Novetats sobre el refugi 877

La notícia sobre la troballa del refugi 877 al passatge Toledo ha aparegut a diverses publicacions al llarg de les darreres setmanes, a continuació trobareu alguns enllaços a alguns dels llocs on s'ha parlat sobre el tema: La Vanguardia, El Punt.

Com es va comentar en la primera actualització en la que es va parlar sobre aquest refugi, es tenen seriosos dubtes al respecte de l'obra i de la cura amb que s'ha efectuat aquesta. Tot i les declaracions de bona voluntat per part dels responsables de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona, afirmant que el refugi es mantindria integrament. El cert és que un dels accessos, com a mínim, ha sigut eliminat i omplert de formigó.

A les imatges podeu veure les escales en el moment de la troballa i el mateix lloc dies després, quan les dites escales ja havien estat eliminades i omplertes de formigó.

Memòria cooperativa. El somni de la cooperació social

Per als qui no vam tenir temps o ens vam despistar en veure l'exposició sobre el cooperativisme a Sants, ens ha arribat una nova oportunitat. Se'ns ha adjuntat l'explicació sobre l'exposició que han redactat els propis autors.
Després de la presentació, el passat 4 de juliol, a Cotxeres de Sants, "Memòria Cooperativa" inicia el seu viatge pels espais socials del barri. Amb l'objectiu de difondre el bagatge cooperatiu de Sants i promoure el cooperativisme en l'actualitat, hem seleccionat part de l'exposició per a que pugui ser visitada des del 22 de juliol fins el 30 de setembre a la Biblioteca de Sants.

Per qüestions d'espai, no sembla que no s'ha pogut montar tota i s'han seleccionat alguns plafons: -El Sants Industrial. Vida obrera i conflictivitat social- Memòria cooperativa a Sants (1887-1939)- l'Empar Obrer- Model del segle XX- la Lleialtat Santsenca- la Redemptora- Micaela Chalmeta.

Aquesta selecció deixa de banda els orígens cooperatius internacionals i la història de les cooperatives a Catalunya, i es centra en els aspectes més locals- amb el fet significatiu de trobar-se a l'edifici del Vapor Vell, protagonista de part de la mateixa exposició.

Respecte les cooperatives de consum històriques, s'han seleccionat l'Emprar Obrer - embrió de la Popular Santsenca, del carrer Premià-, la cooperativa obrera Model segle XX, l'edifici de la qual encara es manté a la cantonada del carrer Alcolea amb Violant d'Hongria, i la Lleialtat Santsenca, del carrer Olzinelles avui tapiada, propietat de l'Ajuntament i a l'espera de nous usos socials i autogestionats pel barri. De les de producció, s'ha escollit la Redemptora, la rajolera solidàeria de Collblanc i, finalment, s'hi ha montat també el plafó sobre la Micaela Chalmeta, cooperativista del barri, feminista i socialista del primer terç del segle XX.

Esperem que en aquest tast es difongui la memòria de les experiències de cooperació i emancipació social creades pels i les treballadores del barri del segle passat, i així contribuïm a la reivindicació d'un imaginari cooperativista que promogui noves experiències per als dies d'avui.

Biblioteca Vapor Vell, Ptge Vapor Vell, 1 bxs

Cansaladers per vocació.

En la història de Sants segur que hi hagut moltes famílies compromeses en l'activitat del barri. Malgrat que moltes d'elles encara ens són poc conegudes per manca d'informació o també interès. Un exemple és el dels Archs, d'origen igualadí que treballarien del tèxtil i militarien als sectors llibertaris de la CNT, o també el cas dels germans Fortuny que crearien la Companyia Elèctrica Dharma.

Ara bé, una altra d'aquestes famílies són els Alsina, que han estat cansaladers des del segle XIX.

La primera documentació indica que van ser fundats l'any 1883, però la tradició

familiar ens explica que el 1850 s'establiren a la Boqueria (tres anys després que s'inaugurés el
mercat). No obstant, se sap que entre finals del segle XIX i inicis del XX, els Alsina van tenir parades de carn al Mercat de Sant Antoni i una carnisseria a la Rambla de Catalunya.

Antoni Alsina i Galceran va proveïr caps de bestiar durant els anys 20, dècada en què es va fundar l'Escorxador de Barcelona.

