Una història on s'hi inclouen assassinats, prostitució, interessos foscos de les classes benestants, repressió policial o un seguiment intensiu per part dels diaris de l'època i pel poble en forma de safareig, es podria situar a l'ambient d'una populosa ciutat industrial al començament del segle 20; i es pensaria en el Londres de Jack l'esbudellador. Hi ha una història semblant que no té, com a escenari, la capital anglesa, sinó a carrers de Barcelona, com l'antic carrer de Ponent (actual Joaquim Costa), al Raval, o el carrer Jocs Florals, a Sants.
L'any 1912, a Barcelona patia patia periodics i debastadors brots de tuberculosi. Als carrers, encara es podia respirar l'ambient de por i delació que la brutal repressió que l'estat, després de la Setmana Tràgica, havia generat. Aliens a la resta de la societat, com sempre, la burgesia catalana es divertia massa gaudint de la seva privilegiada situació i feia bandera d'una llengua i una cultura que tan sols feia uns anys que havien descobert, al que ells mateixos van anomenar com a Renaixença. La ciutat, plenament industrialitzada, portava una vida moguda enmig de les fàbriques i les llums del nou Paral·lel.
En aquest ambient, va començar a correr un rumor com la pòlvora. A la ciutat de Barcelona, desapareixien molts nens i nenes de forma misteriosa, especialment fills de les classes més humils. El rumor va començar a créixer amb tanta força que el governador civil, Portela Valladares, es va veure obligat a desmentir-lo, temerós de que esdevingués una espurna d'una nova revolta a la Rosa de Foc. El governador es va equivocar, doncs rera les històries que començaven a popularitzar l'home del sac, hi havia una persona real: Enriqueta Martí, la que es va conèixer, amb el temps, com "la Vampira de Barcelona".
El rumor va arribar a la premsa quan ja eren molts els nens que havien desaparegut, amb el cas d'una nena anomenada Teresa Guitart. La nena, desapareguda al portal de casa seva del carrer Sant Vicenç al vespre del 10 de febrer, va fer saltar totes les alarmes de la ciutat, obligant a la policia a tractar el tema de forma seriosa, com fins llavors no ho havia fet. Tot i això, els esforços policials haurien quedat en no res si dins de la història no intervingués la casualitat i la xafarderia dels veïns.
L'any 1912, a Barcelona, bullia amb la notícia de la desaparició d'una nena de cinc anys, la Teresita Guitart. Ja feia dues setmanes queels diaria anaven plens i que la policia cercava la nena de forma infectuosa. La casualitat va fer que fos una veïna del carrer Ponent, la que resolgués, en part, el misteri,
La dona va veure la nena, a través d'una finestra i sospitant que fos ella va fer correr el rumor, que va arribar a les oïdes de la policia. Aquests entraren al pis, trobant la Teresita i una nena anomenada Angelita. L'Enriqueta, que ja tenia antecedents per corrupció a menors, fou detinguda.
A mesura que es va avançar la investigació, es descobrien fets intrigants; com mendigar pels matins a les parròquies, però, a les nits, freqüentés ambients elitistes de la burgesia catalana, vestida elegantment. Quan entrevistaven a les nenes, es veia que elles havien sigut testimonis de la mort d'un nen. Però en el moment en que tot va esclatar va ser l'escorcoll de la casa. En mig d'un mobiliari luxós, hi trobaren vestits i ossos de criatures, alguns exposats al foc per treure'n greixos i pots amb sang, greix, pocions i un llibre de fetilleria.
Finalment, l'Enriqueta va reconeixer els crims amb una amenassa: "Que escorcollin el pis, que piquin bé les parets. Ja que pujaré al patíbul, que paguin amb mi tots els culpables ". La psicosi es va desfermar, registrant-se els seus antics domicilis: al carrer Tallers, al carrer Picalqués i a Sant Feliu de Llobregat, on apareixien més ossos i lllibres de receptes. Però l'Enriqueta també havia viscut al carrer Jocs Florals, on es va guanyar el malnom de Mala Dona. Allà hi trobaren un crani d'un nen de tres anys i altres restes.
Però aquesta història no fou, exclosivament, una crònica negra. La clau de tot es trobà a un paquet de cartes xifrades que van apareixer a una llista de noms i adreces de gent influent., que segons sembla, eren clients macabres de l'Enriqueta. Eren els encarregs de metges, advocats, comerciants, escriptors i polítics els que li permetien viure amb luxes.
Tot era excessiu per a la premsa barcelonina que, tement una nova setmana tràgica, ho va tallar tot. Casualment, els mateixos dies, es va enfonsar el Titànic i tothom oblidà la història de la "vampira". L'Enriqueta va anar a la presó sense que la llista trascendís. I als dies, va morir, oficialment, d'un càncer tot i que també van correr rumors sobre si havia estat llinxada per les preses o enverinada.
Podeu trobar més informació a: www.altresbarcelones.com
2 comentaris:
A vegades, agafo textos i relats de l'Agus, molt interessants. Té històries aprofitables.
Al llibre, El mundo gráfico, surt una foto de l'Enriqueta Martí. Era una rata; una hipòcrita i aprofitada; però potser no tenia les idees massa clares del que volia i no sabia que optar.
Era una burgesa que anava de treballadora. Això és un negoci brut i els pobres nens
Fins i tot, hi ha algunes històries familiars en què la meva àvia m'explicava que es va perdre un cop i sa mare creia que l'havia agafat l'Enriqueta Martí.
Publica un comentari a l'entrada