La plaça de les bombes. 1a part

Al poble era el punt clau on es desenvolupava la vida quan encara era als afores de Barcelona, situada al damunt d'un turonet estratègic. Allà, des de l'epoca medieval, es té constància de l'existència d'una petita capelleta d'estil romànic; de la Torre del Llull, un edifici fortificat on sembla ser que feien nit els reis abans d'entrar a la ciutat; i de l'únic edifici que s'ha mantingut és la masia coneguda com a Casa del Rellotge que, actualment, dóna cabuda a l'Arxiu Històric de Sants.

La plaça era creuada per una carretera de Sants que no seguia el recorregut actual sinó que circulava a través del carrer Sant Crist, tot ell ple de paradetes de mercat, en direcció al carrer d'en Blanco, per on seguia. Les actuals Cotxeres també acomplien una funció diferent, sent el petit cmenetiri del municipi.

Aquell panorama però ben aviat es va veure modificat radicalment. L'any 1830 la petita església romànica fou enderrocada per aixecar-ne al seu lloc una de molt més monumental amb un gran campanar que feia la mateixa alçada que el momument a Colom.

Sants també creixia i canviava amb l'arribada dels grans vapors i de tota la població obrera que els va seguir. Es va multiplicar la seva població i el cementiri va resultar molt molest al bell mig del poble, així que es va enviar el nou emplaçament a Collblanc. Al lloc es van edificar les cotxeres del tramvia que des de l'any 1875 havia enññaçat Barcelona amb Sants.

L'any 1897 amb l'annexió a Barcelona també es produïren alguns canvis. Per començar, pel fet que molts noms de carrers es trobessin duplicats als diferents pobles annexionats o a Barcelona, es produïren els canvis de noms. És aproximadament en aquesta època quan apareix el nom de Màlaga.

Però si hi va haver un nom popular que va fer fortuna en aquells anys fou el de "La Plaça de les Bombes". Per comprendre bé aquest nom, cal pensar en la gran quantitat d'obrers que vivien i treballaven al barri en condicions de veritable misèria, així com en la gran força que tingueren els moviments obrers a Sants.

Tantes foren les revoltes, atemptats i fets violents que tingueren com a escenari la plaça Màlaga al llarg del final del segle XIX i de l'inici del XX que feren que aquest nomfos ampliament utilitzat. Encara que, de fet, els moviments de màxima tensió encara havien d'arribar.