Esguerrats cap a Sants

Molts no coneixeran aquesta expressió popular, i entre els que l'han escoltat algun cop, probablement, seran molt pocs els que en coneguin l'origen. Al darrer quart del segle 19, durant el ple creixement industrial a Sants i s'anava multiplicant la seva població; va aparèixer un personatge que es va fer molt popular, un mestre anomenat Nicasi Uncetti, que era conegut com el curander de Sants.

A un poble, on el 76% dels habitants eren analfabets i on es barrejaven les supersticions del camp amb el fervor catòlic, no és d'estranyar que aquest personatge. que curava amb rituals curiosos i predicava a parts iguals l'evangeli i l'espiritisme, tingués un gran nombre de seguidors.

Les històries d'aquest curander de Sants van circular tant que, en poc temps, ja cantava adeptes per tot arreu de Catalunya; als quals, pel que es veu, visitava sovint per tal de curar-los de les seves malalties. Pel que els propis documents de l'època narren, els visitats li pagaven els bitllets de tren, els menjars amb els millors capons, el vestien amb tot de trajos nous i li omplien les butxaques de regalets. Tot a canvi d'esperpèntics consells del guaridor que, fins i tot, van portar a la ruïna algunes famílies.

Com exemple, es pot trobar una narració que parla de l'arribada de Nicasi a Lleida, on va fer que una família fes un pou a la seva finca per tal d'arribar a les aigües que, ni més ni menys, del bíblic riu Jordà.

El capítol més dantesc d'aquesta història, el que dona nom al propi article, es va produïr l'any 1870, quan les autoritats van deternr el conegut curander arran d'una convocatòria que aquest mateix va fer. Com si d'un profeta dels evangelis es tractés, Nicasi va fer una crida a tots else coixos, cecs i impedits prometent que tots aquells que assistissin serien guarits dels seus mals. És d'imaginar l'ensurt que això deuria produïr a les autoritats de la vila i als catòlics m´s ortodoxos.

Tot i aquesta cura fallida els espiritistes seguidors de Nicasi no es van aturar arribant a edificar un centre espiritista a una gran finca enjardinada, amb una capella i arbres al carrer de Sant Joan, actual Miquel Àngel. Com no podia ser de cap altra manera amb una figura tan egolatra, la finca es va nomenar Cal Nicasi.

Però, com a la resta del món, a Sants, la fascinació per l'espiritisme també va desaparèixer, especialment, amb la mort del guaridor. L'analfabetisme, en canvi, trigaria molt a desaparèixer; doncs, a banda dels ateneus obrers poca gent hi tenia interès.