És als anys 50 quan obririen la botiga al n. 29 del carrer Canalejas. Actualment segueix sent la seu de la cansaladeria. El 1988 rebrien el títol d'artesans, però més tard és quan Joaquim Alsina i Joan seria nomenat mestre artesà cansalader-xarcuter el 1992 i la seva dona Anna Canudes i Cisteró ha estat reconeguda com una de les primeres dones artesanes cansaladeres.

L'actual cansalader, Jordi Joan Alsina hi treballa des del 1998, que manté la tradició familiar amb matèria de primera qualitat i a la vegada aplica innovacions tècniques consistides en investigar sobre el porc i tots els productes derivats. També s'investiga en el món gastronòmic combinant aliments segons normes dietètiques i nutricionals (botifarra de poma) i depenent de les èpoques de temporada (botifarra d'ou, calçots, festa dels traginers...)

D'altra banda, en Jordi Joan des de jove s'ha involucrat en la vida activa del barri: botifarrades populars, fins i tot, col·laborant en la Creu Roja, el secretariat d'entitats o fent pinya com a casteller de Sants.

Més informació: entrevista a la Burxa nº 117, última pàgina.

El refugi del passatge de Toledo

Les obres que es realitzen al passatge de Toledo han deixat a la llum una de les entrades del refugi 877. Aquest refugi, que es troba sota el carrer Toledo i al llarg del passatge que porta el mateix nom, era fins ara, segons els testimonis dels veïns que hi havien accedit recentment, el millor conservat dels existents al barri. Les actuals obres fan perillar, un cop més, el patrimoni històric del barri.

Després de la descoberta sembla ser que els operaris no han respectat la troballa i probablement ha estat enderrocada una de les entrades i part de la galeria. A sota, s'adjunta una crònica que va aparèixer al 3.org, un dels portals de notícies del barri.

L'entrada del refugi antiaeri

El que havia de ser una claveguera pel passatge Toledo, en començar la guerra civil es va convertir en un refugi antiaeri. Ara, amb les obres que s'estan fent al passatge, ha quedat al descobert una de les boques d'accés. Molts veïns però, tot i que no haguessin viscut la guerra, ja coneixien l'existència del refugi, sovint per les històries que explicava la gent més gran del carrer.

En Carlos Ferrer no va viure la guerra però ha viscut tota la vida al passatge i ha conegut alguns dels veïns que, en sonar l'alarma, baixaven per protegir-se. En Carlos ens parla d'en Gannau, el Vergés i en Rico, veïns del passatge i que si encara visquessin tindrien més de 100 anys. "Tot el què sé m'ho han explicat ells", comenta. El refugi, doncs, va començar a construïr-se per dotar el carrer d'una claveguera, però en començar la guerra els veïns van oferir els diners que tenia la comissió de festes per convertir-la en un refugi.

Segons diu en Carlos, la Generalitat va ser l'encarregada de la construcció, va rebutjar els diners però va accedir a construïr el refugi: amb el finançament de l'administració però amb l'ajuda del treball dels veïns. "Ells eren carreters i eren els que portaven els totxos, el ciment i tot el què calgués", diu. En acabar-se la guerra, es va voler reconvertir el refugi en la claveguera que hauria hagut de ser, però va ser impossible connectar-la amb les del carrer Toledo perquè estaven a nivells diferents.

Però al refugi s'hi ha pogut accedir posteriorment en diverses ocasions i en Carlos l'ha pogut conèixer de primera mà. Explica que és tot de formigó i que a les entrades hi ha unes inscripcions en les que es convida els refugiats a parlar baix i a no fumar. "Però en català, eh!", puntualitza. També diu que, tot i que ell no ho ha vist, però així li han explicat els veïns, en tot el tram de la galeria on hi havia bancs de fusta. Assegura que era molt gran ja que ocupava tot l'espai del carrer Toledo i del passatge amb el mateix nom, fent una forma de T. A més, ja fa alguns anys, també es va descobrir que sota una de les vivendes del passatge hi havia una sala, a la que s'accedia des del refugi i servia de dispensari.

el3.org

Acaba de néixer la Barcelonasfera

El nostre company Agus Giralt ens presenta un projecte interessant on també hi participa el seu bloc Memòria de Sants, la Barcelonaesfera.

