divendres, 12 de setembre de 2008

Can Vies obra les portes

Can Vies es queda al barri

L'edifici del CSA Can Vies es va construïr el 1879, quan també es va fer amb la línia 1 del metro de Barcelona. Al començament, era un magatzem de material per la construcció d'aquesta línia, al costat de l'estació Mercat Nou. És al carrer Jocs Florals.

Més tard, es convertí en l'edifici de treballadors del metro, sota el nom de "Círculo Social Metropolitano", sent col·lectivitzat, durant la Guerra Civil, per la CNT.
Durant el franquisme, va passar a ser utilitzat per la secció sindical del metro, Sindicato Vertical, fet que afegí al mateix un annex on s'hi situaria una capella que es diria Verge de Montserrat, amb una figura seva; que va persistir fins a mitjans dels 90.

Després de les legalitzacions dels sindicats, l'edifici continuà fent les seves funcions internes com a lloc intern per als sindicats de treballadors, tenint així la seu del dispensari i diferents despatxos sindicals. A principis dels anys 90, va ser víctima d'atacs incendiaris de procedència estranya, després d'un temps en què els treballadors havien tingut conflictes laborals amb la patronal de l'empresa TMB.
El 10 de maig del 1997, l'edifici va ser okupat per col·lectius de joves de Sants com a resposta a la manca d'espais socials on poder realitzar activitats tant de caire lúdic com polític. Es va fer mitjançant un cercavila que va finalitzar amb l'okupació de l'edifici, exceptuant la capella.
Així, es va començar a crear un Centre Social Autogestionat, on s'hi ha anat creant un projecte creació social alternativa on s'han fet activitats i festes per als joves en poder tenir un sentit crític del sistema capitalista i anar integrant els joves i altres veïns de Sants i de fora implicant-los en la lluita per a canviar la situació social del barri. El 2005, es van fer obres per modificar i obrir la capella com un espai més ample per realitzar aquestes activitats.
Després d'un procés judicial el 1997 arxivat pel districte degut a la pressió social dels i les veïnes; se'n va obrir un altre recolzat per TMB per iniciar el seu desallotjament "denonament precari"; on s'hi ha implicat el traçat del T.A.V. (Tren d'Alta Velocitat), amb l'arribada d'infraestructures antisocials, com el Calaix de les Vies o el tipus de Remodificació de l'Estació, amb plans urbanístics especulatius que portaria la destrucció d'una vintena de finques de la part antiga de Sants, de cases baixetes, per un traçat d'habitatges hipotecats; (ja fets dos amb 5 pisos i zona ajardinada), grans zones comercials i una nova rambla del Calaix; juntament amb la de Badal, que actualment és el passeig que tapa la Ronda del Mig. Així, imposar un model de barri-mercaderia només destinada als rics.
Aquest projecte afecta greument l'estructura històrica i l'arquitectura del barri; sobretot, les associacions de veïns, que es poden quedar sense habitatge. De fet, Can Vies va ser víctima de diferents amenasses del dostricte que afectaven a nivell tècnic, tancament de l'aigua i la llum, ode control policial pels mossos d'esquadra, que han causat detencions.
S'han fet tot tipus de protestes en contra dels interessos especulatius i salvar el centre com a lloc de trobada del barri, amb lemes com Prou demanda de precarietat, Aturem la demanda de TMB, NO al TAV o el lema més destacat Can Vies es queda al barri.
La manifestació més important va ser el 20 d'octubre de l'any passat, que era un dels actes del Correllengua.
A més a més, hi han hagut actes previs: una recollida de firmes de centenars de persones; fins i tot, periodistes i comunicadors que recolzaven el projecte.

Al judici, s'hi van implicar, com a part demandada, els col·lectius i entitats que segueixen lluitant a favor del barri: la Confederació General del Treball, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, el Centre Social de Sants, l'Associació Papers per a Tothom, els Col·lectius de Joves Comunistes, el Casal Independentista de Sants, el Col·lectiu Cultural La ciutat invisible, l'Assemblea del Barri de Sants, la Comissió de Veïns de la Bordeta i Sant Medir, el grup musical Pirat's Sound Sistema, el periòdic de comunicació popular La Burxa, el Col·lectiu de Difusió Cultural de Sants i el Col·lectiu de la Vivenda Digna. Als jutjats del Passeig Lluís Companys de Barcelona; mentre que, a fora, hi havia actes polítics de moltes de les entitats populars i algunes actuacions musicals de grups com Cesck Freixas, Pirats Sound Sistema o; fins i tot, un dinar vegà amb productes ecològics organitzat pel col·lectiu La Xirivita.
Durant el judici, que va durar 5 hores, els advocats i alguns dels membres dels col·lectius de la defensa van fer valdre els seus arguments i demanar que es desestimi la demanda de TMB. També es van presentar documents que negaven l'estat de ruïna que denunciava TMB; que només era per beneficiar els seus interessos econòmics. L'acusació va demostrar que l'edifici va estar desallotjat durant un temps; i un veí va dir que la data del maig era simbòlica ja que els espais s'havien de refer després dels incendis patits i s'obria per aprofitar-lo com a espai actiu. A la portada d'una edició de la Burxa, es pot veure el cartell sobre la victòria del judici, amb frases, com: Can Vies és del barri i, a Sants, es queda. Això ha estat un nou punt de partida per tirar endavant els nous reptes de lluita per a revolucionar el barri fent-lo de totes i tots.

