dimarts, 30 de setembre del 2008

El cementiri de Sants








El cementiri de Sants té una història i situació peculiars que en algun moment s'ha ubicat en un punt concret i curiós, al barri de Collblanc, a l'Hospitalet de Llobregat, tot i formar part del barri.

El primer cementiri de Sants, com era natural, estava ubicat al costat de la parròquia de Santa Maria dels Sants; al petit turó que s'aixecava tota la resta del municipi, des de l'edat mitjana i els tres segles posteriors.
Però, al segle 19, a Sants, hi començava el seu creixement, l'arribada dels grans vapors tèxtil era propera. Així, doncs; quan les autoritats van ordenar que els cementiris fossin edificats lluny de l'espai habitat; l'únic espai disponible era a la Marina, però els metges de l'època van considerar l'espai com un terrenyn insà del poble; i en quedava apartat.
Per aquest motiu, es va decidir edificar el nou cementiri a uns terrenys coneguts com La Coveta, que era un lloc proper al terme municipal a l'Hospitalet, però que Sants compraria els terrenys on s'edificaria el nou cementiri; i en va gestionar l'ús; juntament amb la posterior agregació a Barcelona. L'obra del nou cementiri fou encarregada a Jaume Gustà i Bondia, arquitecte que posteriorment participaria a l'Exposició Universal del 1888, a Barcelona, i també fou l'autor de la seu actual del districte.
Finalment, l'edifici fou inaugurat l'any 1880, i ben aviat es va destacar pel fervor que els petits burgesos i comerciants santsencs van impregnar a les seves tombes i mausuleus. Calia entrar a la glòria ostentant catalanitat i riquesa; com diu la dita, sent els més rics del cementiri.

L'espai on hi havia l'antic cementiri del municipi, al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants, va ser ocupat per a fer les cotxeres del tranvia. Com a curiositat es comenta que a l'època que va començar a funcionar com a cotxeres, especialment els dies de pluja, encara apareixien, de tant en tant, ossos humans, amb el conseqüent espant dels viatgers que esperaven la sortida del tranvia.

El cementiti de Sants; Relats en català, Agus Giralt