Berguedaesfera, Penedesfera, Bagesfera o Ebresfera entre d'altres són noms de diferents comunitats de blocs agrupades per àmbits territorials ja existents.

Aquest tipus de directoris permeten unir diferents blocaires d'un territori donant-se a conèixer i facilitat al contacte mutu. Parlant amb gent vinculada a aquest món se sent una pregunta com aquesta: "com és que encara no existeix la Barcelonaesfera?". La veritat és que un dels motius pels quals potser no ha existit fins ara és pel gran nombre de pàgines dirigides per barcelonins. La xarxa es podria massificar fins el punt de desbordar-se.

És per això que a l'hora de crear la Barcelonaesfera ha hagut d'optar per una opció una mica més restringida. Aquest directori inclourà blocs que tenen Barcelona i les seves antigues viles com a tema central enfocat des de les perspectives més diverses (fotografia, periodisme, política, història...).

El fet de que el subtítol faci referència a les "antigues viles" no és cosa casual si no que he volgut respectar i donar importància a la personalitat pròpia dels antics municipis que ara formen part de Barcelona. Durant aquesta darrera setmana, l'Agus ja ha anat enviant correus electrònics o deixant misatges a les pàgines principal que coneix, la majoria de les quals han respost positivament a la proposta i m'han anat enviant la descripció del seu bloc.

La Barcelonaesfera disposa d'un cos central amb un flux d'actualització on aniran apareixent els darrers posts publicats pels membres de la xarxa, una llista d'enllaços i les descripcions de cadascuna de les pàgines realitzades pels seus autors. També s'ha creat un grup a facebook, un logotip (la típica rajola barcelonina) i un banner amb el qual es podrà enllaçar la Barcelonaesfera a tots els membres del directori

Podreu trobar més informació a l'enllaç:

Barcelonaesfera

Memòria del Poblenou

Fa unes setmanes, l'Agus Giralt ha acabat d'estrenar un nou bloc: Memòria del Poblenou. Des d'aquest nou espai es voldrà anar descobrint , com fem amb Passat i Memòria de Sants, la història d'aquest altre barri del pla de Barcelona que, com Sants, va ser un dels centres industrials de l'Estat i que també va ser annexionat a Barcelona l'any 1897.

Si us interessa més informació, podreu trobar: www.memoriadelpoblenou.blogspot.com

Cronologia històrica de Sants (segles XX-XXI).

* 1907: Atemptat contra Cambó a Consell de Cent amb Carretera.

* 1908: Inauguració del Velodrom de la Farga

* 1909: Es funda al carrer Premià la Cooperativa L'Empar Obrer

* 26 de juliol: S'inicia la Setmana Tràgica, Maria Llopis Bages, "La Quaranta Cèntims" , serà detinguda i condemnada a mort per piquets que organitzà. Finalment es va poder salvar de la condemna sent exiliada a perpetuitat.

* 1912: Detinguda Enriqueta Martí, "La Vampira de Barcelona" pels seus crims als infants. Antiga veïna de la Bordeta, fou coneguda al barri com la Mala Dona.

* Aparició de l'estació de Magòria, d'on hi sortiria el carrilet cap a les mines del Berguedà.

* 1914: S'inicien les obres per realitzar l'Exposició Universal.

* 1818: Té lloc el congrés de Sants, on es reorganitza la CNT

* 1922: Fruit de la fusió dels clubs: l'Internacional FC, Centre d'Esports de Sants, el Club Ciclista del Nou Velòdrom de Sants i el Velo Club Esportiu neix la Unió Esportiva de Sants.

* 1923: Les mobilitzacions ciutadanes aconsegeuixen que les vies del tren a l'arribada de Sants, siguin en part soterrades. Tot i que posteriorment les obres s'eternitzessin.

* 1924: Barcelona annexionà a la riba del Llobregat terrenys de l'Hospitalet i el Prat. Amb aquests i juntament amb tota la Marina de Sants hi havia el projecte de fer un port franc per a Barcelona. El projecte fou un fracàs, però tot i això els terrenys no foren retornats, sent l'origen de la Zona Franca.

* 1926: Arriba la primera línia de metro, coneguda com a Transversal. Vindria de Plaça Catalunya fins a Hostafrancs, Sants, Mercat Nou i Bordeta. Seria només per interès de la burgesia, per portar-la a l'Exposició de Plaça Espanya. Serà la futura línia 1.