El Centre Social Autogestionat

A part de les sentències i amenasses; Can Vies és una casa comuna de diferents col·lectius polítics i socials d'arreu. Ha estat un punt d'encontre per refer el fil entre generacions d'activistes, teixint pràctiques i relacions comunes. Ha estat, quasi, com una escola de participació col·lectiva, política assembleària, social i cultural per a centenars de persones, dinamitzant el teixit associatiu del barri.

La casa està formada per:

- la vivenda: al pis de dalt, on hi ha les habitacions i unes golfes.
- la cafeta: espai on hi ha la barra de bar per a fer alguns refrescs o begudes, on també es fan algunes activitats. Al darrere, hi ha els lavabos i, al costat, hi ha un petit espai on s'hi fan les assemblees dels col·lectius.
- la capella: espai més ample, el més reformat, on s'hi han obert la majoria d'activitats de tot tipus per al públic. Al fons del local, es troba una barra i la cuina quan hi ha hagut alguns sopars populars que complementen les activitats fetes. A la punta, s'hi troben uns lavabos


Al CSA, el principal òrgan de govern és l'assemblea; funciona per concens i d'una manera horitzontal i sense ser jeràrquica; no tenen caps ni representants i funciona amb responsabilitat col·lectiva.
Hi participa l'Assemblea del Barri de Sants (ABS), que és l'assemblea que coordina i fa confluïr tots els moviments polítics i socials del barri i forma part de diverses campanyes: antiespeculatives, a favor dels drets de les persones migrades, a favor dels drets dels i les treballadores, antirrepressives, contra la destrucció del territori o altres.

Al CSA, també hi treballen molts altres col·lectius:

-La Burxa: periòdic popular de distribució gratuïta. Se'n distribueixen 5000 exemplars mensuals.

-Negres Tempestes: col·lectiu independentista llibertari.

-Barri Sants.org: col·lectiu de notícies actuals i recents sobre Sants i el seu entorn, on també s'hi publiquen relats històrics. També hi ha apartats d'Opinió, Cultura o TV. Un dels membres més destacats és l'Agus Giralt.

-Col·lectiu de teatre: Obra projectes de tallers teatrals oberts a tothom i gratuïts. Trobem un taller de teatre de dones que està començant a fer les primeres passes i un altre grup que ha entrat veient que, al Centre Cívic, censuraven les seves obres. O, el grup més veterà, que treballa l'expressió corporal, el treball amb màscara o una disciplina molt difícil d'aprendre com la Comedia de'll arte, d'origen italià. Entre els dinamitzadors del grup es compta amb els professionals de l'escena, com la Montse Puig (ex-Joglars).

-Col·lectiu de cinema: Organitzen projeccions de pel·lícules de forma periòdica. Els diumenges de cinema, han passat grans quantitats de films: algunes obres de culte, altres joies per descobrir i difícils de trobar als circuits comercials. També ha estat aparador de concorregudes maratons de curs.

-Víctimes del civisme: associació que critica les noves ordenances de civisme i les discriminacions portades a les persones amb més dificultats, des dels immigrants o altres que viuen en precarietat o problemes.

-Bastoners de Sants.

-Col·lectius musicals: En l'aspetce musical, Can Vies també ha estat un bressol de molts músics santsencs, proporcionant-los un local d'assaig. No en va el grup Pirats Sound Sistema, un dels grups més innovadors i d¡èxit del panorama musical català va néixer a la casa. En l'actualitat, entre els grups que utilitzen de forma fixa o ocasional el local, podem trobar una gran varietat musical, que va del Punk-rock dels Yakolev-42, al rock-psicodèlic en català dels Espectres passant pel reggae i ska més clàssic dels Fortunelars.
Alhora, Can Vies també és un escenari perfecte per a petites actuacions en format acústic, des de la rumba dels colomencs Los Barranquillos al blues- rock del músic Marc Sanz.

A part, es seguiria fent una llarga llista de la quantitat d'activitats que s'hi han fet: xerrades, taules rodones, vagues de fam per als immigrants, fins a trobades monologistes, ioga... També es reuniexen mitjans de comunicació, com la Ràdio Lliure de Sants.
S'ha aprofitat per algunes sessions de la Universitat Lliure d'Estiu o "ULE".

Seguint aquesta dinàmica, per al futur, pot acabar éssent un element innovador a Sants i encara podrà fer canviar alguns dels factors del seu voltant. Un exemple clar seria el de l'estació de metro de Mercat Nou, que s'ha demanat que se li canvïi el nom per Can Vies.

A sota us deixo dos vídeos que us poden ser interessants. En el primer, és presentant per Circ Rauxa, s'hi oberserven imatges reals sobre diferents de la destrucció del barri els últims anys amb una versió de la cançó dels Sex Pistols (God save the Queen) pel grup santsenc The Drink Team amb una adaptació més "punkarra", canviant-li el títol pel de la Núria Feliu (cantant i convergent culpable dels enderrocs) i la lletra en defensa de Can Vies. El vídeo porta el títol Carbó per la Imma (Moraleda), que desgraciadament segueix sent la regidora del districte i se l'hauria merescut que li portessin els reis, per voler seguir encara amb les destruccions als nostres barris. Malgrat tot, amb Can Vies no ho ha aconseguit.




I el segon, és el d'un concert de música a Can Vies, per posar exemple d'alguna de les activitats per a la gent jove del barri.