Els origens d'Hostafrancs

El 1839, es crea un nou barri que es deia Hostafrancs que es situava, d'una banda, entre el camí que portava a Sants i que seguia cap altres pobles del Baix Llobregat; mentre que, de l'altra, amb un coll que s'havia dit dels inforcats i la muntanya de Montjuïc; on hi havia altres vies de comunicació que portaven a les muralles de Barcelona, com la desviació de l'antiga Via Augusta, o altres pobles del sud del Pla: Poble Sec, Sant Antoni i altres. Al mig, ben bé, hi havia la riera de la Magòria que seguia cap a la Bordeta.

Però, en realitat, segles abans, ja hi havia hagut alguns punts clau que podien ser de Sants o de Barcelona que, més tard, serien del terreny: Des del 1344, ja hi havia una creu gòtica protegida amb una edícula coneguda com la Creu Coberta, on els representants de la ciutat rebien les persones d'alts càrrecs que visitaven Barcelona; i el 1823 ja és retirada pel govern liberal de Barcelona. Hi havia un turó d'argila i terra blanca que es deia "dels Inforcats" on, durant segles, es tenia el maleït costum de penjar les persones víctimes a les forques; tot i, més tard, dir-se el turó de la Vinyeta, que es va anar reduïnt per diferents motius fins treure's en construïr la plaça de braus de les Arenes.

En aquell terreny, no es podia edificar per una llei que prohibia fer-ho fins a un radi de sis quilòmetres a fora de la muralla; però, cap al segle XVIII, hi havia unes construccions molt modestes que es coneixien com a "Barraquetes" que arribaven fins a la riera de la Magòria i el pont d'en Rabassa, com els límits tradicionals entre Sants i Barcelona.

De fet, entre el 1838-39, Sants volia donar, a Barcelona, la part de la Creu Coberta mentre que, a canvi, agafava una pàrt de la seva marina perquè agafés el barri del Port.

El nom vé d'uns germans de la Segarra, els Corrades, que eren d'un poble que es deia Hostafrancs de Sió. Van traslladar-se a Barcelona i compren un terreny a fora de les muralles per fer-hi un hostal amb el nom del seu poble. Era un negoci privat per acollir els mercaders, traginers, diligents, carreters i altres persones de classe alta que arribaven tard a Barcelona. Als costats, hi havia espais amb activitats destinades als negocis: ferreries, carruatges on explotaven gitanosde manera miserable. El lloc es deia Hostal-francs perquè deien que no es pagaven taxes per entrar a Barcelona; però era del tot fals perquè hi havia burots a la Creu Coberta que seguien imposant-les. Als voltants de l'hostal, es van anar aixecant cases amb horts i camps agrícoles de blat, ferratges, oliveres, figueres i garrofers. Amb quinze anys, ja van apareixer unes 600 cases i una església al voltant de l'hostal, com una església i altres punts.

Amb la industrialització i l'urbanisme, desapareixeria el context rural i hi hauria la pressió de l'Espanya Industrial, com a vapor tèxtil, on els Muntades exercirien la seva pressió laboral contra els obrers i jornalers malgrat ser hospital durant els brots de tuberculosi, durant el segle XIX. L'altre costat de la riera de Magòria hi apareixerien fàbriques, places, carrers o una parròquia. on es caracteritzaria com a punt interclassista.

Dependria de Sants però al final del segle XIX també s'agregaria a Barcelona per interessos empresarials i encaixar com un barri més. Alhora, Sants també perdria espais propis, i encaixar com un barri.