Els noms dels carrers de Sants

No són noms de víctimes i lluitadors; sinó de propietaris, terratinents i vividors.

Els noms dels carrers, en general, no acostumen a ser neutres sinó que s'han recolzat en algun bàndol ideològic depenent de les èpoques i els interessos polítics. Normalment, ens pretenen destacar certes coses o alguns personatges de l'ajuntament de torn (segurament amb nom a algun carrer) ha cregut que eren remarcables o dignes del nostre record.

Així, depenent d'on bufessin els vents polítics, molts noms de carrers han anat canviant. Alguns d'aquests canvis han estat especialment simptomàtics com és el cas del carrer Autonomia. Aquest carrer, abans era conegut amb el nom de Llibertat; que se li va canviar a partir de la guerra de Cuba. Posteriorment, durant el franquisme, com que el terme resultava molest, se li va dir "Unidad" fins quan va morir el dictador.

En altres casos, eren noms de personatges que s'anaren substituïnt els uns als altres. Un exemple clar és el del carrer Riego; Isabel II per als monàrquics i Zumalacàrregui per als franquistes. Tot i que,durant molt temps, la gent el coneixia com a carrer del Riego per unes mànegues que hi havia al propi carrer.

Sense anar més lluny, hi ha molts casos; com Salvador Anglada, que era un dels partidaris de Martínez de Anido, que va ser el culpable de la mort de sindicalistes; o Bonet i Moixí: un eclessiàstic que va participar al concili del Vaticà II i va acabar amb càrregs a Roma.

Però també n'hi ha d'altres on, tot i els canvis polítics, han mantingut els seus noms; `però no per ser noms populars i de gent lluitadora o altres que s'hagin transmès de pares a fills; sinó que son noms de propietaris de fàbriques i dels terratinents del barri, sobretot, durant el segle 19. Alguns exemples serien: Dalmau, Muntadas, Cros, Serra i Arola, Joan Güell, Bartomeu Pi o Badal. Alguns propietaris cediren terrenys per a urbanitzar els carrers de manera que els noms es quedessin per sempre. Així, per exemple, Joan Güell, que molts el coneixien com a mecenes de Gaudí, fou un important industrial tèxtil, propietari del Vapor Vell, que va fer fortunes traficant esclaus. Muntadas ens remet el nom de la nissaga que va controlar l'Espanya Industrial i altres infústries com Lámparas Z. Entre els Muntadas, hi podem contar quatre alcaldes de Barcelona i també de l'Hospitalet. O també Olzinelles, que venia d'un noble terratinent que es deia Hermenegild d'Olzinelles.

A part d'aquests casos de les nissagues més influents a Catalunya; també en trobem d'altres com: Bartomeu Pi, que ens remet a un fabricant de curtits; Serra i Arola que era un altre industrial tèxtil o Cros, nom degut a Emili Cros, que era alcalde de Sants el 1884.

Aleshores; si ens preguntem "De qui són els carrers?"; no es dirà pas que son dels veïns, com es voldria; sinó que son dels burgesos i els industrials que es van enriquir a costa del treball dels santsencs. Es recorden els noms dels amos i els terratinents, però qui recorda els qui van fer moure aquests vapors? Qui recorda els ateneus que van donar vida al barri? Qui realment ha fet història al barri queda molt apartat a l'anonimat. No es recorden els treballadors i els líders sindicals o del veïnat, ni molts dels lluitadors per la llibertat, alguns dels quals van deixar la vida a les trinxeres o als camps de concentració nazis o francesos.

Doncs, amb les plaques dels noms d'aquestes persones, no només es van perpetuar els seus noms sinó que no oblidessim mai de qui eren els carrers i el barri.

Seria el moment de prendre l'alternativa de canviar els noms de la majoria dels carrers recordant la gent del barri que va lluitar a favor dels treballadors i els veïns i que van ser víctimes de la restauració, el franquisme o el nazisme. Un exemple seria el de Ramon Mercader, que era obrer d'Hostafrancs i, després, va ser militant del PSUC durant la Guerra Civil però, a l'estranger, va acabar matant a Trotsky assignat per la NKVD stalinista. Jaume Aiguader seria un altre exemple, que era un metge d'Hostafrancs que lluitava a favor de la salut dels obrers i contra la seva situació precària laboral. O dels Fortuny o els Dharma, com la Companyia Elèctrica Dharma: que era el primer grup de rock santsenc. Fins i tot; Salvador Seguí, que era militant de la CNT i va ser un personatge clau del congrés de Sants el 1918.

La seva música ha defensat la diversitat cultural i popular, la llibertat dels Països Catalans, la gent necessitada i l'antimilitarisme. També trobariem més casos com Jaume Compte, que agafa el nom al casal independentista, o També, podrien tenir noms a favor dels valors socials que defensa la gent del barri o territorials. Independència, Socialisme, Igualtat, Sostenibilitat, Diversitat, Llibertat, República, Treball o Jornada Reduïda; serien uns bons exemples. Fins i tot, es podrien ficar als llocs públics, com el CAP de la Seguretat Social, que, enlloc d'haver-se dit Serra i Arola, que era un propietari, podria dir-se Jaume Aiguader. O la biblioteca que, enlloc que es diu Vapor Vell, que és el lloc on hi havia la fàbrica tèxtil; es canviaria pel nom d'alguns dels obrers que dirigien les vagues duarant les crisis o les repressions.

Però, com a mínim, hi ha alguna plaça amb el nom d'un dirigent llibertari: Joan Peiró, que era del sector del vidre. Aquesta plaça es troba entre una part de l'estació i el passeig S. Antoni. També trobem la Plaça dels Països Catalans en una altra banda de la mateixa estació tocant amb l'Eixample i, fins i tot, trobem el carrer Rossend Arús que era un dirigent maçó i republicà simpatitzant de Pi i Margall però sense militar a cap partit. Doncs; des d'aquest punt, tard o d'hora, caldria posar aquests noms a les plaques dels carrers del barri. Seria molt més just que deixar els altres noms als carrers.

Cercavila, festes alternatives de Sants

Aquest any, a les festes alternatives de Sants, es farà un cercavila popular per canviar els noms d'aquests carrers qui no se'ls mereixen; que començarà a la plaça Osca a les 18h amb gegants i cap-grossos. I reclamar, un cop més, el canvi dels noms dels carrers dedicats a qui no se'ls mereixen i poder-los homenatjar els lluitadors i treballadors que han mort com a víctimes de la repressió patronal de les fàbriques com el Vapor Vell com l'Espanya Industrial com dels mateixos terratinents. Serà un pas més per millorar i contruïr un barri solidari, digne, humil i participatiu amb la gent de sempre davant de l'especulació i els plans conseqüents a les obres del TAV entre altres.

extracte: Giralt, Agus. De qui són els carrers?: Relats en català.