* 1927: S'edifica al carrer Rosés la Casa Gran, el primer bloc de pisos modern per a obrers del barri de Sants. Obra de Modest Feu.

* 1929: Exposició Universal i urbanització del Paral·lel

* 1931: Es funda Esquerra Republicana de Catalunya a l'Ateneu Republicà del carrer Cros

* 1933: Es crea l'Agrupació Femenina de l'Empar Obrer

* 1936: S'inaugura la nova estació de Sants, tot i que les obres no finalitzaren fins el 1944

* Juliol : Es preparen les Olimpíades Populars i diversos ateneus i entitats de Sants en participen: Ateneu Enciclopèdic de Sants, Ateneu Marxista, Acció Catalana Republicana, USC, Joventut Unificada, PCC, Centre d'Esquerra d'Hostafrancs, Unió Esportiva de Sants, Centre Ciclista Santsenc, Centre Excursionista Atlant, Avenç Republicà, Xics Futbol Club, Partit Esquerra de l'Eixample.

* 19 de juliol: Amb l'aixecament feixista, s'inicia la revolució. A Sants es crema Santa Maria de Sants, Can Santomà i Can Catà.

* 1939: L'Empar Obrer és absorbida com a sucursal de la Flor de Maig.

* 1941: Festival de les Joventuts Hitlerianes a l'Espanya Industrial.

* 1947: Un bon grup de persones lligades al mercat de Sants i veïns del carrer Sant Jordi funden la Societat Esportiva Mercat Nou.

- La cooperativa l'Empar Obrer passa a denominar-se la Popular Santsenca.

* 1951: Vaga de tramvies. Josep Martia D'Albert i Despujol, amb de l'Espanya Industrial i alcalde de la ciutat, dimiteix del seu carrec.

* 1864: Es funda el sindicat Comissions Obreres a la Parròquiia de Sant Medir.

* 1969: S'inicien les obres de l'estació de Sants.

* 1971: Inundacions a la Bordeta. Aiguats que afectaren al carrer Percerises i el camí de la Cadena, on s'hi crearien greus incidents: es malmeteren uns 21 vehicles, s'inunden pisos i obliga a marxar unes famílies.

* Creació de la Companyia Elèctrica Dharma: grup de rock creat pels germans Fortuny i Carles Vidal. Combinarien el jazz-rock amb els sons autòctons i tribals, amb un estil propi. Uns anys més tard moriria el guitarrista i compositor, Esteve Fortuny tocant en directe per una hemorràgia cerebral. Gràcies a ell, aquesta música es difondria arreu del món.

* 1972: El Centre Social de Sants és legalitzat.

* 1974: Protestes veïnals contra els gasos als refugis de plaça la Farga.

* 1979: Les reivindicacions populars aconsegueixen que espais com l'Espanya Industrial, Cotxeres, el Casinet ( a Sants i Hostafrancs) i Can Sabaté, Can Ferreró i la Bàscula (a Zona Franca) passin a ser espais públics per esdevenir equipaments o parcs.

* 30 d'octubre: S'inaugura la nova estació de Sants.

* 1982: El papa visita Barcelona. La visita desencadena protestes per part del feminisme. Tot finalitza amb un procés obert contra una dona de Sants.

* 1984: La frontera entre els antics municipis de Sants i Les Corts passa d'estar entre l'eix de travessera de les Corts i Marquès de Setmenat a l'avinguda de Madrid.

* 1985: Mor Esteve Fortuny, guitarrista de l'Elèctrica Dharma, actuant a Cardedeu. És causada per una hemorràgia cerebral.

* 1991: Obertura del casal independentista Jaume Compte al carrer Premià. Un espai assembleari creat per l'MDT i les JIR per difondre les idees de l'EI.

* 1994: S'inaugura el passeig de Sant Antoni.

* 1997: S'obra el CSOA Can Vies. Centre assembleari amb activitats alternatives pels i les joves del barri.

* 2004: Es crea la divisió administrativa del "Barri de Sants-Badal".
* Agost: Desallotjament de la Hamsa (casa ocupada) pels mossos d'esquadra i la guàrdia urbana.

* 2008: Arribada definitiva del TAV a l'estació de Sants. Els treballadors i veïns del barri es manifesten en contra per l'elitizació del transport i un pla urbanístic especulatiu per habitatges dormitori.