armats i, segons algunes fonts, disfressats de mossos d'esquadra. Els desconeguts van parlar amb l'amo del local, Baldiri Gené i van cridar a Francesc Caparrà (industrial), Joan Cros (industrial dedicat a la indústria química), explicant que el governador havia manat que els anessin a buscar.

En sortir al carrer, els detinguts es van trobar amb un escamot d'homes armats i amb d'altres repartits pel carrer fent de sentinelles. Tots es van agrupar i marxaren pels carrers. De camí, es varen trobar amb Domènec Rossell, el dependent d'una fàbrica. Aquest, en veure la situació va decidir intervenir a favor dels presos i per aquest motiu els homes armats van decidir detenir-lo també.

Tota la comitiva va seguir, vorejant l'Espanya Industrial, que encara no havia estat inaugurada oficialment, i seguiren per torrents i senders desconeguts fins al terme de Sant Gervasi de Cassoles. Pel camí, segons va narrar posteriorment el propi Cros, van trobar diversos sentillenes conxorxats amb els sagrestadors. Van travessar Vallcarca, la Mare de Deu del Coll i Horta fins creuar el Besos per Santa Coloma. En aquell moment, enmig d'un tram costerut, un dels sagrestats, en Bernat Capdevila, no pogué seguir caminant i va caure. La resta foren obligats a seguir caminant i tots varen temer que l'haguessin mort. Seguiren caminant fins a la mina de Can Tàmies, on un paisà els va obrir la porta, i després de caminar un quart d'hora varen retrobar en Bernat Capdevila. La comitiva es va aturar en aquell punt i van restar vint-i-vuit hores a la foscor de la mina sense menjar res més que algunes presses de xocolata. Als pobles es tocava a sometent i començava la recerca.

L'onze d'abril de 1848 moltes de les campanes del pla de Barcelona tocaven a sometent. Francesc Caparrà, Francesc Solà, Bernat Capdevila i Joan Cros, algunes de les persones amb més poder al municipi de Sants havien estat segrestades per un grup de desconeguts. Aviat varen sortir diversos grups de mossos d'esquadra i de guàrdies civils, dirigits pel comissari Josep Nicasi Milà i s'iniciaren els escorcolls a diverses cases de Sants i Gràcia, en un primer moment sense cap resultat.

El cas va estar de seguida en boca de tothom i als diaris van començar a aparèixer testimonis de gent que assegurava que coneixia els segrestadors. Fou així com es van trobar les primeres pistes. Un dels clients del cafè on s'havia produït el segrest va comentar que creia haver vist a un dels segrestadors a un domicili al carrer d'en Guàrdia de Barcelona. Aquest carrer, segons recull Joan Amades, ja era conegut com el "carrer de les conspiracions" i segons sembla era on es reunia la plana major del moviment carlí durant la guerra dels Matiners.

Aviat es va registrar una casa al número 65 de Sants, llogada a nom de Benet Roure, on es van trobar cautxús i documentació. Les peces començaven a encaixar. Es va detenir la dona del tal Benet Roure però aquesta ho negà tot. Fou un nen petit de 7 anys, fill d'un dels segrestadors, l'Esteve Surroca, el qual va explicar a les autoritats les primeres pistes importants. Benet Roure fou detingut i es va descobrir el veritable nom d'Esteve Surroca, Jaume Batlle.

Els captius foren trets de la mina on els havien amagat i recorrent part del camí descalços i amb els ulls embenats foren portats a una masia de Badalona. Els baixaren a un pou i els ficaren a una cova semblant a un forn on hi van estar uns quants dies. Allà, per fi, els segrestadors van indicar la quantitat que volien pel rescat: set mil unces en total, dues mil a Francesc Solà, a Bernat Capdevila i a Joan Cros, i mil a Francesc Caparrà. Però segons recull en Cros a les seves posteriors memòries els segrestats es rigueren d'aquelles pretensions i varen oferir cent unces en Cros, cinquanta en Solà, vint-i-cinc en Capdevila i vint en Caparrà. Allò pel que es veu va enutjar molt el capitost de bandits, que no va tornar a negociar. Els segrestats van oferir llavors cinc-centes unces, que els segrestadors van acabar acceptant a contracor. Els varen entregar plecs de paper i estris per escriure i els varen demanar que fessin les notes per als familiars, demanant els calers i amb les instruccions per fer el pagament.

La carta que els segrestats van redactar va ser enviada a Joan Achon i Jacint Nubiola, un cosí santsenc de Joan Cros. amb una massiva dels segrestadors on indicaven com fer el pagament. La persona portadora dels vuit mil duros que exigien havia de conduïr un ruc en direcció Granollers per una ruta marcada. Per tal d'identificar-lo, demanaven que anés a cobert amb una gorra morada. La contrassenya seria mitja carta del cinc d'oros retallada irregularment.

Un home anomenat Josep Casamitjana va seguir les instruccions però no portava diners i, en trobar-lo, els segrestradors el van amenaçar. L'endemà l'home va repetir la ruta fins a Sant Andreu, va ser identificat pels segrestadors i va entregar-los el rescat.

El 19 d'abril, després de rebre els diners, els segrestadors van treure els captius del pou i van comprovar que no tinguessin anotacions sobre el traçat o l'amagatall. Van començar a caminar però, a mig camí, el capità va cridar en Cros per fer-li escriure una nova carta. Els bandits volien més diners.

Després de redactar la carta, Joan Cros i Francesc Solà van ser tancats en una cova. Van romandre-hi amagats durant tres dies, durant els quals van intentar convèncer els vigilants perquè els alliberessin. Això, però, no va passar fins el dia 23, quan un missatger va anunciar que se'ls podia deixar en llibertat.

Van ser abandonats al vespre, després d'haver estat caminant amb els ulls embenats. Avançaven totalment perduts fins que en una masia els van indicar que eren a Badalona i des d'allà van caminar cap a Sants.

Aviat van començar les detencions. El dia 24 van atrapar Anton Gatuellas, el Llarg, que va confessar la seva participació incitat per Batlle i Baixeres. Les següents van ser la dona de Batlle i l'amant de Baixeres, a qui van confiscar monedes, passaports en blanc i papers amb contrassenyes.

Indagant entre els seus coneguts, van arribar a una casa a Arenys, on en un tiroteig, van ferir i detenir Batlle, cap de la colla, i van matar Baixeres. Amb les diverses confessions, les detencions es van multiplicar fins a vint-i-quatre. La cova va ser localitzada a l'interior d'una casa de Badalona.

A causa de l'estat de guerra que vivia Catalunya, les penes als inculpats van ser molt dures. Onze d'ells van ser executats al garrot vil. Quatre de les execucions van tenir lloc a Sants, enmig d'una gran gentada, a la cantonada del carrer Riera d'Escuder, davant del Cafè Baldiri, on va començar aquesta història.

De: Agus Giralt