Aquesta història va tindre lloc al final del 1982, a Sants, quan es va produïr la visita del Papa a Barcelona. Aquell fou un moment de molts tipus de mobilitzacions a la ciutat i el barri per la majoria dels col·lectius. Però, no ens referim a tots aquells que, com a borregos van a rebre el seu pastor; que també n'hi hagueren molts.
Sinó, tot el contrari. Eren molts els qui mai van voler acceptar que una figura com la del Pontífex Suprem de l'Església ingerís als assumptes d'un estat burocràtic que supossadament es declarava confessional, però que a nivell pràctic (i ara encara) seguia fuincionant com a Estat Catòlic, Apostòlic i Romà. Es van mobilitzar gran part dels moviments socials i sindicats de treballadors.
Però aquella visita resultava especialment molesta per les dones i els grups feministes, com les primeres que veien com l'Església Catòlica es seguia inmiscuïnt a les seves vides i coartant les seves llibertats i decisions personals; fins i tot, aquelles més íntimes i personals.
La reacció fou la convocatòria de manifestacions i cridaneres pintades a les parets de la ciutat; amb escrits
A Sants, un dels grups que es va manifestar més en contra davant de l'arribada de Joan Pau 2n va ser el Casal de Dones. En pocs dies, les parets del barri es van omplir amb frases de denúncia contra els valors imposats pel papa, i reivindicant els seus drets i llibertats sexuals i altres també personals, com: "Si el papa tuviera que abortar el aborto sería legal" o "Si el papa quedara preñado, el aborto sería sagrado". La repressió no es va fer esperar.
Una de les dones més compromeses del Casal, Maria Pilar Uriel, es va veure imputada pel succès i les càrregues policials.
El judici, que tingué lloc el març del 1983, a l'edifici del Passeig Lluís Companys; va sortir malament als defensors del papa i es va anar posat de manifest l'esperpèntica situació creada.
Finalment, per falta de proves, la Pilar fou absolta mentre entre les seves companyes del Casal, estant a la sala, es corejava la frase: "Ho varem passar de fàbula pintant!".
El dia següent, la premsa oficial de la ciutat va manipular posant la manifestant com la dolenta del fet, amb el ressó de la notícia sota el titular: "Feminista absuelta de supuestas injurias al Papa".
Les dones del casal encara tenien més raó per criticar els escrits i les notícies als mitjans de comunicació i seguir defensant les seves llibertats.
1 comentari:
Aquest relat va dedicat a la Míriam Martí, del carrer Balmes, i tots aquells botiflers que segueixen contra l'avortament i són mig convergents.
Aquest text els ha de servir de lliçó en aquesta gent per desintoxicar-se la ment de valors bruts i contaminants, i es tornin d'esquerres. Els vindrem a buscar el dia de la revolució.
Publica un comentari a l'entrada